徒然草 - 69 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text. - - - -69- - - -

書寫の上人〔播磨書寫山に居た性空、橘善根の子〕は、法華讀誦の功積りて、六根淨〔六根、眼、耳、鼻、舌、身、意の清淨なること〕にかなへる人なりけり。旅の假屋に立ち入られけるに、豆の殻〔此の豆殻の話は支那七歩の詩から出て居る。魏文帝弟曹植を召し七歩の中に詩を作らせ、出來ねば殺すと云つた。その時曹植の詩「煮レ豆持作レ羹、漉レ■（豆＋支：：：大漢和に無し）（＊鼓）以爲レ汁、黄在2釜下1燃、豆在2釜中1泣、本自2同根1生、相煎何太急。」〕を焚きて豆を■（煮の脚を「火」に作る：：：大漢和57153）ける音の、つぶ＼／と鳴るを聞きたまひければ、「疎からぬ己等しも、うらめしく我をば■（煮の脚を「火」に作る：：：大漢和57153)て、辛（から）き目を見するものかな。」といひけり。焚かるゝ豆がらのはら＼／と鳴る音は、「わが心よりする事かは。燒かるゝはいかばかり堪へがたけれども、力なきことなり。かくな恨み給ひそ。」とぞ聞えける。- - - L’home virtuós de la muntanya de Shôsha (132), per les benmereixences en ses exhaustives lectures del sutra del Lotus (133), havia assolit la purificació dels sis sentits. - - - Una vegada, de viatge, s’aturà en un hostal on eren cuinant mongetes en un foc fet amb les clofolles i sentí que el soroll del crepitar de les flames parlava així : - - - - Cruels que sou! A nosaltres que no us som pas estranyes ens feu passar per l’agonia d’ésser cremades!- - - I les clofolles petant en el foc contestaren : - - - - Per cas ho fem de cor? Cremar ens és insuportable, emperò, no hi podem fer res. No ens blasmeu així!- - - - - - - - - 132 – (125 – 01) L’home virtuós de Shôsha (書寫の上人) era Shôku Shônin (性空上人, 928-1007), un asceta que volia assolir la il·luminació per la purificació mitjançà pràctiques austeres eliminant la seva dependència dels sis òrgans sensorials segons la doctrina budista : ulls, orelles, llengua, nas, cos i ment. - - - 133 – (125 – 02) Referència al “MyôKôrengekyô” (妙法蓮華經) : Sutra del Lotus del sublim Dharma, generalment abreujat “ Hôkkekyô” (法華經) : Sutra del Lotus. En sànscrit : Saddharma Puṇḍarīka Sūtra i en xinès : Miàofǎ Liánhuā Jīng (妙法蓮華經 ). Un petit resum d'aquest sutra sobre el qual hi ha biblioteques senceres dedicades a la seva exegesi. Probablement va ser compilat durant el primer segle d.e.c., uns 500 anys després del Parinirvana (el darrer nirvana) de Buda, i que no és inclòs en el corpus més antic de les escriptures budistes lligades històricament a la vida de Buda. El sutra pretén ser un dels discursos fets per Buda cap al final de la seva vida. La tradició diu que una vegada escrit va ser guardat durant 500 anys al reialme dels dracs (Nagas), sent posteriorment introduït en el món dels humans. És potser el sutra més conegut i el text està expressat en forma de paràboles, fet que el va popularitzar. - - - o0o

徒然草 - 68 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text. - - - -68- - - -

筑紫に、なにがしの押領使〔數郡の領守で該地方の惡人鎭定の役人〕などいふやうなる者のありけるが、土大根（つちおほね）〔大根〕を萬にいみじき藥とて、朝ごとに二つづゝ燒きて食ひける事、年久しくなりぬ。ある時、館（たち）のうちに人もなかりける隙（ひま）をはかりて、敵襲ひ來りて圍み攻めけるに、館の内につはもの二人出できて、命を惜しまず戰ひて、皆追ひかへしてけり。いと不思議におぼえて、「日頃こゝにものし給ふとも、見ぬ人々のかく戰ひしたまふは、いかなる人ぞ。」と問ひければ、「年來（としごろ）たのみて、あさな＼／めしつる土大根らに候。」といひて失せにけり。深く信を致しぬれば、かゝる徳もありけるにこそ。 - - - A Tsukushi (131) hi havia un determinat inspector del govern que creia que els naps ho guarien tot i durant molts anys en menjà dos rostits tots els matins. - - - Una vegada, tot aprofitant que no havia ningú a la seu del govern, forces enemigues encerclaren i atacaren el lloc. Llavors aparegueren dos soldats de dintre que lluitaren desatents de llurs pròpies vides i els foragitaren. - - - L’inspector preguntà molt admirat : - - - - Fins avui no ho recordo pas haver vist ací ningú que lluités d’aquesta manera. Qui sou? - - - I ells contestaren : - - - - Som els naps que cada matí, des de fa anys, ens feu la fidúcia d’esmorzar-nos. - - - I desaparegueren. - - - Una fe pregona és també un virtut. - - - - - - - - - - 131 – (123 – 01) Tsukushi (筑紫) era el nom antic de Kyûshû (九州), la tercera illa més gran del Japó. - - - o0o

