KOKINSHÛ (古今集) -227-


わがこひはしらぬ山ぢにあらなくに迷ふ心ぞわびしかりける

わがこいはーしらぬやまじにーあらなくにーまようこころぞーわびしかりける

No és mon amor com obscura drecera de la muntanya però mon cor afligit n'és del cert esgarriat.

Poema no. 597

Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945)

Crític, escriptor i poeta. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.
El seu diari : Tosa Nikki (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.

Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.

És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -226-


年をへてきえぬおもひは有りながらよるのたもとは猶こほりけり

としをへてーきえぬおもいはーありながらーよるのたもとはーなおこうりける

I passen els anys i la meva passió no s'apaga pas emperò cap a la nit mes mànigues són de glaç.


Nota : おもひ, “passió amor, pensament......” Aquí el caràcter porta la síl.laba ひ que significa “foc” (la pronunciació actual és い), fent contrast amb les mànigues on les llàgrimes s'han glaçat.

Poema no. 596

Autor : Ki no Tomonori (紀友則 , 850-904/907, dates aprox.)

Va col.laborar en la recopilació d´antologies oficials, entre elles el Kokinshû.

Poques coses més tenim de la seva vida. Va ocupar càrrecs oficials al govern.

És un autor representat en diverses antologies i té un recull personal : Tomonori Shû (友則集) que no aporta cap dada biogràfica.

És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -225-


あづまぢのさやの中山なかなかになにしか人を思ひそめけむ

あずまじのーさやのなかやまーなかなかにーなにしかひとをーおもいそめけむ

Per què vaig haver d'estimar tan follament com per travessar Saya per les muntanyes per viaranys cap a l'est?

Poema no. 594

Autor : Ki no Tomonori (紀友則 , 850-904/907, dates aprox.)

Va col.laborar en la recopilació d´antologies oficials, entre elles el Kokinshû.

Poques coses més tenim de la seva vida. Va ocupar càrrecs oficials al govern.

És un autor representat en diverses antologies i té un recull personal : Tomonori Shû (友則集) que no aporta cap dada biogràfica.

És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 06
　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【六】

あさたゝの中将人のめにてありける人にしのひてあひわたりけるを女も思ひかはしてすみけるほとにかのおとこ人の国のかみになりてくたりたりけれはこれもかれもいとあはれとおもひけりさてよみてつかはしける
たくへやる我玉しゐをいかにしてはかなきそらにもてはなるらん
となんくたりける日いひやりける

El comandant Asada (20) tenia relacions en secret amb l'esposa d'un altre home i ella el corresponia. Mentre que ell la sovintejava, son espòs esdevingué governador d'una contrada, i quan hi anà amb ella, Asada i la dona s'emmelangiren molt. Ell composà un poema i li envià :
--- L'ànima meva que a vós he lliurada com podeu així en viatge inútil anar-vos i deixar-me!
Això li adreçà el jorn de sa partença.

- - - - - -

20 - Fujiwara no Asatada (藤原朝忠, 910-966).
21 - Aquest poema és al Shinchokusenwakashû (新勅撰和歌集), però és atribuït a Fujiwara no Karetada (藤原伊尹   , ¿-?).

o0o

雨月物語 16
Ugetsu Monogatari

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)

