MAN’YÔSHÛ (万葉集)  -61-


世間を何に譬へむ朝開き漕ぎ去にし船の跡なきごとし

よのなかを,なににたとへむ,あさびらき,こぎいにしふねの,あとなきごとし

A què puc comparar la meva vida? És com la barca que surt a trenc d'alba i desapareix sense deixar petja.

Poema no. 351

Autor : -Shami- Manzei(-沙弥-満誓 , primera meitat del segle VII).
沙弥 significa “acòlit”. El seu nom laic era Takamaro (笠麻呂)
Va ser nomenat governador de la província de Mino l'any 706. La seva tasca durant la construcció de la Gran Via de Kiso el 714 va ser molt reconeguda i va ser promocionat. L'any 715 va ser governador d'Owai sent molt valorada la seva tasca com a administrador. Inspector-General de tres províncies el 719: Owai, Mikawa i Shitano.
Es va fer monjo budista el 721 amb el nom de 満誓, i va ser el responsable de la construcció del temple Kwanzeon-ji, a Kyushu, l'any 723.

OGURA HYAKUNIN ISSHU  小倉百人一首 -89-

村雨の露もまだひぬまきの葉に霧立ちのぼる秋の夕暮
[87]
murasame no-tsuyu mo mada hinu-maki no ha ni-kiri tachinoboru-aki no yûgure

Per entre les fulles de l´avet, amarades encara pel sobtat xàfec, la boirina apareix en el capvespre de tardor.


Encapçalament del poema a l'antologia : 五十首哥たてまつりし時.
“Dedicant 50 poemes a l´emperador”. Fórmula convencional que implica que el poema es va presentar a un concurs de poesia, en aquest cas va ser l´any 1201.

SHINKOKINSHÛ no. 491. Tardor. 新古今集 / 秋

Autor : Jakuren Hôshi / El monjo Jakuren (寂蓮法師, 1139 ? – 1202 ?).
Nebot de Go Tokudaiji no Sadaijin / El ministre de l´esquerra del Tokudaiji
(後徳大寺左大臣, 1139-1191) : Fujiwara no Sanesada (藤原実定), que el va adoptar com a fill.
Va servir uns tres anys a palau entrant en religió el 1172, abans, però, ja havia destacat com a poeta.
Va viatjar molt i va participar en un dels concursos poètics més importants del seu temps : Roppyakuban Uta-awase (六百番歌合. El concurs dels 600 torns) l´any 1193.

NTCJ 13

実盛
Sanemori

Autor : El Sarugaku Dangi (申楽談儀 - Les reflexions de Zeami sobre el NÔ, 1430), compilació feta pel seu fill Motoyoshi (下吉 ), ens diu que és una obra de 世子 : Zeami Motokiyo (世阿弥元清, 1363-1443). Possiblement escrita abans del 1423.

Argument :
Dos monjos amb els seus acòlits estan resant davant d'un grup de gent quan veuen un ancià que està separat d'ells i el conviden a que s'acosti i pugui escoltar millor les seves oracions. Després d'unes escenes parlant de la grandesa de la doctrina de Buda l´home acaba confessant-lis que és l'espectre del gran guerrer Saito Betto Sanemori i demana que el condueixin amb les seves pregàries a la pau espiritual. Narra amb tot detall com es va tenyir els cabells blancs per semblar jove i poder així participar en la batalla de Shinowara i no rebre la commiseració dels seus enemics, parla de la seva derrota i de la seva mort, i demana als monjos que sempre el tinguin present en les seves pregàries.



Saito Betto Sanemori va ser un guerrer del clan dels Minamoto però es va passar als Taira durant les guerres Genpei. Ja era un home madur quan va arribar la darrera batalla i es va tenyir de negre els cabells blancs per semblar jove. Va ser derrotat al camp de batalla i quan el seu cap va ser portat com un trofeu va costar identificar-lo. No hi ha data certa del seu naixement i la seva mort es situa cap a l'any 1183. Algunes fonts especulen que va morir als setanta-dos anys mentre d'altres diuen que va ser als seixanta.


Hi ha moltes referències al “Genpei Josuiki “, també anomenat “ Genpei Seisuiki”,(源平盛衰記), “Narració de les guerres Genpei”.
Actualment entre els medievalistes del Japó s'utilitza la lectura Jôsuiki com la generalitzada.
Obra anònima que narra les lluites entre els Minamoto i els Taira de finals de l'època Heian. Cobreix els anys 1180-1185, i va ser escrita majoritàriament per monjos. És un llibre complementari o alternatiu al Heike Monogatari, tot i que es narren fets que no es troben en l'obra anterior, i sent-ne la figura principal Minamoto Yoritomo (源 頼朝, 1147-1199).

No hi podia falta el Heike Monogatari :

平家物語　卷第十　熊野參詣 (El pelegrinatge de Kumano)
平家物語　卷第十 戒文 (Les regles monàstiques)
平家物語 灌頂 (Llibre de les aspergions) 六道の沙汰 (La paràbola de les sis vies).
平家物語　卷第 七 實盛　 (Sanemori)


L'Ise Monogatari també hi és representat, concretament uns versos del capitol 114 (伊勢物語　百十四) :

おきなさび人なとがめそかり衣けふ許とぞたづもなくなる
No blasmeu l'ancià pels hàbits de caçador. Cantarà demà la grua longeva?

KOKINSHÛ (古今集) -54-

鶯の花の木にてなくをよめる
Compost sobre el rossinyol que canta dalt de l'arbre florit.

しるしなきねをもなくかなうぐひすのことしのみちる花ならなくに

しるしなきーねおもなくかなーうぐいすのーことしのみちるーはなならなくに

És endebades el trist cant del rossinyol, les flors no cauen només enguany.

Poema no. 110

Autor : Ôshikôchi no Mitsune (凡河内みつね, act.lit. 898-922).

Va ser governador de Kai, Izumi i Awaji. Quan va tornar a Kyoto va ser un dels compiladors del Kokinshû. Va ser un poeta prolífic i té uns 193 poemes en las antologies oficials, a més de la seva col.lecció personal : Mitsune Shû (躬恒集).