徒然草 - 67 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text. - - - -67- - - -

賀茂の岩本、橋本〔共に上賀茂神の側にある社〕は、業平、實方〔藤原實方、家時の子、左近中將〕なり。人の常にいひ紛へ〔混同して云ふこと〕侍れば、一とせ參りたりしに、老いたる宮司の過ぎしを、呼びとゞめて尋ね侍りしに、「實方は御手洗〔神社前の川或は泉、参詣人の手を洗ふ所〕に影のうつりける所と侍れば、橋本やなほ水の近ければと覺えはべる。吉水の和尚（くゎしゃう）〔慈鎭和尚の事、東山吉水に居たからかく云ふ。關白忠通の子〕、 - - - 月をめで花をながめし古のやさしき人はこゝにあり原 - - - - - - と詠みたまひけるは、岩本の社とこそ承りおき侍れど、おのれらよりは、なか＼／御存じなどもこそさぶらはめ。」と、いと忝（うや＼／）しくいひたりしこそ、いみじく覺えしか。 - - - 今出川の院の近衞〔今出川院は龜山帝の中宮嬉子、夫に仕へた近衞と云ふ女房〕とて、集どもにあまた入りたる人は、若かりける時、常に百首の歌を詠みて、かの二つの社の御前に、水にて書きて手向けられけり。誠にやんごとなき譽ありて、人の口にある歌おほし。作文詩序などいみじく書く人なり。- - - Els santuaris d’Iwamoto i de Hashimoto a Kamo són dedicats a Nariwara i a Sanekata (127). - - - Un any hi aní, i com tothom confon quin santuari es dedicat a qui, preguntí a un clergue ancià que passava per allà i em digué : - - - - Sembla que el dedicat a Sanekata és en el lloc on la gent el venera i es renta les mans en el rierol davant de la capella i, on es diu, que reflecteix son ànima. Llavors, crec que és el de Hashimoto perquè és aquell que està més a prop de l’aigua. L’abat Yoshimizu composà (128) : - - - Amant la lluna - - - Embadalit amb les flors - - - Des de l’antigor - - - El molt noble i gentil - - - Ariwara és aquí. - - - He sentit dir que és al santuari d’Iwamoto, emperò, vós sembleu potser més informat que no pas jo mateix. Magnífica sa manera tan respectuosa de parlar-me. - - - La dama Konoe (129) era al servei de la princesa d’Imadegawa (130) i autora de nombrosos poemes que són aplegats em les antologies imperials. De jove composava series de cent poemes amb tinta que diluïda en l’aigua del rierol que flueix davant dels dos santuaris, manuscrits que després oferia als santuaris. Fou molt reconeguda i ses poemes eren en boca de tothom. Composà també de manera esplèndida poesia xinesa i pròlegs per a antologies poètiques. - - - - - - - - - 127 – (121 – 02) Ariwara no Narihira (在原業平朝臣,825-880). Coneixem la seva fama però molt poc de la seva vida i la llegenda ha eclipsat els fets que van marcar la seva existència. - - - Molts dels seus poemes, i també d´altres autors, van ser el model de l´Ise Monogatari, sent-ne el protagonista i el prototipus del personatge principal de l´obra. Els seus poemes no són nombrosos, però la seva influència va ésser molt gran i el seu estil encara és admirat. - - - És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals” (Sanjûrokkasen – 三十六歌仙). - - - Fujiwara no Sanekata (藤原実方,? – 998). Poeta. Va morir durant el seu viatge com a governador a la província de Mutsu. - - - 128 – (122 – 07) Yoshimitsu no Kanshô (吉水の和尚) nom amb el qual era conegut el prior Jien (慈円, 1155-1225). - - - 129 – (122 – 10) La dama Konoe (近衞, ¿-?). Era filla de Takatsukasa Korehira (鷹司伊平, 1199-?). - - - 130 – (122 - 10) Princesa Imadegawa (今出川の院). Amb aquest nom era coneguda Kishi (嬉子, 1252-1318)), consort de l’emperador Kameyama (龜山帝, 1249-1305). - - - o0o

