KOKINSHÛ (古今集) -45-
はるのうたとてよめる
Compost com un poema de primavera.
花の色はかすみにこめて見せずともかをだにぬすめ春の山かぜ
はなのいろはーかすみにこめてーみせずともーかをだにぬすめーはるのやまかぜ
OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -79-
瀬をはやみ岩にせかるる滝川のわれても末に逢はむとぞ思ふ [77]
se wo hayami-iwa ni sekaruru-takigawa no-warete mo sue ni-awamu to zo omou
Encara que les aigües del torrent vinguin a esberlar-se contra les roques, al cap d´avall es retroben novament.
Notes a l'atzar
---------------------
MOKKAN (木管)
Referent als poemes esmentats, l'Asakayama diu :
La versió en japonès actual :
難波津に梅の花が咲いています。今こそ春が来たとて梅の花が咲いています
MAN’YÔSHÛ (万葉集) -51-
一つ松幾代か経ぬる吹く風の音の清きは年深みかも
Quant fa que hi és aquest solitari pi? Són potser els seus anys que fan que el so del vent sigui tan agradós?
Poema nº 1042
Autor : Príncep Ichihara (市原王, ¿-¿)
OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -78-
わたの原漕ぎ出でて見ればひさかたの雲居にまがふ沖つ白波 [76]
wata no hara-kogi idete mireba-hisakata no-kumoi ni magô-okitsu shiranami
Per les prades de la mar miro al meu voltant. Les blanques ones, llunyanes, semblen els núvols del cel.
Nota : 新院位におはしましゝ時海上遠望といふことをよませ給ひけるによめる
Compost durant el regnat de l´emperador Sutoku (la seva data podria ser el 1135) sobre el tòpic : tot contemplant l´oceà.
SHIKAISHÛ no. 380. Temes diversos. 詞花集 / 雑
Autor : Hoshôji no Nyûdô Saki no Kanpaku Dajôdaijin / Antic primer ministre i conseller, el novici del Hoshôji ( 法性寺入道前関白太政大臣, 1097-1164)
Era Fujiwara no Tadamichi (藤原忠通).
Va ocupar molts càrrecs oficials. Una filla seva es va casar amb un emperador.
Era molt religiós i va fundar el temple Hôshô l´any 1148, fet pel qual és conegut com amb el nom de Hôshôji Kampaku.
També va conrear la poesia en xinés.
KOKINSHÛ (古今集) -44-
ならのみかどの御うた
Poema de sa majestat l'emperador de Nara.
ふるさととなりにしならのみやこにも色はかはらず花はさきけり
ふるさととーなりにしならのーみやこにもーいろはかわらずーはなはさきけり
A Nara, l'antiga capital, els colors són sempre els mateixos quan s'obren les flors.
Poema no. 90
Autor : L'emperador de Nara era Heijô, també pronunciat Heizei (平城天皇,774-824).
El caràcter城 es pot pronunciar Sei (en aquest cas Zei) i Jô, i per això es pot trobar el nom d'aquest emperador amb aquestes dues pronunciacions. De fet Heijô significa “Castell de la Pau”, que era el nom del palau imperial a Nara ( la capital es coneixia també amb aquest nom, mentre que Kioto era “Heian”).
Va regnar durant quatre anys, del 806 fins al 809, i va abdicar en favor del seu germà el príncep Kamino (l'emperador Saga, 嵯峨天皇, 786-842). Se'n va penedir després de la seva decisió i va tramar un complot, sent-ne el principal instigador la seva esposa Kusuriko. Aspirava tornar a ocupar el tron i transferir la capital a Nara que en aquell temps era a Kioto. Sakanoe no Tamuramaro (坂上田村麿, 758-811) va rebre les ordres de reprimir la revolta i Heijô va ser derrotat. Es va afaitar el cap, és a dir, es va fer monjo, i es va retirar a un monestir on viure els seus darrers quatorze anys.
OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -77-
契りおきしさせもが露を命にてあはれ今年の秋もいぬめり [75]
chigiri okishi-sasemo ga tsuyu wo-inochi ni te-aware kotoshi no-aki mo inumeri
Com la rosada que dóna vida a la planta, així va ser la teva promesa, però, amb dolor, la tardor també ha passat.
