落窪物語 -56-
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.

　つとめて、贈物見たまひて、「色よりはじめて、翁の身には余りたり。この御帯は、いと名高き帯を、何しに贈はらむ。返したてまつらむ」と宣ふほどに、「衛門の殿より御文あり」と言へば、急ぎ取り入るる人多かり。「昨日は、暮れゆく、惜しくもはべりしかな。急がせたまひしかば、年ごろの御物語も聞えさせずなりにし。今よりだに時々立ち寄らせたまはずは、心憂くなむ。これは、などか忘れさせたまひにし。なほ、はや渡らせたまひね。さらずは、なほ便なきさまに思したると、限りなく思ひたまへ嘆くべくなむ」とあり。四の君の御もとに文あり。「年ごろ、いとおぼつかなく思ひたまへつつ、かくなむと聞えまほしながら、つつましきこと多くて。忘れやしたまひたらむ。
わすれにし常盤の山の岩つつじいはねどわれに恋はまさらじ
と思ひたまふるにこそ、いと心憂けれ。上にも御方々にも、今は対面にと思ひたまふれば、うれしくなむと聞えたまへ」とあり。はらから四人並み居たるほどに、取り交はしつつ見たまひて、姉君たち、「わがもとにも宣へかし」と、今は語らはまほしきぞ、いみじきや。落窪に居たりしほどは、いかにと問ふ人なかりしものを、と思ふ。
　おとどの御返り「やがて昨日はさぶらはむと思ひたまへしかど、方のふたがりてはべりしかばなむ。今よりは、いとうれしく明け暮れもさぶらひぬべしと思ひたまへしを、命のびてなむ。さて賜はせたる券は賜はるまじきよしを聞えはべりしを、なほかうせさせたまふ、御勘当の深きなめりと、かしこまり思ひたまふる。御帯も、さらに、かかる翁の身には闇の夜にはべるければ、返し参らせむと思ひたまふれど、御志のほど、過ぐしてとなむ思ひさぶらふ」とあり。四の君の御返り「年ごろは、杉のしるしもなきやうにて、尋ねきこえさすべき方なくなむ思ひたまふるに、いともいともうれしくてなむ。『人はよも』とは、心憂くもはしはからせたまひけるかな。
うち捨てて別れし人をそことだに知らでまどひし恋はまされり」と聞えたまへり。
　かくてのちは、心しらひ仕うまつりたまふこと限りなし。おとどは、たとしへなきまで訪ねおはす。越前の守、大夫など、ただ今の時の所なれば、恥を捨てて参り仕うまつる。女君は、うれしきものに思して、いかでとしたまふなかに、大夫をば御子のごと思したり。「いかで今は北の方、君達にも対面せむ。こなたにも渡りたまへ。母君には小さくておくれたてまつりて後、見馴れたてまつりしままに、親となむ思ひきこゆる。いかで仕うまつらむと思ふに、この年ごろ思しや疎みにたらむ。君達へも同じ心に聞えたまへ」と宣ふを、越前の守「さなむ宣ふ。われを思したるこのぞ限りなき」と語れば、北の方「いとど徳つきにしかば、さも思ふらむ。われにも、いみじくおぢたり。懲せしを思ひおかば、この子どもをぞ便なく思はまし。男君の思しおきたるにこそありけれ。まこと、かの物縫ひし夜、にかへたりけるは、この君なりけり」と、思ひ弱ることありて、やうやう文はよはして、言ひつく。



L'endemà el Chûnagon mirà els regals que havia rebut. Mentre pensava que ni els colors eren ja per a un vell com ell i que aquell “obi” era massa valuós, ho hauria de tornar, l'avisaren d'una lletra que havia arribat de l'Emon no Kami. Tots s'acuitaren a prendre-la.

– Quin greu que haguéssiu de tornar-vos ahir a l'hora foscant. Fou tan apressat que no hi hagué temps per a dir-vos tot allò que ha succeït en aquests anys. Em sentiria ofès si a partir d'ara no ens visitéssiu sovint. Amb una cosa i l'altra us oblidàreu les escriptures. Podeu traslladar-vos-hi d'immediat, altrament vol dir que no ho trobeu pertinent i açò m'adoloria moltíssim.

Hi havia una lletra per a la quarta dama :

– Fa molt de temps que volia saber de vós i fer-vos arribar mes noves, emperò, diversos motius m'ho han privat. Que m'heu oblidat potser?

No diguis però
que com les azalees
del mont Tokiwa
has oblidat mon amor
que el teu no depassa. (77)

Si ho penseu no teniu cor. Digueu a vostra mare i germanes que seria molt contenta de veure-les aviat.

Les quatre germanes eren presents i es passaren la lletra per a llegir-la, i pensaren que també a elles els hi hauria agradat rebre'n una. Era sorprenent que parlessin així ara i que quan Ochikubo vivia al soterrani no anessin ni a visitar-la.

El Chûnagon contestà a l'Emon no Kami :

– Anit havia pensat de restar amb vós, mes era una direcció malaurada. Saber que puc visitar-vos jorn i nit em fa molt feliç i açò m'allargarà la vida. Bé, com us digué, no puc acceptar les escriptures. Si hi insistiu em semblarà que feu més greu encara el blasme, disculpeu-me. Em quant a aquell “obi”, no és pas adient per a un vell com jo mateix; seria com vestir amb brocats per la nit, i us l'haig de tornar, emperò, per vostra gentilesa l'hauré un temps amb mi.


La resposta de la quarta dama a Ochikubo :

– En aquests anys no em tingut cap senyal del cedre, ni ha hagut manera d'esbrinar on era (78). Sóc molt contenta ara de saber-ho. Crec que em teniu en poca consideració.

Mon enyorament
per aquella persona
que ens va deixar
sens saber res d'on era
fa molt més gran mon amor.


Des de llavors l'Emon no Kami maldà per a afavorir el Chûnagon, el qual el sovintejà més del que fora propi. L'Echizen no Kami i el Daibu deixaren a una banda la vergonya sentida per els maltractaments patits per Ochikubo i els visitaren car l'Emon no Kami havia esdevingut ara molt influent. Ochikubo era molt contenta i volia ésser d'ajut promocionant el Daibu a qui considerava com un fill.

– Crec que ara és el moment de retrobar-me amb la Kita no Kata i mes germanes.- digué Ochikubo a l'Echizen no Kami – Voldria que vinguessin ací. Des que traspassà la mare essent jo petita he considerat la Kita no Kata com si fos ma mare. D'alguna manera hauria volgut demostrar-li mon afecte, mes tots aquests anys hi ha hagut fets desagradosos. Expresseu el mateix a mes germanes.
–
Quan l'Echizen no Kami arribà a casa ho comunicà a la Kita no Kata.

– Ochikubo em té deferència.

Mentre son fill deia açò la Kita no Kata pensava que potser Ochikubo deia açò ara que era en una posició tan afavorida i que si fos tan ressentida amb ella tindria greuges contra ses fills. Qui de fet en tenia era l'Emon no Kami, ell era allà aquella nit ajudant Ochikubo amb la cosida. Mica en mica acabà conformant-s'hi i es bescanviaren lletres.

- - - - - -
77 - Poema 495, llibre 11, Kokinwakashû (古今和歌集) :
思ひいづる ときはの山の 岩つつじ 言はねばこそあれ 恋しきものを ( 読人知らず).

78 - Referència al poema 982, llibre 18, Kokinwakashû (古今和歌集) :
我が庵は 三輪の山もと 恋しくは とぶらひきませ 杉たてる門 (読人知らず).
o0o