此年享徳 の夏。鎌倉の御所成氏朝臣。管領の上杉と御中放て。舘兵火に跡なく滅ければ。御所は総州の御味方へ落させ給ふより。関の東忽に乱れて。心％＼の世の中とな りしほどに。老たるは山に逃竄れ。弱きは軍民にもよほされ。けふは此所を焼はらふ。明は敵のよせ來るぞと。女わらべ等は東西に迯まどひて泣かなしむ。勝四 郎が妻なるものも。いづちへも遁れんものをと思ひしかど。此秋を待と聞えし夫の言を頼みつゝも。安からぬ心に日をかぞへて暮しける。秋にもなりしかど風の 便りもあらねば。世とゝもに憑みなき人心かなと。恨みかなしみおもひくづをれて
身のうさは人しも告じあふ坂の夕づけ鳥よ秋も暮ぬ
とかくよめれども。國あまた隔ぬれば。いひおくるべき傳もなし。世の中騒がしきにつれて。人の心も恐しくなりにたり。適間とふらふ人も。宮木がかた ちの愛たきを見ては。さま％＼にすかしいざなへども。三貞の賢き操を守りてつらくもてなし。後は戸を閉て見えざりけり。一人の婢女も去て。すこしの貯へも むなしく。其年も暮ぬ。年あらたまりぬれども猶をさまらす。あまさへ去年の秋京家の下知として。美濃の國郡上の主。東の下野守常縁に御旗を給びて。下野の 領所にくだり。氏族千葉の実胤とはかりて責るにより。御所方も固く守りて拒ぎ戦ひけるほとに。いつ果べきとも見えず。野伏等はこゝかしこに寨をかまへ。火 を放ちて財を奪ふ。八州すべて安き所もなく。浅ましき世の費なりけり。



Aquell any, l'estiu de l'era Kyôtoku (107), esclatà un conflicte entre Shigeuji (108), de Kamakura i el governador Uesugi (109). Quan la mansió de Shigeuji fou arrasada a sang i foc aquest fugí a Shimôsa on hi tenia aliats i, de sobte, l'est de la Barrera fou en revolta. En un món on hom només procurava per ell mateix els vells fugien a aixoplugar-se a les muntanyes i els joves eren cridats a les armes. “Avui cremarem aquest lloc”, “Demà l'enemic vindrà per allà”........ Dones i infants fugien arreu esmaperduts amb plors i gemegor.
La dona de Katsushirô pensà també en fugir a algun altre lloc, emperò, “Espera aquesta tardor!” havia dit son home, ella confià en sa aparaula i visqué desficiosa comptant els jorns.
Arribà la tardor, emperò, cap vent no li'n portà noves. “Com els afers d'aquest món el cor humà no és de fiar” es lamentava, decebuda, amb amargor.
---De mon sofriment ningú no li'n dirà res. Ocell d'Ôsaka, fes-lo ja assabentar que la tardor ha passat (110).
Això composà, emperò, massa contrades els separaven i no hi havia ningú que li'n pogués fer arribar noves seves. Amb el món revoltat el cor de l'home (111) havia esdevingut ferotge. Aquells que de quan en quan la visitaven (112) al veure l'amorosenca figura de Miyagi l'afalagaven de diverses maneres per tal de captivar-la, emperò, ella amb la discreció de la castedat els tractava amb tota fredor, i més endavant tancà la porta i no aparegué més. La sola minyona que tenia se n'anà també, ses pocs estalvis s'exhauriren, i també aquell any arribà a la fi (113). L'any nou continuà igual, en desori. Demés, la tardor anterior, per ordre del “shôgun” (114), el senyor de Gujô, província de Mino, Tô no Tsunemori (115), féudal de Shimotsuke, que havia rebut l'ensenya imperial, anà a ses terres de Shimonotsuke i amb son parent Chiba no Sanetane (116) atacà Shigeuji, emperò, aquest ben defensat rebutjà les escomeses que semblaven no acabar mai. Faccions de gent armada cremaven les fortificacions i es dedicaven al pillatge. De les vuit províncies ni una no era en pau, i aquell món miserable era tot en ruïnes.