Nota : 堀川院の御時百首の歌奉りける時述懷の心をよめる 唐國に沈みし人もわが如くみよまであはぬ歎きをばせし僧都光覺維摩會の講師の請を申しけるをたび／＼もれにければ法性寺入道前太政大臣に恨み申しけるを志めぢがはらと侍りけれど又その年も漏れにければ遣はしける
El Gran Mestre de monjos Kôkaku (fill de Mototoshi) havia demanat el càrrec d´oficiant per la cerimònia del Yuima (un ofici religiós - budista exactament-), però li havien refusat diverses vegades. El seu pare s´havia queixat al cap religiós del temple Hosshô, l´antic ministre Fujiwara no Tadamichi. i aquest li havia contestat amb un poema que diu bàsicament que confiï en ell,”com l´altimira dels camps de Shimeji”....... (poema atribuït a la deïtat budista de la compassió Kannon). Kôkaku tampoc no va ser acceptat aquesta vegada.
SENZAISHÛ no. 1023. Temes diversos. 千載集 / 雑
Autor : Fujiwara no Mototoshi (藤原基俊, 1060-1142/3?)
Va seva fama d´erudit, barrejat amb un caràcter rabiüt, va fer d´ell un personatge molt temut en els concursos poètics.
Té un recull personal : 基俊集.
Es va fer monjo als vuitanta anys amb el nom de Kakushun.
NTCJ 04
竹生島
Shikubushima
Obra d'autoria incerta.
Argument : Un oficial de la cort imperial va en pelegrinatge a Shikibushima. Demana passatge a uns pescadors que en principi no estan massa disposats a fer el servei, però davant la insistència de l'oficial el porten allà. Durant el trajecte li parlen de la bellesa del lloc amb referències poètiques i històriques. Quan hi arriben els pescadors es transformen en Saravasti i el déu dels dracs, senyor de l'estany. Allà es continua parlant de les meravelles de Chikubushima que està considerat un dels paratges més bells de tot el Japó.
L'acció passa durant el regnat de l'emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930), cap els anys de l'era d'Engi (延喜) que va del 901 al 923.
A l'illa es venera Benzaiten (弁才天) , el nom japonès d'una deessa del panteó indi : Saravasti. El culte va arribar al Japó durant els segles VI i VIII mitjançant les traduccions xineses del Sutra de la Llum Daurada, i hi ha també una referència a Saravasti en el Sutra del Lotus.
En sànscrit el seu nom és “Saravasti Devi”, i significa “l'aigua que flueix”. Benzaiten és així doncs la deessa de tot allò que flueix, aigua, la paraula (el coneixement), l'eloqüència i la música. Com que en el Sutra de la Llum Daurada es parla de la protecció del govern de l'estat aquesta deïtat va esdevenir al Japó la protectora de l'estat i per extensió la de tota la gent del pais. Posteriorment va esdevenir una de les set deïtats de la fortuna, llavors un dels caràcters del seu nom canvia i es transforma en 弁財天. Així doncs, la lectura dels dos caràcters canviats és la següent : 弁才天. Aquí 才 significa “talent, coneixement, capacitat, etc.
A 弁財天 el caràcter 財 vol dir “diner, fortuna”. Ambdós tenen la mateixa pronunciació.
En el Rig Veda Saravasti mata la serp de tres caps “Vritra”, també amb el nom de “Ahi”, que significa simplement “serp”. D'aquí segurament l'associació d'aquesta deessa amb les serps i dracs del Japó.
Al Rig Veda (6.061.07) es diu que Saravasti munta un carro daurat, l'anomena “destructora dels enemics” i “benefactora de l'aigua “, i lloa el seu poder infinit.
Té santuaris a l'illa d'Enoshima, al golf de Sagami, a uns cinquanta kilòmetres de Tokio. Precisament la deessa és la figura principal , conjuntament amb un drac de cinc caps, a “Enoshima Engi” (江嶋縁起), una història dels santuaris d'aquesta illa escrita per un monjo budista anomenat Kokei ( 皇慶, 977-1049 ?) i data de l'any 1047. També n'hi ha en nombrosos indrets del Japó.
El Heike Monogatari ens en parla d'aquesta illa, concretament en el llibre VII on li dedica un capítol sencer titulat “Pelegrinatge a Shikibushima”:
平家物語。七。竹生島詣
...... 「あれをば何くと云ぞ。」と問はれければ、「あれこそ聞え候ふ竹生島にて候へ。」と申。「げにさる事あり。いざや參らん。」とて、藤兵衞有教、安衞門守教以下、侍五六人召具して、小船に乘り、竹生島へぞ渡られける.........
Aquí es parla d'anar a visitar una famosa illa, que no és altra que la que dóna nom a aquesta peça teatral : Shikibushima.
Trobem el poema de Taira no Tadanori ((平忠度, 1144-1184) que en el Senzaishû
(千載集 .卷第一. 春歌上. 讀人志らず) consta com “Autor desconegut”. El poema diu :
さゞなみや志がの都はあれにしを昔ながらのやま櫻かな
A Shiga, mullada per les ones, la capital és ara destruida, però els cirerers de les muntanyes resten com antany.
