23 d’octubre del 2010


NTCJ 50

自然居士
Jinen Koji
Jinen, el predicador laic.

Autor : Kan'ami Kiyotsugu (観阿弥清次, 1333-1384).

Argument :

Jinen, un laic, està fent una serie de prèdiques durant set dies per reunir diners per la reconstrucció d'un temple budista. És el seu darrer dia i una jove se li acosta i li oferix un vestit i una carta on demana unes pregàries per la memòria dels seus difunts pares. Jinen llegeix l'escrit i lloa el sentiment filial de la jove. Poc després arriben uns homes que s'emporten la noia a la força. Jinen pregunta què passa i arriba a la conclusió que es tracta de traficants d'esclaus i que la noia s'havia venut per poder comprar el vestit de la seva ofrena. Jinen decideix seguir els traficants i intercedir per ella.
Arriba al costat del vaixell dels traficants i els hi retreu d'haver interromput la seva prèdica i després d'un intercanvi de paraules els hi dóna el vestit i demana que alliberin la noia. El cap dels traficants, enutjat, culpa la noia de tot l'enrenou i la colpeja amb un rem. Jinen, astorat, crida que l'han matat perquè no sent cap crit de dolor, però li diuen que està lligada i emmordassada, i que per això no bada boca. Jinen continua insistint que l'alliberin i els traficants, farts de tanta xerrameca, fan un tracte amb ell : se la podrà emportar si ell els entreté cantant i ballant., a la qual cosa Jinen accedeix tot i que sap que només volen mofar-se d'ell. Tot ballant Jinen explica l'origen de la navegació, segons una llegenda xinesa : un dia un soldat estava contemplant un petit estany i de sobte una aranya va caure sobre una fulla que surava en l'aigua encalmada, el vent la va portar cap a l'altra banda creuant tor l'estany. Llavors se li va ocórrer la idea de construir un artefacte que pogués fer el mateix amb soldats i va exposar la seva idea a l'emperador que estava en guerra amb un enemic seu . Van fer un primer vaixell de la història i el sobirà va sortir-ne victoriós.
Després de la dansa els traficants li demanen, com a darrera prova, que toqui el timbal, cosa que Jinen fa entre explicacions de que també a través de l'entreteniment i la joia s'arriba a Buda. Finalment, la noia és alliberada i Jinen torna amb ella a la capital.



Referències :

“Konjaku Monogatari shû” : 今昔物語集.
Obra coneguda generalment com a “Konjaku Monogatari”, però el seu nom és el de l'encapçalament i significa : Antologia de històries passades. Té més de mil contes o històries i va ser escrita cap a finals de l'època Heian (794-1185). L'obra original comprèn 31 volums dels quals només n'hi ha 28 actualment. Els contes procedeixen tan del Japó com de l'Índia i de la Xina.


“MyôKôrengekyô” (妙法蓮華經) : Sutra del Lotus del sublim Dharma, generalment abreujat “ Hôkkekyô” (法華經) : Sutra del Lotus.

Un petit resum d'aquest sutra sobre el qual hi ha biblioteques senceres dedicades a la seva exegesi.
Probablement va ser compilat durant el primer segle de l'era cristiana, uns 500 anys després del Parinirvana (el darrer nirvana) de Buda, i que no és inclòs en el corpus més antic de les escriptures budistes lligades històricament a la vida de Buda.
El sutra pretén ser un dels discursos fets per Buda cap al final de la seva vida. La tradició diu que una vegada escrit va ser guardat durant 500 anys al reialme dels dracs (Nagas), sent posteriorment introduït en el món dels humans perquè la humanitat no estava preparada per entendre el text durant la vida de Buda.
La primera traducció del sànscrit al xinès va ser cap a l'any 209 dC sent però la versió feta el 406 la més complerta.
És potser el sutra més conegut i el text està expressat en forma de paràboles, fet que el va popularitzar.

“Kanginshû” (閑吟集) : Cançons per a les hores de lleure.
Antologia del 1518. Consta de 311 cançons, molt populars, té un cert paral.lelisme amb “Carmina Burana”. Té dos pròlegs : un en japonès i un altre en xinès.
Va tenir molta influència en el Kabuki femení i els cants per a shamisen.
Segons algunes fonts suggereixen que potser és obra de Sôchô (宗長, 1448-1532), però no hi ha prou elements per adjudicar-li l'autoria.

“Shasekishû” (沙石集) : Sorra i còdols. Obra escrita entre els anys 1279-1283 pel monjo Mujû Ichinen (無住一円, 1226-1312). És un recull d'anècdotes del monjos Zen sobre facetes de la vida amb un to didàctic.

“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto (藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).

o0o