NTCJ 18

東北
Tôboku

Autor : Desconegut.

Argument: Un monjo arriba al santuari de Tôboku de camí cap a la capital. Allà veu una prunera esplendorosa i pregunta sobre el seu origen. Es presenta una dona que diu que n´és la propietària i en fa una exaltació. Li diu que és la prunera que va plantar Izumi Shikibu quan vivia allà, i per això porta el seu nom, tot i que també és coneguda amb el nom de “Nokiba no Ume” (軒端の梅 - La prunera dels ràfecs), tot seguit desapareix. Llavors apareix l'espectre d'Izumi Shikibu i li explica amb detall qui és. Les referències literàries i budistes, especialment el sutra del Lotus, sovintegen i després de demanar que pregui per ella desapareix i el monjo es pregunta si potser tot ha estat un somni.


Izumi Shikibu (和泉式部, 976?/979? - ? )
Filla d´Ôe no Masamune (大江雅致). Es va casar amb Tachibana no Michisada (橘道貞), governador de la província d´Izumi, d´on procedeix el seu sobrenom, i amb qui va tenir una filla, Koshikibu no Naishi (小式部内侍), excel.lent poetessa.
Va servir a palau i tot el que sabem d´ella prové, bàsicament, de la seva obra literària.
Encara que hi hagi dubtes sobre l'autoria de l´“Izumi Shikibu Nikki” (和泉式部日記,), generalment se li atribueix al seu pinzell, i és indiscutiblement un dels quatre diaris més importants de l´època Heian.
A títol anecdòtic : el teatre de l'Òpera de Paris i el Gran Teatre de Ginebra van encarregar a Salvatore Sciarrino una òpera basada en els seus poemes sota el títol “Da Gelo a Gelo”, cantada en italià. L'obra está basada en seixanta-cinc poemes del 和泉式部日記. Va ser representada a primers del 2008.

Nota : La prunera era la flor simbòlica de l'època Heian. La preferència de la flor de la prunera al Japó es deu a que és la primera en florir després del fred de l'hivern. Sempre ha estat lligada a la literatura. És també la flor predilecta dels poetes i se l'anomena “Kôbunboku” (好文木) que es pot traduir com “l'arbre que estima la literatura”.


A l'obra es fa referència a l'origen d'un poema que recullen diversos llibres, tot i que sense esmentar el nom de l'autora, entre ells “Ôkagami” (大鏡). Explica que sa majestat volia una nova prunera per substituir la que s'havia mort al Seiryôden (清涼殿 – era la part del palau de Kyoto on vivia l'emperador) i li ho va encarregar al seu camarlenc. Aquest després de donar moltes voltes per la capital en va trobar una de preciosa i els servidors van començar a trasplantar-la. Llavors el propietari li va enviar una nota la qual li demanava que lligués a l'arbre abans d'emportar-se'l. El camarlenc va pensar que potser hi havia algun motiu i la hi va donar a l'emperador que al llegir-la a veure que era un poema i va deduir que era d'una dona. El poema deia :
勅なればいともかしこし鶯の宿はととはゞいかゞ答へむかく奏せさせければほらずなりにけり。

Em sotmeto i obeeixo les ordres imperials, però què li diré al rossinyol si em pregunta on és casa seva?

El poema era d'Izumi Shikibu

L'antologia “Shûiwakashû” (拾遺和歌集卷第九雜下), llibre 9, “Diversos” també el recull.

Hi trobem un poema del Kokinwakashû (古今和歌集), el no. 747, que també s'inclou en l'Ise Monogatari (伊勢物語), capítol no. 4 :

月やあらぬ春や昔の春ならぬわが身ひとつはもとの身にして

No és la mateixa lluna? No és la primavera aquella d'antany? Només jo sóc el de sempre......

Autor : Ariwara no Narihira Ason. El noble Ariwara no Narihira (在原業平朝臣,825-880)
Coneixem la seva fama però molt poc de la seva vida i la llegenda ha eclipsat els fets que van marcar la seva existència.
Molts dels seus poemes, i també d´altres autors, van ser el model de l´Ise Monogatari 伊勢物語), sent-ne el protagonista i el prototipus del personatge principal de l´obra.
Els seus poemes no són nombrosos, però la seva influència va ser molt gran i el seu estil encara és admirat
És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals” (Sanjûrokkasen – 三十六歌仙).

Referències:

“Genji Monogatari” (源氏物語) capítol: Suma (須磨).


“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.

Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.
Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any,
l´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).