(ながら és també el nom d'una muntanya i es podria traduir el poema canviant “antany” per “la muntanya de Nagara”).
El Heike Monogatari, el mateix llibre VII, en el capítol “Tadanori surt de la vila” (平家物語。七. 忠度都落) en reivindica la seva autoria tot explicant que quan Tanadori va sentir que el final del clan dels Taira era imminent va voler que un dels seus poemes fos inclòs en alguna antologia imperial. Va sortir de la ciutadella on era i va traspassar les línies enemigues (els Minamoto) per anar a veure Fujiwara no Shunzei (藤原俊成, 1114-1204). Quan va arribar a casa seva li va demanar que inclogués un dels seus poemes a l'antologia que Shunzei estava llavors preparant ( 千載集) i aquest hi va accedir. Tadanori va morir poc després a la batalla d'Ichinotani, que va acabar amb la victòria dels Minamoto. Shunzei, fidel a la seva promesa, el va incloure però com Tadanori havia estat un enemic i els Taira repudiats per la cort no hi va poder posar el seu nom.
Trista fi la d'aquest guerrer i poeta. El Heike Monogatari li dedica un capítol al llibre IX , titulat "La fi de Tadanori" (平家物語。九。忠度最期) . Ens diu que un tal Okabe no Rokuyata (岡部六弥太, ¿-?) va matar Tadanori i sense saber qui era va trobar un paper en el buirac del mort. Era aquest poema amb el títol “Jornada sota les flors":
..........名をば誰とも知らざりけるに、箙に結び附られたる文を解て見れば、「旅宿花」といふ題にて一首の歌をぞ讀まれける。
"ゆきくれて木の下陰を宿とせば、花やこよひの主ならまし"。 忠度と書かれたりけるにこそ、薩摩守とは知てけれ........
“Fent camí cau la nit, si fes dels arbres el meu aixopluc les flors serien els meus hostes”.
El mateix Zeami li dedicarà un Nô sota el seu nom “Tadanori”, el més famós dintre del genere dels “Guerrers”, precisament per reclamar la justícia de la seva autoria. Ja en parlaré quan em toqui treballar aquesta obra.
L'Ise Monogatari (伊勢物語。九) hi és representat amb un poema d'Arihara no Narihira (在原業平, 825-888 ), poema també inclòs en el Shinkokinshû, no. 1616 (新古今和歌集.巻十七雑哥中) :
時しらぬ山はふじのねいつとてかかのこまだらに雪のふるらむ
El Fuji no en sap res de les estacions. Quan hauria de caure del seu cim la neu amb clapes de cervató?
NTCJ 04
竹生島
Shikubushima
Obra d'autoria incerta.
Argument : Un oficial de la cort imperial va en pelegrinatge a Shikibushima. Demana passatge a uns pescadors que en principi no estan massa disposats a fer el servei, però davant la insistència de l'oficial el porten allà. Durant el trajecte li parlen de la bellesa del lloc amb referències poètiques i històriques. Quan hi arriben els pescadors es transformen en Saravasti i el déu dels dracs, senyor de l'estany. Allà es continua parlant de les meravelles de Chikubushima que està considerat un dels paratges més bells de tot el Japó.
L'acció passa durant el regnat de l'emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930), cap els anys de l'era d'Engi (延喜) que va del 901 al 923.
A l'illa es venera Benzaiten (弁才天) , el nom japonès d'una deessa del panteó indi : Saravasti. El culte va arribar al Japó durant els segles VI i VIII mitjançant les traduccions xineses del Sutra de la Llum Daurada, i hi ha també una referència a Saravasti en el Sutra del Lotus.
En sànscrit el seu nom és “Saravasti Devi”, i significa “l'aigua que flueix”. Benzaiten és així doncs la deessa de tot allò que flueix, aigua, la paraula (el coneixement), l'eloqüència i la música. Com que en el Sutra de la Llum Daurada es parla de la protecció del govern de l'estat aquesta deïtat va esdevenir al Japó la protectora de l'estat i per extensió la de tota la gent del pais. Posteriorment va esdevenir una de les set deïtats de la fortuna, llavors un dels caràcters del seu nom canvia i es transforma en 弁財天. Així doncs, la lectura dels dos caràcters canviats és la següent : 弁才天. Aquí 才 significa “talent, coneixement, capacitat, etc.
A 弁財天 el caràcter 財 vol dir “diner, fortuna”. Ambdós tenen la mateixa pronunciació.
