落窪物語 -24-
Ochikubo Monogatari
Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)
La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.
あこき、まどひ出でて、「いかなることを聞こしめしたるぞ。さらに、しあやまちせさせたまへることおはしまさざめるものを」と申せば、「いで、この汐先をかりて。なさくじりそ。いかにしたりつることにかあらむ、われには隠し隔てたまへど、おとどの外より聞てのたまふぞ。すべていとあしきも知らぬ主もたりて、脇ばみ思ふ君にもさらせんと思ひつける。ここになくは、家の内になありそ。いざ給へ。おとどのの給ふ事あり」とて、衣の肩を引き立てて立ちたまへば、あこき泣くこといみじ。君また、さらに我にもあらず。物もちらしながら、逃ぐる者からむやうに袖をとらへ、先におし立てておはす。紫苑色の綾のなよよかなる、白き、またかの少将のぬぎ置きし綾の単着て、髪は、このごろしもつくろひければ、いと美しげにて丈に五寸ばかり余りてゆらめき行く後姿、いといみじくをかしけなる、あこき見送りて、いかにしなしたてまつりたまはむとするにかあらむと思ふに、目くるる心ちして、足ずりして、泣かるる心ちを思ひ静めて、うち散らしたまへる物ども取りしたたむ。
君は、あれにもあらず、おとどの御前に引き出で来て、はくりと突い据ゑられて、「からうじて。足づから行かずは、今少し駆りけむ」と宣へば、「はや籠めたまへ。われは見じ」と宣へば、また引き立てて、籠めたまふ。女の心にもあらずもの宣ひけるかな。恐ろしかりけむけしきに、なからは死にけむ。枢戸の廂二間ある部屋の、酢、酒、魚などまさなくしたる部屋の、ただ畳一枚、口のもとにうち敷きて、「わが心を心とする者は、かかる目見るぞよ」とて、いと荒らかに押し入れて、手づからついさして、鎖しつ。よくさして往ぬ。
君、よろづに物の香くさくにほひたるがわびしければ、いとあさましきには、涙も出でやみにけり。かく罪したまふことぞ。そのこととも聞かず、おぼつかなくあやし。あこきにだに、いかで会はむと思へど、見えず。いたう心憂かりけると身を思ひて、泣く泣くうつぶし臥したり。
北の方、落窪におはして、「いづら、櫛の箱のありつるは。あこきといふさくじり居りて、はやう取り隠してけり」と宣ふもしるく、「ここに取り置きてはべる」と言へば、さすがにえ乞ひ取らず。「こなた、わがあけざらむ限りは、あくな」とて、鎖し固めておはしぬ。しつと思ひて、いつしかのこと、典薬の助に語らむと思ひて、人間を待つ。
あこき、鎖し出だされて、いみじく悲しければ、なぞや、出でて往なましと思へど、君のなり果てたまはむ様体も見むとて、いかなるさまにておはすらむと、ゆかしければ、この君の御もとに、「ひとへにうち頼みたてまつる」と、「いともあさましく、知りはべらぬことにより、さいなみて、『まかでね』と宣へれば、宮仕へをしさしはべりぬることと、いと悲しくなむ。いかでなほ今ひとたびだに見たてまつりはべらむ。なほ上によきさまに聞えさせたまひて、このたびの勘事許させたまへ。小さくてこそ仕うまつりしか、今は、あかれ、異なりにてはべれば、この落窪の君の御事、まほに知りはべらず。いとわびしくなむ、あはれに召し使ひ、仕うまつりはべりぬる御手を、まかではべれば」など、言よく契りて、みそかに奉りたれば、三の君、まことと思ひて、あはれにて、母北の方に、「あこきをさへ何しにさいなむ。使ひつけてはべれば、なきは、いと悪し。召してむ」と宣へば、「あやしく相思ひたてまつりたる童なめり。盗人がましき童にて、くやつがよくなさむとて、したるにこそあめれ。落窪は、よに心とはせむと思はじ。男心は見えざりつる」と宣へば、三の君「なほ、こたびは許したまへ。らうたくわびおこせてはべりつ」と申したまへば、「ともかくも御心。さて使ひよしとはしも、な宣ひそ。いと疾れがまし」と心ゆかず宣へば、さすがにわづらはしくて、えふとも呼ばで、「しばし念ぜよ。今よく申す」と宣へり。
Akogi sortí trasbalsada.
