KOKINSHÛ (古今集) -241-


しののめのほがらほがらとあけゆけばおのがきぬぎぬなるぞかなしき

じののめのーほがらほがらとーあけゆけばーおのがきぬぎぬーなるぞかなしき

A la llum clara de l'albada és ben trist tots nostres vestits haver-los de destriar quan ens aixoplugaven!


Nota : きぬぎぬ, expressió formada per la duplicació del caràcter 衣 (vestit, roba), en referència als vestits dels amants amb els qual es tapaven al llit la nit que passaven junts, i l'alba n'implicava la separació.

Poema no. 637

Autor : Anònim.

o0o