- - - - - -



106 – Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 18 : Matsukaze (松風).
107 - Any 1455.
108 – Ashikaga Shigeuji (足利成氏, 1434/8-1497).
109 – Uesugi Norizane (上杉 憲実, 1410/1-1466).
110 - Referència al poema no.536, llibre 11, del Kokinwakashû (古今和歌集) :
相坂のゆふつけどりもわがごとく人やこひしきねのみなくらむ .
111 - Referència al Hôjôki (方丈記) de Kamo no Chômei (鴨長明, 1153/5-1216).
112 - Referència al 死生交. Veure nota no. 74.
113 . Referència al Hôjôki (方丈記) de Kamo no Chômei (鴨長明, 1153/5-1216).
114 - Ashikaga Yoshimasa ((足利 義政, 1435-1490).
115 – Tô no Tsuneyori (東の常緑,1402-1484).
116 – Chiba no Sanetane (千葉貞胤, 1291-1351).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -224-


冬河のうへはこほれる我なれやしたにながれてこひわたるらむ

ふゆがわのーうえはこうれるーわれなれやーしたにながれてーこいわたるらむ

Que sóc jo potser com un riu que a l'hivern ha glaçat l'aigua? Al fons de tot hi flueix la passió de l'amor.

Poema no. 591

Autor : Muneoka no Ôyori (むねをかのおほより, ¿ - ?)

No hi dades de la seva vida, només que va ser “Doctor en Matemàtiques”.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -223-

わがこひにくらぶの山のさくら花まなくちるともかずはまさらじ

わがこいにーくらぶのやまのーさくらばなーまなくちるともーかずはまさらじ

Incessant cauen les teves flors cirerer del mont Kurabu mes no són superiors a
mon sentiment d'amor.

Poema no. 590

Autor : Sakanoue no Korenori (坂上是則 (¿ - 930)
Va ser un funcionari modest que va ocupar un càrrec menor a la província de Kaga.
Només sabem que va publicar els seus poemes en diverses antologies i té un recull personal de l´any 924 : Korenori no Shû (是則の集).
Sembla que va ser un gran jugador d'un esport de pilota anomenat “Kemari” (蹴鞠).
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -222-


やよひばかりに物のたうびける人のもとに、又人ま かりつつせうそこすとききてつかはしける

Compost i enviat a una dama que havia acceptat de parlar amb l'autor, quan aquest, cap a la tercera lluna, va sentir que un altre home la visitava i l'hi enviava missatges.

露ならぬ心を花におきそめて風吹くごとに物思ひぞつく

つゆまらぬーこころをはなにーおきそめてーかぜふくごとにーものおもいぞつく

No és rosada el meu cor que he posat damunt de les flors, ara que bufa el vent em fa estremir d'amor.

Poema no. 589

Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945)
Crític, escriptor i poeta. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.
El seu diari : Tosa Nikki (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.

Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.

És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 05
　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【五】

前坊の君うせたまひにけれは大輔かきりなくかなしくのみおほゆるにきさいの宮后にたち給ふ日になりにけれはゆゝしとてかくしけりさりけれはよみていたしける
佗ぬれは今はと物を思へとも心にゝぬは涙なりけり.


Quan traspassà el príncep hereu (16), en fou tant el desconsol de Na Taifu (17) que quan arribà el jorn on la princesa (18) havia d'ésser proclamada emperadriu se l'allunyà per no ésser un malaverany. Fou quan ella composà i envià aquest poema :

---Desconsolada, sento que ara res més no pot passar-me, emperò, mes llàgrimes s'avenen pas amb mon seny. (19)


- - - - - -

16 – 前坊 (zembô) : el difunt príncep hereu. Es tracta del príncep Yasuakira (保明親王, 903–923), fill de l'emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930). Nom pòstum Bunkengen Taishi (文献彦太子).

17 - Taifu (大輔, ¿-?), filla de Minamoto no Tasuku (源弼 , ¿-?). Era la dida del príncep Yasuakira (保明親王, 903–923). Veure nota no. 12. Era una poetessa de renom.

18 - Fujiwara no Shizuko (藤原穏子, 885-954), mare del príncep Yasuakira (保明親王, 903–923). Filla de Fujiwara no Mototsune (藤原 基経, 836-891).

19 - Aquest poema és al Shinchokusenwakashû (新勅撰和歌集), llibre 14, no. 886, amb algunes variacions, i és atribuït a Ôshikôshi no Mitsune (凡河内 躬恒, ¿-?) :

侘びぬれば今はとものを思へども心志らぬは涙なりけり.
o0o