NTCJ 37

西行桜
Saigyôzakura

Saigyô i els cirerers

Autor : Zeami Motokiyo (世阿弥 元清, 1363-1443).

Argument : Obra basada en el poeta Saigyô Hôshi (西行法師, 1118-1190), abans d'entrar en religió era Satō Norikiyo (佐藤義清). Va néixer en una família que per generacions havia estat bressol de militars molt ben considerats però de poca classe social, com era habitual en aquell temps.
Poeta força apreciat encara que va compondre molta poesia convencional, segons els cànons de l´època. Va ser un autor prolífic i va emprendre molts pelegrinatges arreu del païs fent estada a monestirs i ermites.
Entre les seves obres destaca “Sankashû” (山家集) : Una cabana a la muntanya.
Es va fer monjo el 1140, abandonant dona i fills.

El tema de l'obra és molt senzill :

Arriba l'època de les flors a la muntanya on Saigyô té la seva cabana i el poeta està cansat de la gran quantitat de persones que cada any s'hi aplega i que alteren el seu ritme de vida i el seu silenci, llavors decideix posar un rètol prohibint el pas per on ell viu. Una gernació de la capital però ja és en camí i quan hi arriben es trobem que no poden passar per allà. Parlen amb el poeta i li expliquen que en fet un llarg viatge des de la capital per poder contemplar els cirerers florits i el poeta ho accepta a contra-cor, tot queixant-se dels cirerers, blasmant la seva bellesa que perjudica la seva meditació. Llavors apareix un ancià que representa l'esperit dels vells cirerers i li retreu la seva queixa que troba injustificada. Discuteixen sobre els arbres i les seves flors amb moltes citacions poètiques i budistes. A l'alba el poeta es desperta..........



Referències :

“Ôgishô” (奥義抄( : Profunditats Poètiques.
Obra de Fujiwara no Kiyosuke (藤原清輔, 1104-1177).


“Shûgyokushû” ( 拾玉集 - Col.lecció de les joies recollides)
Obra de Daisôjô Jien / L´abat Jien 前大僧正慈円, 1155-1225)
Historiador. Fill d´una família noble però no massa influent. Als trenta-set anys, en part per les relacions de la seva família i també per la seva capacitat, va ser el cap de la secta budista Tendai arribant posteriorment a ser-ne arquebisbe.
Va unir-se al corrent més innovador de la poesia del moment. Va escriure també sobre els “principis del veritable govern”, obra interessant sobretot pels detalls de l´època. Potser és més conegut pel seu treball històric : Gukan Shô (愚管抄), la seva traducció habitual és “El futur i el passat”, ja que es tracta d'una obra sobre la història, però és literalment “Notes d'un foll”, aparegut entre el 1219 i el 1220.

Entre diverses referències al “Kokinwakashû” (古今和歌集), tenim els poemes següents :

No. 28, d'autor desconegut :
ももちどりさへづる春は物ごとにあらたまれども我ぞふり行く

Milers d'ocells canten a la primavera quan tot floreix i jo, però, em faig més vell.

Nota : Es considerava el “momochidori” (百千鳥) una varietat ornitològica que formava part de tres ocells, la qual identitat pertanyia a l'ensenyament ocult del Kokinshû, el Kokindenju (古今伝授 *). Actualment, però, els especialistes ho interpreten com moltes classes d'ocells. Els caràcters del nom signifiquen “cent mil ocells”.

El contrast entre la immanència de la natura i la fugacitat de la vida humana és un tema molt valorat en aquesta antologia.

"Kokindenju" (古今伝授) : Estudi i ensenyament del Kokinshû. Els deixebles havien d'anotar els punts més importants de l'ensenyament dels seus mestres i que es considerava un secret. Molt sovint això va degenerar en pedanteria, impartint lliçons sobre l'estudi de punts insignificants del Kokinshû a preus abusius.

El no. 72, també d'autor desconegut :

このさとにたびねしぬべしさくら花ちりのまがひにいへぢわすれて

Passaré la nit en aquesta vila i oblidaré el camí de casa amb la caiguda de la flor del cirerer.


“Ôjôyôshû (往生要集) : Els punts essencials de la salvació”.
Autor: Genshin ((源信 , 942-1017), també conegut com a Eshin Sozu. Va ser un dels erudits més influents de l'escola Tendai (secta budista).
Segons el text, 往生要集 és la clau per evitar els turments de l'infern tot entonant la formula “nembutsu”, i apel.lant al poder salvador de Buda.

“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto　(藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).

“Shûiwakashû” (拾遺和歌集).

“Tsukuba Mondô (筑波問答) Els diàlegs de Tsukuba. Obra sobre el “renga” (vers lligat) compilada entre els anys 1357-1372.
A l'obra s'esmenta la figura de Sôjô Henjô (Arquebisbe Henjô, 僧正遍昭, 816-890).
El seu nom laic era Yoshimine no Munesada (良岑宗貞).És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals”.
Va servir l´emperador Ninmyô (仁明天皇, 810-850) com a Capità de la Guàrdia i quan aquest va morir, va fer-se monjo amb el nom de Henjô. Va ser famós i reconegut .Va tenir dos fills que també van ser monjos. Un d’ells va ser també poeta :
“Sosei (Sosei Hôshi”, (素性法師, act. lit. 859-897 – mort 900?).Nom laic : Yoshimine no Harutoshi (良岑玄利).Encara que a l´ombra d´Ariwaha no Narihira (在原業平) i d´Ono no Komachi (小野小町), va ser un autor molt reconegut. Uns seixanta poemes seus, un nombre força elevat per un poeta del seu temps, figuren en les millors antologies. Cal.lígraf de renom i oficial de la Guàrdia de Palau. Es va fer monjo instigat pel seu pare, segons s’explica en el Yamato Monogatari (大和物語), captítol 168: ………..やりけれはいきたりけれはほうしの子は法師なるそよきとてこれもほうしにしてけりかくてなん ……

És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen), com el seu pare.


o0o