KOKINSHÛ (古今集) -229-


風ふけば峯にわかるる白雲のたえてつれなき君が心か

かぜふけばーみねにわかるるーしらくものーたえてつれなきーきみがこころか

Quan bufa el vent els núvols blancs s'esquincen passant dalt del cim, així de despietat ha esdevingut ton cor.

Poema no. 601


Autor : Mibu no Tadamine (壬生忠岑, act.lit. 892-920)
La seva obra Wakatei Jusshû (Els 10 estils del Waka, 和歌体十種) o Tadamine Juttei (Els deu estils de Tadamine, 忠岑十体) va ser publicada l´any 945 i va tenir molta influència en la crítica poètica del seu temps, tot i que encara actualment es dubta de la seva autenticitat.
Té una antologia personal : Tadamine Shû (忠岑集).
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -228-


白玉と見えし涙も年ふればから紅にうつろひにけり

しらたまとーみえしなみだもーとしふればーからくれないにーうつろいにけり

Semblaven d'argent les llàgrimes vessades, ara amb el temps i els anys que han passat de porpra són tornades.

Nota : Segons la tradició xinesa el color vermell de les llàgrimes significa el plany d'un gran dolor.

Poema no. 599

Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945)
Crític, escriptor i poeta. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.
El seu diari : Tosa Nikki (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.

Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.

És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

雨月物語 18
Ugetsu Monogatari
CONTES DE PLUJA I LLUNA

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)

寛正二年。畿内河内の國に畠山が同根の争ひ果さゞ れば。京ぢかくも騒がしきに。春の頃より瘟疫さかんに行はれて。屍は衢に畳。人の心も今や一劫の尽るならんと。はかなきかぎりを悲しみける。勝四郎熟思ふ に。かく落魄てなす事もなき身の何をたのみとて遠き國に逗まり。由縁なき人の恵みをうけて。いつまて生べき命なるぞ。古郷に捨し人の消息をだにしらで。萱 草おひぬる野方に長々しき年月を過しけるは。信なき己が心なりける物を。たとへ泉下の人となりて。ありつる世にはあらずとも。其あとをももとめて壟をも築 べけれと。人々に志を告て。五月雨のはれ間に手をわかちて。十日あまりを經て古郷に帰り着ぬ。此時日ははや西に沈みて。雨雲はおちかゝるばかりに闇けれ ど。舊しく住なれし里なれば迷ふべうもあらじと。夏野わけ行に。いにしへの継橋も川瀬におちたれば。げに駒の足音もせぬに。田畑は荒たきまゝにすさみて舊 の道もわからず。ありつる人居もなし。たま／＼こゝかしこに殘る家に人の住とは見ゆるもあれど。昔には似つゝもあらね。いづれか我住し家ぞと立惑ふに。 こゝ二十歩ばかりを去て。雷に摧れし松の聳えて立るが。雲間の星のひかりに見えたるを。げに我軒の標こそ見えつると。先喜しきこゝちしてあゆむに。家は故 にかはらであり。人も住と見えて。古戸の間より燈火の影もれて輝々とするに。他人や住。

El segon any de Kanshô (119), a Kinai, província de Kawachi, la disputa entre els dos germans Hatakeyama (120) no s'acabava mai i s'escampà a tocar de la mateixa capital. Aquella primavera es propagà una epidèmia que deixà piles de cadàvers als carrers. Hom cregué que era la fí i la gent es planyia de la fragilitat de l'existència humana. Katsushirô pensà molt en son empobriment, desvagat, errant sens esperança en contrades llunyanes, dependent d'una persona que no li era parent, fins quan havia de viure d'aquella manera? Ni res no sabia de qui havia deixat al poble, molt de temps havia passat en terres on “creix l'herba de l'oblit” (121), home de cor infidel! Encara que ella fos un ésser de l'avern, fora d'aquest món, cercaria sa petja i li faria un túmul. Explicà a la gent ses intencions, aprofità un interval de bon temps durant la lluna de les pluges i uns deu jorns després fou arribat al poble.
Era l'hora de ponent, fosc sota uns núvols a punt de vessar de pluja, emperò, era un poble on hi havia viscut molt de temps i no s'hi podia perdre. Mentre avançava pels camps d'estiu el pont que s'havia adobat (122) jeia esfondrat sobre el riu, no hi ressonaven pas les peülles dels cavalls. Els camps abandonats eren erms i no s'hi veien el camins, les cases d'aquells que hi havien estat ja no hi eren. Ací i allà en unes poques cases que havien restat semblaven habitades, emperò, no eren pas com antany (123). Restà palplantat allà, perplex, quina seria la casa on havia viscut? A unes vint passes d'allà veié que s'alçava, esberlat per un llamp, un pi a la claror dels estels que s'escolava pels núvols, signe evident que era la casa (124). Sa primera reacció fou de joia i s'avançà cap allà. No havia canviat gens i semblava viure-hi algú. Per les feses de la vella porta s'entrellucava tremolosa la claror d'un llum, hi viuria un estrany?
- - - - - -

119 – Any 1461.
120 - Hatakeyama Yoshinari (畠山 義就, 1437?-1491) i Hatakeyama Masanaga (畠山 政長, 1442-1493) eren cosins però germans per adopció. Yoshinari era fill de Hatakeyama Mochikuni (畠山懐国, 1398-1455). Es disputaven el títol de governador general de Kyoto.
121 - Referència al poema no.917 del Kokinwakashû (古今和歌集) :
すみよしとあまはつぐともながゐすな人忘草おふといふなり.
122 - Referència al Man'yôshû (万葉集), poema no. 3387, llibre 14 :
足の音せず行かむ駒もが葛飾の真間の継橋やまず通はむ.
123 - Referència al Hôjôki (方丈記) de Kamo no Chômei (鴨長明, 1153/5-1216).
124 - Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 18 : Yomogiu (蓬生).



