YAMATO MONOGATARI (大和物語) 160
　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百六十】

おなし内侍に在中将すみける時中将のもとによみてやりける
秋はきを色とる風の吹ぬれは人の心もうたかはれけり
とありけれは返し
秋のゝをいろとる風は吹ぬとも心はかれし草葉ならねは
となんいへりけるかくてすますなりて後中将のもとよりきぬをなんしにをこせたりけるそれにあらはひなとする人なくていとわひしくなんあるなをかならすしてたまへとなん有けれは内侍御心もてあることにこそはあなれ
大ぬさとなりぬる人のかなしきはよるせともなくしかそなくなる
となんいひやりたりける中将
なかるとも何とかみえん手にとりてひきけん人そぬさとしるらん
となむいひける

En temps que el comandant Zai (298) tenia relacions amb aquesta mateixa Naishi ella li envià aquest poema :

Quan bufa el vent
que a la tardor pinta
les lespedezes
em pregunto si també
ho fa al cor de l'home. (299)

La resposta a això :

Quan bufa el vent
que a la tardor pinta
de color els prats
els cors no assecarà
car no són fulles d'herba. (300)

Això digué.

Després d'haver deixat de visitar-la el comandant Zai li envià unes robes per cosir.

- Sóc molt amoïnat perquè no tinc ningú per fer la bugada, que m'ho faríeu vós?

A això Naishi féu i envià :

-No és per cas degut a vostra actitud?

Ah quina tristor
la d'aquell que estira
d'un “nusa” ben gran
sens en qui refiar-se
així es plany el cérvol. (301)

I el comandant Zai :

Tot i que l'aigua
l'arrossega solament
qui ha estirat
amb les seves dues mans
pot conéixer el “nusa”.
- - - - - -

298 - Ariwara no Narihira (在原 業平, 825-880).
299 – Poema no. 223, llibre 5 de Gosenwakashû (後撰和歌集). És també al recull de Narihira (業平集).
300 - Recull de Narihira (業平集), amb alguna diferència.
301 - 大幣 (ônusa) : és una branca a la qual s'hi han lligat cintes de roba o de paper. És emprat en les cerimònies de purificació xintoistes. Al final del ritual els assistents les estiren cap a ells perquè les seves impureses passen a les branques i així en queden ells alliberats. Després les branques són llançades a un riu o rierol.


o0o