En el Rig Veda Saravasti mata la serp de tres caps “Vritra”, també amb el nom de “Ahi”, que significa simplement “serp”. D'aquí segurament l'associació d'aquesta deessa amb les serps i dracs del Japó.
Al Rig Veda (6.061.07) es diu que Saravasti munta un carro daurat, l'anomena “destructora dels enemics” i “benefactora de l'aigua “, i lloa el seu poder infinit.
Té santuaris a l'illa d'Enoshima, al golf de Sagami, a uns cinquanta kilòmetres de Tokio. Precisament la deessa és la figura principal , conjuntament amb un drac de cinc caps, a “Enoshima Engi” (江嶋縁起), una història dels santuaris d'aquesta illa escrita per un monjo budista anomenat Kokei ( 皇慶, 977-1049 ?) i data de l'any 1047. També n'hi ha en nombrosos indrets del Japó.
El Heike Monogatari ens en parla d'aquesta illa, concretament en el llibre VII on li dedica un capítol sencer titulat “Pelegrinatge a Shikibushima”:
平家物語。七。竹生島詣
...... 「あれをば何くと云ぞ。」と問はれければ、「あれこそ聞え候ふ竹生島にて候へ。」と申。「げにさる事あり。いざや參らん。」とて、藤兵衞有教、安衞門守教以下、侍五六人召具して、小船に乘り、竹生島へぞ渡られける.........
Aquí es parla d'anar a visitar una famosa illa, que no és altra que la que dóna nom a aquesta peça teatral : Shikibushima.
Trobem el poema de Taira no Tadanori ((平忠度, 1144-1184) que en el Senzaishû
(千載集 .卷第一. 春歌上. 讀人志らず) consta com “Autor desconegut”. El poema diu :
さゞなみや志がの都はあれにしを昔ながらのやま櫻かな
A Shiga, mullada per les ones, la capital és ara destruida, però els cirerers de les muntanyes resten com antany.
(ながら és també el nom d'una muntanya i es podria traduir el poema canviant “antany” per “la muntanya de Nagara”).
El Heike Monogatari, el mateix llibre VII, en el capítol “Tadanori surt de la vila” (平家物語。七. 忠度都落) en reivindica la seva autoria tot explicant que quan Tanadori va sentir que el final del clan dels Taira era imminent va voler que un dels seus poemes fos inclòs en alguna antologia imperial. Va sortir de la ciutadella on era i va traspassar les línies enemigues (els Minamoto) per anar a veure Fujiwara no Shunzei (藤原俊成, 1114-1204). Quan va arribar a casa seva li va demanar que inclogués un dels seus poemes a l'antologia que Shunzei estava llavors preparant ( 千載集) i aquest hi va accedir. Tadanori va morir poc després a la batalla d'Ichinotani, que va acabar amb la victòria dels Minamoto. Shunzei, fidel a la seva promesa, el va incloure però com Tadanori havia estat un enemic i els Taira repudiats per la cort no hi va poder posar el seu nom.
Trista fi la d'aquest guerrer i poeta. El Heike Monogatari li dedica un capítol al llibre IX , titulat "La fi de Tadanori" (平家物語。九。忠度最期) . Ens diu que un tal Okabe no Rokuyata (岡部六弥太, ¿-?) va matar Tadanori i sense saber qui era va trobar un paper en el buirac del mort. Era aquest poema amb el títol “Jornada sota les flors":
..........名をば誰とも知らざりけるに、箙に結び附られたる文を解て見れば、「旅宿花」といふ題にて一首の歌をぞ讀まれける。
"ゆきくれて木の下陰を宿とせば、花やこよひの主ならまし"。 忠度と書かれたりけるにこそ、薩摩守とは知てけれ........
“Fent camí cau la nit, si fes dels arbres el meu aixopluc les flors serien els meus hostes”.
El mateix Zeami li dedicarà un Nô sota el seu nom “Tadanori”, el més famós dintre del genere dels “Guerrers”, precisament per reclamar la justícia de la seva autoria. Ja en parlaré quan em toqui treballar aquesta obra.
L'Ise Monogatari (伊勢物語。九) hi és representat amb un poema d'Arihara no Narihira (在原業平, 825-888 ), poema també inclòs en el Shinkokinshû, no. 1616 (新古今和歌集.巻十七雑哥中) :
時しらぬ山はふじのねいつとてかかのこまだらに雪のふるらむ
El Fuji no en sap res de les estacions. Quan hauria de caure del seu cim la neu amb clapes de cervató?