o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 07
　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

 
【七】

男女あひしりてとしへにけるをいさゝかなることによりてはなれにけれとあくとしもなくてやみにしかはにや有けん男も哀とおもひけりかくなんいひたりける
逢ことは今はかきりとおもへとも涙はたえぬ物にそ有ける
女いとあはれとおもひけり

Un home i una dona amb anys de coneixença es distanciaren per una fotesa, emperò, com no fou pas perquè s'haguessin cansat l'un de l'altre, l'home, afligit, li envià això :
---Tot i que penso que ara nos trobades són ja ben closes aquestes mes llàgrimes són ja ben infinites. (22)
- - - - - -

22- Aquest poema és al Shinchokusenwakashû (新勅撰和歌集), llibre 14, no. 740, d'autor anònim.
 
o0o

雨月物語 17
Ugetsu Monogatari

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)

勝四郎は雀部に従ひて京にゆき。絹ども残りなく交易せしほどに。當時都は花美を好む 節なれば。よき徳とりて東に帰る用意をなすに。今度上杉の兵鎌倉の御所を陥し。なほ御跡をしたふて責討ば、古郷の邊りは干戈みち／＼て。たくろくの岐とな りしよしをいひはやす。まのあたりなるさへ偽おほき世説なるを。ましてしら雲の八重に隔たりし國なれば。心も心ならず。八月のはじめ京をたち出て。岐曽の 真坂を日くらしに踰けるに。落草ども道を塞へて。行李も殘りなく奪はれしがうへに。人のかたるを聞けば。是より東の方は所々に新関を居て。旅客の往來をだ に宥さゞるよし。さては消息をすべきたづきもなし。家も兵火にや亡びなん。妻も世に生てあらじ。しからば古郷とても鬼のすむ所なりとて。こゝより又京に引 かへすに。近江の國に入て。にはかにこゝちあしく。熱き病を憂ふ。武佐といふ所に。児玉嘉兵衛とて富貴の人あり。是は雀部が妻の産所なりければ苦にたのみ けるに。此人見捨ずしていたはりつも。醫をむかへて薬の事専なりし。やゝこゝち清しくなりぬれば。篤き恩をかたじけなうす。されど歩む事はまだはか％＼し からねば。今年は思ひがけずもこゝに春を迎ふるに。いつのほどか此里にも友をもとめて。揉ざるに直き志を賞ぜられて。児玉をはじめ誰々も頼もしく交りけ り。此後は京に出て雀部をとふらひ。又は近江に帰りて児玉に身を托。七とせがほとは夢のごとくに過しぬ。

Katsushirô havia anat a Kyoto amb Sasabe on havia venut tota la seda perquè en aquell temps el luxe era molt preuat a la capital. Com n'havia tret un bon guany i quan es disposava a tornar a Azuma s'escampà la brama que els soldats d'Uesugi havien fet caure el palau de Kamakura i, a més, seguint les petges de Shigeuji havien atacat, i els voltants de son poble eren a vessar de llances i escuts, com si fossin la cruïlla de Takuroku (117), Inclús allò que s'esdevé davant dels ulls és molt exagerat, més encara quan passa en una contrada més enllà dels “núvols blancs de vuit gruixos” (118); així, a contracor, a primers de la vuitena lluna Katsushirô deixà la capital. Quan al capvespre creuà la collada de Kiso, a Misaka, uns lladres havien barrat el camí i li prengueren tot. Sentí dir que a l'est d'allà s'havien alçat noves barreres i que el trànsit de viatgers no era permès. En aquelles circumstàncies no hi havia manera de posar-se en contacte. Potser els soldats havien cremat la casa, ara en ruïnes, i la dona ja no era d'aquest món, aleshores el poble seria un catau de dimonis...... Així dons, féu altra vegada el camí cap a la capital i tot entrant a la contrada d'Ômi es sentí malament de sobte i s'enfebrà. En un indret anomenat Musa hi vivia un home de nom Kodama Kahee, era la vila de la muller de Sasabe, i a ell li demanà ajut. Aquest home no només no el desemparà sinó que el tractà amb deferència, i féu venir un metge que hi tingué molta cura amb ses medecines. Mica en mica Katsushirô es recuperà i regracià Kodama amb molt agraïment per sa benvolença. No obstant això, no es sentia encara prou fort per caminar i no tingué més remei aquell any que esperar la primavera vinent. Aviat féu amistats en aquell poble i son tarannà natural i afable fou apreciat, començant pel mateix Kodama que li féu molta confiança.
Més endavant anà a Kyoto a visitar Sasabe i de tornada a Ômi es posà a la disposició de Kodama, i set anys s'escolaren com en un somni.

- - - - -

117 – Takuroku (たくろく). En xinès, transcripció fonètica antiga : Cho Lu. Lloc on hi va haver una famosa batalla a la Xina, segons es descriu al Shiji (史記, Annals del gran historiador), monumental obra històrica de la Xina de Sima Qian / Ssuma-Ch'ien - 司馬遷, 145/135 – 86 aC).
118 - Forma poètica per expressar una gran distància, així esmentat al Man'yôshû (万葉集), poema no. 866, llibre 5, :
はろはろに思ほゆるかも白雲の千重に隔てる筑紫の国は.
També és al Kokinwakashû (古今和歌集).

o0o