SENDERA D'OKU (おくの細道) 31
Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

羽黒

六月三日、羽黒山に登る。図司左吉 と云者を尋て、別当代会覚阿 闍利に謁す。南谷の別院に 舎して憐愍の情こまやかに あるじせらる。
四日、本坊にをゐて誹諧興行。
有難や雪をかほらす南谷
五日、権現に詣。当山開闢能除 大師はいづれの代の人と云事を しらず。延喜式に羽州里山の神 社と有。書写、黒の字を里山と なせるにや。羽州黒山を中略し て羽黒山と云にや。出羽といへるも 鳥の毛羽を此国の貢に献ると 風土記に侍とやらん。月山湯殿 を合て三山とす。当寺武江東 叡に属して天台止観の月明 らかに、円頓融通の法の灯かゝげ そひて、僧坊棟をならべ、修験 行法を励し、霊山霊地の験 効、人貴且恐る。繁栄長にして めで度御山と謂つべし。
八日、月山にのぼる。木綿しめ身 に引かけ、宝冠に頭を包、強力 と云ものに道ひかれて、雲霧山 気の中に氷雪を踏てのぼる 事八里、更に日月行道の雲関 に入かとあやしまれ、息絶身こゞえて 頂上に□れば、日没て月顕る。 笹を鋪篠を枕として、臥て 明るを待。日出て雲消れば 湯殿に下る。
谷の傍に鍛治小屋と云有。此国の 鍛治、霊水を撰て爰に潔斉 して劔を打、終月山と銘を切 て世に賞せらる。彼龍泉に剣 を淬とかや。干将莫耶のむかしを したふ。道に堪能の執あさからぬ 事しられたり。岩に腰かけて しばしやすらふほど、三尺ばかりなる 桜のつぼみ半ばひらけるあり。ふり 積雪の下に埋て、春を忘れぬ 遅ざくらの花の心わりなし。炎天の 梅花爰にかほるがごとし。行尊 僧正の哥の哀も爰に思ひ出て、 猶まさりて覚ゆ。惣而此山中の 微細、行者の法式として他言する 事を禁ず。仍て筆をとゞめて記さず。 坊に帰れば、阿闍利の需に依て、 三山順礼の句〃短冊に書。
涼しさやほの三か月の羽黒山
雲の峯幾つ崩て月の山
語られぬ湯殿にぬらす袂かな
湯殿山銭ふむ道の泪かな
曾良

LES TRES MUNTANYES DE DEWA

El tres de la sisena lluna pujàrem la muntanya de Haguro.
Visitàrem un home de nom Zushi Sakichi (107) que ens arranjà una audiència amb l'abat Egaku (108). Ens hostatjà en una dependència del temple de Minamidachi i fou molt deferent vers nosaltres.
El quatre ens aplegàrem a la residència principal per a una sessió de versos.
---Amb agraïment, aromatitzat de neu, Minamidachi.
El cinc pregàrem al santuari de Gongen. No se sap quan visqué son fundador, el gran mestre Nôjô (109).
A l'Engeki (110) s'esmenta un santuari amb el nom de la muntanya d'Ushusato. Es podria haver equivocat el copista que posà el caràcter “sato” en lloc del de “kuro”. Potser s'abreujà Ushusato eliminant el caràcter “shu” (contrada, etc.) i restà “Haguro” en la pronunciació japonesa.
Sembla ésser segons el Fudoki (111) que Dewa (112) es diu així perquè des d'allà s'enviaven plomes com a tribut.
Juntament amb Haguro, Gassan i Yudono formen les tres muntanyes de Dewa. Aquest temple està afiliat al de Tôei, a Edo. Aquí la lluna brillant de la doctrina de la secta Tendai (113) és la llum cap a la perfecció i la saviesa.
Les residències dels monjos s'arrengleren una al costat de l'altra i els ascetes fan llurs devocions enfervorits, mostra d'exaltació i respecte vers la muntanya sagrada, etern son renom, terra benaurada.
El vuitè jorn pujàrem la muntanya de Gassan. Amb garlandes de paper al coll i turbants de cotó, amb un guia fornit, pujàrem vuit llegües entre núvols i boirines, petjant glaç i neu, dubtant si travessàvem la porta dels núvols camí del sol i de la lluna. Sens alè i congelats férem cim, el sol post i la lluna apareguda. Fiu un jaç amb fulles de bambú i branquetes per coixí. Jaguí esperant l'albada. Quan el sol traspuntà s'aclariren les nuvolades i baixàrem a Yudono.
Vora la vall hi havia un lloc dit “la cabana del forjador”. Els forjadors del lloc escollien les aigües lustrals per purificar-se, trempar les espases i, finalment, hi gravaven el nom de Gassan per admiració de tothom. Com les fulles trempades en la Font del Drac (114) de la Xina, inspirats per Kanshô i Bakuya (115) d'antany, absolutament dedicats a llur art.
M'asseguí una estona sobre una roca per reposar. Hi havia un cirerer d'uns tres peus d'alçada amb capolls mig oberts. Era commovedor colgat sota la neu, amb ses flors tardanes que no havien oblidat la primavera, com “...el perfum d'aquelles flors de cirerer sota un sol abrusador.” (116). El record també del punyent poema de l'abat Gyôson (117) m'emocionà encara més.
Segons la regla entre els ascetes no és permès de parlar de Yudono a ningú, així doncs, aturaré mon pinzell sens res més.
Torním al temple i a la petició d'Egaku escriguí en unes tires de paper uns versos sobre mon peregrinatge a les tres muntanyes.