“Shinkokinshûwakashû” (新古今和歌集) : Nova antologia de poemes japonesos antics i nous.
Recull encarregat per l´emperador Gotoba (後鳥羽天皇, 1180-1239) l´any 1201 i editat per Fujiwara no Teika, Fujiwara no Ariie, Fujiwara no Ietaka, Minamoto no Michitomo, Jakuren i Fujiwara no Masatsune. Consta de 1978 poemes, la col·lecció més extensa fins aleshores.
L´emperador va tenir un gran interès en aquesta antologia supervisant-la i discrepant obertament amb Teika. Va anar a l´exili amb ella tot preparant-ne una versió més reduïda i adaptada al seu gust.



“Jikkinshô”, o “Jikkunshô” (十訓抄– aprox. 1252): “El tractat de les deu regles”. Compilació de principis morals. Segons un manuscrit és obra de Rokuhara Nirozaemon (六波羅二臈左衛門), i del qual no hi ha pràcticament dades. Actualment, però, es creu que l'autor és un altre Rokuhara, en aquest cas, Jirozaemon (六波羅二次郎左衛門), amb la mateixa manca de dades.
Una curiositat : D'entre les diverses fonts que van inspirar “El paravent de l'infern” (地獄変 - Jigokuhen) de l'Akutagawa Ryûnosuke (芥川 龍之介, 1892-1927), una és d'aquest llibre.


“Fûgawakashû” (風雅和歌集). “Antologia de l'elegància de la poesia japonesa”. Obra aplegada per l'emperador Kôgon (光厳天皇, 1313-1364), entre els anys 1343-1349.


“Wakanrôeishû (和漢朗詠集) : "Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar”. Compilador : Fujiwara no Kinto　(藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).


“Shasekishû” (沙石集) : Sorra i còdols. Obra escrita entre els anys 1279-1283 pel monjo Mujû Ichinen (無住一円, 1226-1312). És un recull d'anècdotes del monjos Zen sobre facetes de la vida amb un to didàctic.


“MyôKôrengekyô” (妙法蓮華經) : Sutra del Lotus del sublim Dharma, generalment abreujat “ Hôkkekyô” (法華經) : Sutra del Lotus.
En sànscrit : Saddharma Puṇḍarīka Sūtra (सद्धर्मपुण्डरीकसूत्र S), i en xinès : Miàofǎ Liánhuā Jīng (妙法蓮華經 ).

Probablement va ser compilat durant el primer segle de l'era cristiana, uns 500 anys després del Parinirvana (el darrer nirvana) de Buda, i que no és inclòs en el corpus més antic de les escriptures budistes lligades històricament a la vida de Buda.
El sutra pretén ser un dels discursos fets per Buda cap al final de la seva vida. La tradició diu que una vegada escrit va ser guardat durant 500 anys al reialme dels dracs (Nagas), sent posteriorment introduït en el món dels humans, perquè la humanitat no estava preparada per entendre el text durant la vida de Buda.
La primera traducció del sànscrit al xinès va ser cap a l'any 209 dC sent però la versió feta el 406 la més complerta.
És potser el sutra més conegut i el text està expressat en forma de paràboles, fet que el va popularitzar.


Un poema del ”Senzaiwakashû” (千載和歌集卷第二), el no. 122 :

百首の歌めしけるとき暮のはるの心をよませたまうける

Compost sobre l'esperit del final de la primavera quan feia una col.lecció de cent poemes.

花は根に鳥は古巣に歸るなり春のとまりを志る人ぞなき

Flors a les arrels i ocells als vells nius tornen; ningú no coneix les estances de la primavera.

Autor :Sutoku In / L´ex-emperador Sutoku 崇徳院,1119 – 1164)
També es pot llegir “Shutoku”.
El seu pare, Toba (鳥羽天皇, 1103-1156), el va obligar a abdicar a favor del seu germà petit, Konoe (近衛 ), de dos anys d´edat. Konoe va morir als disset anys i Toba va intentar que un altre dels seus fills ocupés el tron però Sutoku, amb l´ajut de Fujiwara no Yorinaga (藤原頼長, 1120-1156) va intentar recuperar el poder, fet que va motivar una guerra civil (sota el nom de Hôgen,保元の乱) l´any 1156. Els partidaris de Sutoku van ser derrotats i ell va ser exiliat a Sanuki (讃岐国), i allà va morir, als quarant-sis anys.


El “Manyôshû” (万葉集) també hi és present amb el no. 375, versos que són també al “Shinkokinshû”, Primavera, no. 654 (新古今集巻第六冬哥) :

吉野なる菜摘の川の川淀に鴨ぞ鳴くなる山蔭にして

En els ls tolls del riu de Natsumi que flueixen per Yoshino els ànecs salvatges criden a l'ombra de les muntanyes.

Autor : Príncep Yuhara (湯原王, act.lit. cap a l'any 730 - ¿-?).