徒然草 - 69 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text. - - - -69- - - -

書寫の上人〔播磨書寫山に居た性空、橘善根の子〕は、法華讀誦の功積りて、六根淨〔六根、眼、耳、鼻、舌、身、意の清淨なること〕にかなへる人なりけり。旅の假屋に立ち入られけるに、豆の殻〔此の豆殻の話は支那七歩の詩から出て居る。魏文帝弟曹植を召し七歩の中に詩を作らせ、出來ねば殺すと云つた。その時曹植の詩「煮レ豆持作レ羹、漉レ■（豆＋支：：：大漢和に無し）（＊鼓）以爲レ汁、黄在2釜下1燃、豆在2釜中1泣、本自2同根1生、相煎何太急。」〕を焚きて豆を■（煮の脚を「火」に作る：：：大漢和57153）ける音の、つぶ＼／と鳴るを聞きたまひければ、「疎からぬ己等しも、うらめしく我をば■（煮の脚を「火」に作る：：：大漢和57153)て、辛（から）き目を見するものかな。」といひけり。焚かるゝ豆がらのはら＼／と鳴る音は、「わが心よりする事かは。燒かるゝはいかばかり堪へがたけれども、力なきことなり。かくな恨み給ひそ。」とぞ聞えける。- - - L’home virtuós de la muntanya de Shôsha (132), per les benmereixences en ses exhaustives lectures del sutra del Lotus (133), havia assolit la purificació dels sis sentits. - - - Una vegada, de viatge, s’aturà en un hostal on eren cuinant mongetes en un foc fet amb les clofolles i sentí que el soroll del crepitar de les flames parlava així : - - - - Cruels que sou! A nosaltres que no us som pas estranyes ens feu passar per l’agonia d’ésser cremades!- - - I les clofolles petant en el foc contestaren : - - - - Per cas ho fem de cor? Cremar ens és insuportable, emperò, no hi podem fer res. No ens blasmeu així!- - - - - - - - - 132 – (125 – 01) L’home virtuós de Shôsha (書寫の上人) era Shôku Shônin (性空上人, 928-1007), un asceta que volia assolir la il·luminació per la purificació mitjançà pràctiques austeres eliminant la seva dependència dels sis òrgans sensorials segons la doctrina budista : ulls, orelles, llengua, nas, cos i ment. - - - 133 – (125 – 02) Referència al “MyôKôrengekyô” (妙法蓮華經) : Sutra del Lotus del sublim Dharma, generalment abreujat “ Hôkkekyô” (法華經) : Sutra del Lotus. En sànscrit : Saddharma Puṇḍarīka Sūtra i en xinès : Miàofǎ Liánhuā Jīng (妙法蓮華經 ). Un petit resum d'aquest sutra sobre el qual hi ha biblioteques senceres dedicades a la seva exegesi. Probablement va ser compilat durant el primer segle d.e.c., uns 500 anys després del Parinirvana (el darrer nirvana) de Buda, i que no és inclòs en el corpus més antic de les escriptures budistes lligades històricament a la vida de Buda. El sutra pretén ser un dels discursos fets per Buda cap al final de la seva vida. La tradició diu que una vegada escrit va ser guardat durant 500 anys al reialme dels dracs (Nagas), sent posteriorment introduït en el món dels humans. És potser el sutra més conegut i el text està expressat en forma de paràboles, fet que el va popularitzar. - - - o0o