---En la gelabror subtil la lluna creixent del mont Haguro.
---La nuvolada quants cops és esqueixada, mont de la Lluna?
---Sens poder dir res per Yudono són mes plors, mànigues molles.
---Del mont Yudono petjo diners dels romeus ple de llàgrimes. (118) (Sora).
- - - - - -
107 - Zushi Sakichi (図司左吉,¿-1693), tintorer i poeta que vivia just al peu de la muntanya de Haguro. Kondo (近藤) de cognom. Aquesta muntanya era un centre molt actiu en la pràctica d'austeritats religioses.
108 - Egaku Ajari (会覚阿 闍利, ¿-1707) n'era el prior.
109 - Nôjo (能除, ¿-?), es creu que va ser el tercer fill de l'emperador Sushun (崇峻天皇, ¿-592).
110 - Engekishi (延喜式), compendi de lleis i regles en cinquanta volums. Va ser encarregat l'any 905 per l'emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930) a Fujiwara no Tokihira (藤原 時平, 871-909), i a la seva mort el seu germà Fujiwara no Tadahira (藤原 忠平, 880-949) va completar l'obra l'any 927. No va ser implementat fins el 967.
En aquesta obra no apareix cap referència a aquest santuari.
111- Fudoki (風土記). Annals de cultura i geografia de les províncies del Japó. És una compilació de registres sobre l'agricultura de tota la geografia japonesa, fets històrics, culturals i mitològics. Es va començar l'any 713 i completada vint anys més tard.
112 Dewa (出羽) textualment : oferir plomes.
113 – Secta Tendai (天台宗) basada principalment en l'anomenat “gran vehicle” del budisme (Mahayana), és a dir, la versió del budisme més popular. Inspirada en l'escola xinesa del sutra del Lotus.
114 - Ryôsen (龍泉) : La font del drac. Segons s'esmenta en l'obra històrica xinesa “Shih Chi” (史記) de Ssu-ma Ch'ien (司馬遷子長, 145/135 – 86 aC), en les seves aigües es trempaven les millors espases.
115 - Kanshô (干将, ¿-?) i Bakuya (莫耶, ¿-?), parella xinesa que van forjar dues famoses espases que van esdevenir llegendàries i van acabar portant els seus noms; en xinès són : Kan Chiang i Mu Yeh. Van viure durant la dinastia Wu (東呉), període que va des de l'any 222 al 280 dC.
116 - Referència a uns versos del poeta xinès Ch'en Yuyi (陳與義,1090-1138).
117 - Gyôson (行尊, 1057-1135). Bashô fa referència a un poema seu al Kin'yowakashû (金葉和歌集), llibre 9 :
(大峯にておもひもかけずさくらの花の咲きたりけるをみてよめる)
(Tot contemplant un cirerer de la muntanya que ha florit sobtadament)
もろともにあはれと思へ山櫻花よりほかにしる人もなし
Compadim-nos, cirerer de la muntanya, puix llevat de tes flors la gent m'ignora.
118 – Referència a les monedes que els visitants escampaven pel camí com a donació.
o0o