徒然草 - 66 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -66-

岡本關白殿〔藤原家平、家基の子〕、盛りなる紅梅の枝に、鳥一雙〔雉一番〕をそへて、この枝につけて參らすべき由、御鷹飼下毛野武勝（たけかつ）に仰せられたりけるに、「花に鳥つくる術知り候はず、一枝に二つつくることも存じ候はず。」と申しければ、膳部にたづねられ、人々に問はせ給ひて、また武勝に、「さらば汝が思はむやうにつけて參らせよ。」と仰せられたりければ、花もなき梅の枝に、一つをつけてまゐらせけり。武勝が申し侍りしは、「柴の枝、梅の枝、つぼみたると散りたるにつく。五葉〔五葉の松〕などにも著く。枝の長さ七尺、あるひは六尺、かへし刀五分に切る〔枝を斜に切りその先を又反對から五分だけ切る〕、枝のなかばに鳥をつく。著くる枝踏まする枝あり。しゞら藤〔つゞら藤〕の割らぬにて二所つくべし。藤のさきは、火うち羽（ば）のたけに比べて切りて、牛の角のやうに撓むべし。初雪のあした、枝を肩にかけて、中門より振舞ひてまゐる。大砌（おほみぎり）の石〔軒下の石〕を傳ひて、雪に跡をつけず、雨覆ひの毛〔雉の尾の附根の所にある毛〕を少しかなぐり〔むしる〕散らして、二棟の御所の高欄によせかく。祿をいださるれば、肩にかけて拜して退く。初雪といへども、沓のはなの隱れぬほどの雪にはまゐらず。雨覆ひの毛を散らすことは、鷹は弱腰を取ることなれば、御鷹の取りたるよしなるべし。」と申しき。花に鳥つけずとは、いかなる故にかありけむ。長月ばかりに、梅のつくり枝に雉をつけて、「君がためにと折る花は時しもわかぬ〔伊勢物語に「我が頼む君がためにと折る花は時しも分かぬものにぞありける」〕。」といへること、伊勢物語に見えたり。作り花は苦しからぬにや。 - - - Una vegada, el canceller Okamoto (125) envià a Shimotsukeno no Takekatsu, son falconer, una branca florida de prunera vermella i un parell de faisans demanant-li que els fermés a la branca. - - - - No sé pas com fermar faisans a una branca florida. Tampoc no tinc coneixements per a fermar-ne dos en una branca. - - - El canceller ho féu preguntar a son cuiner i a altra gent, i tornà a convocar Takekatsu : - - - - Doncs, ferm-los com a tu et sembli. .- - - Takekatsu en fermà un a una branca sens flors, ho presentà al canceller i li explicà : - - - - Es pot fermar un faisà a la branca d’un arbust o d’una prunera si té brots o si li han caigut les flors. Es pot també fermar a la branca d’un pi de cinc fulles. La branca hauria de tenir una llargària de set polzades, potser sis, i fer una tall en diagonal cap a avall i després torçar cap a amunt de l’altre costat amb una fondària de mitja polzada. El faisà s’ha de fermar all bell mig de la branca. A vegades se’l ferma pel cap i d’altres per les potes. L’au agafada per dos llocs amb una tija de glicina sencera. Els extrems de la tija s’han de torçar a la mateixa alçada que la punta de les plomes de l’ala i torçar-los perquè semblin les banyes d’un bou. La branca es portarà a l’espatlla el matí de la primera nevada i es passarà per la pòrta principal amb el cerimonial que escau. Es passarà pel camí empedrat per a no deixar petjades en la neu. Li arrencarà unes plomes de l’esquena i les escamparà per terra. S’arrepenjarà la branca a la balustrada del palau. Si se li ofereix una gratificació en forma de forma de roba de vestir, se la posarà a l’espatlla, farà una reverència i es retirarà. Tot i ésser la primera nevada, l’ofrena no es farà si la neu no cobreix la punta de les sabates. Les plomes escampades són per a semblar que el faisà ha estat pres per un falcó, que sempre els agafa per l’esquena. Per quina raó no es ferma un faisà a una branca florida? Una narració de l’Ise Monogatari (126) ens explica com algú fermà un faisà a una branca amb flors artificials : - - - Per a vós aquestes flors - - - Que us he collit - - - No saben d’estacions. - - - Per què les flors artificials no són pas adients? - - - - - - - - - 125 – (118 – 01) Okamoto no kampaku (岡本關白殿) era Fujiwara no Iehira (藤原家平, 1282 - 1324). Va ser canceller (kampaku) des del 1312 al 1315. - - - 126 – (119 -22) Referència a un poema de la narració no. 94 de l’Ise Monogatari (伊勢物語): - - - 昔、おほきおほいうちぎみと聞ゆるおはしけり。仕うまつるおとこ、九月許に、梅のつくり枝に雉をつけて奉るとて、 わがたのむ君がためにとおる花は時しもわかぬ物にぞ有ける - - - とよみて奉りたりければ、いとかしこくおかしがり給て、使に禄給へりけり。- - - Fou una vegada un home dit el Primer Ministre (1). Cap a la novena lluna un home que era al seu servei li oferí un faisà fermat a una branca artificial amb flors de prunera : - - - ---En vós confio i per açò són les flors que us he collit i de les estacions ben cert que res no saben. (2) (3) - - - L'oferiment amb els versos li fou plaent i recompensà el missatger. - - - - - - - - - (1) Era Fujiwara no Yoshifusa (藤原良房, 804-872). - - - (2) Poema anònim. KKS no. 866, amb alguna diferència. - - - (3) 時し (toki shi) : joc de paraules amb 雉 (kiji) : faisà. - - - De la meva traducció en aquest mateix blog. - - - o0o