MAN’YÔSHÛ (万葉集) -50-
振り放けて三日月見れば一目見し人の眉引き思ほゆるかも
ふりさけて-みかづきみれば-ひとめみし-ひとのまよびき-おもほゆるかも
Quan contemplo la lluna creixent recordo les celles pintades d’algú a qui només vagi veure una vegada.
Poema nº 994
Autor : Ôtomo no Yakamochi (大伴家持, 718? - 785).
Poeta i polític. i el principal compilador del Man’yôshû. La seva contribució a l’antologia és considerable : 479 poemes, més del deu per cent del total de l’obra. Va ocupar molts càrrecs polítics tot i que la seva carrera va tenir molts alts-i-baixos. Degut a un crim comès per un familiar seu va ser desposseït a títol pòstum de tots els seus càrrecs.
És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals “ (Sanjūrokkasen三十六歌仙).
OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -76-
憂かりける人をはつせの山おろしよはげしかれとは祈らぬものを [74]
ukari keru-hito wo Hatsuse no-yama oroshi-hageshikare to wa-inoranu mono wo
Despietada és com les violentes tempestes de les muntanyes de Hatsuse. No ha estat aquesta la meva pregària!
Nota : 權中納言俊忠の家に戀十首の歌よみ侍りける時いのれどもあはざる戀といへる心を
Compost sobre el sentiment d´amor a una dona la qual no ens correspon malgrat totes les nostres pregàries, durant una composició de deu poemes a la residència del Conseller Toshitada.
Aquesta és la nota de l´antologia original d´on prové. És un poema que es troba en la majoria de reculls de l´època. Hatsuse era la seu del temple Hase, un lloc de pelegrinatge molt visitat per parelles i dones de la cort.
En altres versions 山おろしよ és 山おろそ.
SENZAISHÛ. Amor. 千載集 / 恋
Autor : Minamoto no Toshiyori Ason / El noble Minamoto no Toshiyori (源俊頼朝臣1055-1129).
俊頼 també es llegeix “Shunrai”, i amb aquest nom figura en molts documents.
Poeta, crític i recopilador oficial. Va ser un personatge molt innovador amb fama d´excèntric, i segurament això va fer que no tingués càrrecs oficials importants en la societat del seu temps.
El seu tractat poètic “Shunrai no Zuinô” ( 俊頼随脳. Fonaments bàsics de poesia de Shunrai), és encara interessant. Alguna referència data la seva publicació cap al 1115.
KOKINSHÛ (古今集) -43-
春雨のふるは涙かさくら花ちるををしまぬ人しなければ
はるさめのーふるはなみだかーさくらばなーちるをおしまぬーひとしなければ
Són llàgrimes la pluja de primavera? Hi ha algú que no ho senti quan cauen les flors del cirerer?
Poema no.88
Autor : Ôtomo no Kuronushi (大伴くろぬし, act. lit. 885-897)
Poc se'n sap de la seva vida i gens se'n pot deduir dels pocs poemes que té en el Kokinshû i en un parell d'antologies posteriors. Va compondre un poema pel Daijôsai (大嘗祭, cerimònia shintoïsta per celebrar la pujada al tron d'un sobirà) de l'emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930) l'any 897.
OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -75-
高砂の尾上の桜咲きにけり外山の霞立たずもあらなむ [73]
takasago no-onoe no sakura-saki ni keri-toyama no kasumi-tatazu no aranamu
Pels vessants de les altes muntanyes ha florit el cirerer. Que les boirines del tossal no colguin la seva imatge!
Nota : 内のおほいまうち君の家にて人々酒たうべて歌よみ侍りけるに遙に山の櫻を望むといふ心をよめる
Compost sobre el tema del sentiment produït per la contemplació de lluny dels cirerers de la muntanya durant un aplec on es bebia “sake” al palau de Fujiwara no Moromichi (藤原 師通, 1062-1099).
Takasago és un paratge molt famós en poesia. Al poema es parla textualment de la carena de Takasago, però en les imatges clàssiques que il.lustren el poema només es distingeix una muntanya i tot el detall es concentra en el cirerers florits omplint els vessants i no són pas al cim ni s´hi veu cap serralada. Naturalment, és discutible, però s´accepta aquesta interpretació de manera general.
GOSHÛISHÛ no 120. Primavera. 後拾遺集 / 春
Autor : Gon Chûnagon Masafusa / El Conseller Supernumerari del Mig Masafusa (権中納言匡房, 1041-1111)
Era Ôe no Masafusa.
Fill d´una família d´intel.lectuals va ser molt admirat per la seva erudició, als set anys ja llegia els clàssics xinesos! Va estar al servei de cinc emperadors.
Era conegut amb el nom de “el prestigiós noble del passat i del present”.
També va conrear poesia en xinés.