- Què se li ha dit al conseller? Deu tractar-se d'un error. Ella no ha fet res!
- No has triat el millor moment, no t'hi fiquis! Per què s'ha comportat així? A mi no se m'ha dit, emperò, el Chûnagon ho ha sabut per gent de fora. Penses més en aquesta irresponsable que no pas en la tercera dama al servei de qui estàs. Ochikubo no serà més ací, doncs, no continuaràs en aquesta casa. I tu, vine, el Chûnagon t'ha de parlar.
Agafà Ochikubo per l'espatlla i l'alçà.
Akogi plorà amb desfici. Ochikubo també plorosa semblava trastornada. La Kita no Kata d'una revolada escampà els objectes de la cambra, com si volgués així detenir algú que fugís. Agafà Ochikubo per les mànigues i l'empenyé davant seu. Ochikubo duia un esponjós vestit de domàs de color àster i dessota la roba blanca que el Shôshô li havia deixat, els cabells acabats de pentinar eren preciosos i ondulaven gairebé un pam per terra, tota ella lluïa esplèndida. Akogi la mirà mentre se l'emportaven. Pensà amb desmai com la tractarien i plorà mentre picava el terra com els peus i per a calmar-se recollí les coses escampades i les endreçà.
Ochikubo fou portada davant de son pare mig inconscient i se la féu seure.
- Ja m'ha costat de portar-la, l'he hagut d'arrossegar per a venir.
- Tanca-la ara mateix. No la vull ni veure!
La Kita no Kata la féu alçar d'una estrebada i la féu recloure. No tenia res al cor aquella dona!
Ochikubo era mig morta de por. El lloc consistia en dos recambrons exteriors amb una porta batent, una cambra on s'apilaven barrejats vi, vinagre i peix, i al costat de la porta hi havia una estora.
- Açò és el que li passa a la gent egoista que només mira per a ella.
Empenyé Ochikubo cap a dintre amb violència i tancà la porta ella mateixa amb un cadenat.
El flaire de tantes coses la féu sentir-se molt desgraciada, era tan fatigada que ja ni plorava. No li havien dit res, tot era tan estrany. Pensà que si només tingués Akogi amb ella, mes no podia veure-la. Es sentí molt malaurada i plorà i plorà bocaterrosa.
“On serà la capsa de les pintes? Aquesta desvergonyida d'Akogi l'haurà pres i amagat”, pensà la Kita no Kata, i no sens raó. Akogi li digué on l'havia posada sens ni que li ho preguntés.
- Aquesta cambra romandrà tancada, només jo l'obriré.
I la tancà fermament. Cofoia amb ella mateixa, pensà d'anar a veure son oncle, el Tenyaku no Suke, i explicar-li-ho tot, esperaria quan no hi fos ningú.
Akogi molt consirosa per haver estat acomiadada es preguntava si no fora millor anar-se'n d'allà, emperò, només de veure en quina condició era reclosa Ochikubo, i volent saber què passava anà a veure la tercera dama i li demanà amb tota humilitat :
- He estat blasmada per un fet vergonyós que jo desconec, i se m'ha tret de vostra servei. açò m'afligeix molt, i 'agradaria tornar a veure-us. En tot cas, si parléssiu bé de mi a la senyora potser seria perdonada aquesta vegada. Des de petita he estat al servei de la damisel·la Ochikubo, ara ja no ho sóc i desconec, de debò, ses afers. Sóc molt entristida. Quina recança haver d'anar-me'n i no pogué servir-vos més!
Ho demanà tant subtilment amb bons mots que la tercera dama s'ho cregué, i compadida digué a sa mare :
- Per què també heu castigat Akogi? Sóc avesada a tenir-la a mon servei i m'és greujós no haver-la. Feu que resti.
- És molt estrany açò d'avenir-se tant amb tu, una criaturada. Sembla una lladre, tot ho fa per a ajudar a aquella. Ochikubo no ha tingut mai cap interès en res, ni en veure's amb un home.
Perdoneu-la aquesta vegada. M'ho ha demanat de manera molt abellidora.
Fes com et plagui. Així, no m'expliquis que és una bona servidora. Ets una ximpleta.
La tercera dama no convençuda del tot era confusa i no la cridà tot seguit, i li escriví :
- Tingues una mica de paciència. Ara tot anirà bé.
o0o
