– 落窪物語 -59-
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.

皆事始まりて、上達部、君達、捧げてめぐりたまふ。銀、金の蓮の開けたるをなむ、人々多くしたりける。中納言のみなむ、銀を筆の形に作りて、へいぢくに色どりなして、薄物に透かしたまへりける。袈裟などやうの物は、数も知らで取りて積みてなむ置きたる。薪には蘇枋を割りて、少し色黒めて、組して結ひたりける。日ごろのなかに、今日なむ、いと猛に物入りたらむと見えける。やむごとなき上達部の持ちてめぐりたまふを、見る人々「いみじう老いのさいはひ、面目ありける人かな」と、誉む。「なほ人は、よからむむすめをこそ、神仏に申して持たらめ」と言ひあへり。
かくて、九日、いといといかめしうし出でたまふ。
三の君、中納言今日や今日や、と思ひ出でたまふに、さもあらでやみぬ。いみじう心憂しと思ひ出づる魂や、ゆきてそそのかしけむ、事果てて出でたまふに、しばし立ちどまりて、左衛門の佐のあるを呼びたまひて、「などか疎くは見る」と宣へば、佐「などてかむつまじからむ」と、いらふれば、「昔は忘れにたるか。いかにぞ。おはすや」と宣へば、「誰」と聞ゆれば、「誰とか、われは聞えむ。三の君と聞えしよ」と宣へば、「知らず。侍りやすらむ」といらふれば、「かく聞えよ。
いにしへにたがはぬ君が宿見れば恋しきこともかはらざりけり
とぞ」と言ひて、出でたまへば、佐の、返りごとをだに聞かむと思せかしと、なごりなくもある御心かなと見る。入りて、「かうかう宣ひて、出でたまひぬ」と語れば、三の君、しばし立ちどめりたまへかし、なかなか何しに音づれたまひつらむ、いと心憂し、と思ひて、返し言ふべきにもあらねば、さてやみぬ。
大納言殿、御としみのことなど、いといかめしうしたまひて帰りたまひぬ。されば、「今一ニ日ばかりだにおはしませ」と申したまへど、「せばくて、幼き者ども、人々、むつかしうはべれば、今、これらとどめて参り来む」とて、しひて大納言殿渡したてまつりたまへば、おとど「いと尊くあはれにはべりつることをば、さるものにて、中宮、右大臣殿よりはじめたてまつりて、かしこき御心ばへ見たてまつりつるに、命のびて、老の面目とは、おろかなり。翁のためには、経、仏一巻を供養したまへむなむ、いみじきことにはべるべき。かく猛なることをせさせたまへること」と, 喜びたまへば、大納言も、女君は、さらにもいはず、かひありてうれしと思す。「これ、翁のいとかしこき物と思ひたまへて、誰に伝へ置かむと、年ごろ隠し置きて、中納言殿のいまし通ひし時、求めたまひしかど、取り出ださずなりにしかば、あが君の御料にて物し置きけるにこそありけれ。若君に奉らむ」。いとをかしげなりし、錦の袋に入れて奉りたまへば、若君、知り顔うち笑みて、取りたまひつ。笛いと美しと思す。音もかしこし。さて殿へ夜更けて渡りたまふ。大納言「中納言のいみじくうれしと思ひたまへりしかな。何事をまたして見せたてまつらむ」と宣ふ。
かかるほどに、右の大臣のたまふ、「老いもてゆくままに、衛府司堪へず。若う花やかなる若男の職にてなむ堪へたる」とて、かけたまひつる大将、大納言に譲りたまふ。御心にかなへりける世なりければ、誰かは妨げむ。いと花やぎまさりたまふこと限りなし。中納言、いよいようれしく、喜びたまふ。いと大事にはあらねど、起き臥し悩みたまふを、大将殿の北の方、聞きたまひて、あはれに宣ひしを、今少しつかまつらむと思ふに、今しばしだにおはせなむと念じたまふ。


La cerimònia començà i tots els nobles i oficials passaren i feren llurs ofrenes. La majoria presentaren flors de lotus en or i argent. El Chûnagon, l'abans espòs de la tercera dama, n'oferí una d'argent en forma de pinzell amb la tija color de bambú fumat embolicada amb una fina gasa de seda. Incomptables foren les ofrenes, com sobrepellissos, apilades a un costat. Hi havia feixos de fusta de l'arbre de sapan acolorida de negre.
Aquell jorn fou el més solemne de la cerimònia i s'hi aplegà una gernació desitjant de veure les ofrenes que exclamava amb admiració :

– El Chûnagon es un home venturós a sa vellesa. Hom hauria de pregar als déus i a Buda per a haver una filla tan bona!

I així passaren amb gran solemnitat els nou jorns de la cerimònia.

Cadascun d'aquells jorns la tercera dama pensà en l'ara Chûnagon, mes ell no la visità a la cloenda. Potser portat per l'esperit del mal record que li tenia ella el Chûnagon s'aturà un moment i cridà al Saemon no Suke :

– Per què sou tan fred amb mi?
– Hauria d'ésser altrament?
– Heu oblidat el temps passat? Qui és ací?
– Qui?
– Cal que us ho digui? La tercera dama!
– No ho sé. És probable que hi sigui.
– Digueu-li això :
–
La llar que miro
és com aquella d'antany
sense cap canvi
i mon sentiment d'amor
no ha canviat pas gens.

I se n'anà. El Saemon no Suke entengué que com no n'esperava resposta era perquè ja no li tenia amor a la tercera dama.

El Saemon no Suke ho digué a sa germana i que el Chûnagon ja havia marxat. La tercera dama pensà entristida que hauria d'haver restat una mica, altrament perquè demanà per ella? No hi havia cap raó per a contestar son poema i no li escriví res.


Després d'un gran banquet com a cloenda del dejuni el Dainagon es preparà per a tornar a sa residència, emperò, el Chûnagon li demanà d'estar-s'hi un parell més de jorns.

– El lloc no és espaiós, i els nens estan incòmodes. Ara els portarem a casa i ja tornarem a visitar-vos.

Com se n'havien d'anar el Chûnagon digué molt commogut :

– M'heu fet sentir molt honorat amb aquesta cerimònia, començant per l'augusta atenció dispensada per la cort imperial i el ministre de la Dreta, tant d'honor li allargarà la vida a aquest vell. Amb un sutra i una imatge de Buda n'hi havia prou per a algú com jo. Açò que heu fet ha estat extraordinari!

El Dainagon i Ochikubo restaren sens poder dir res, molt contents de l'esdeveniment.

– Açò és quelcom que valoro molt i que havia pensat de lliurar a algú. Quan l'ara Chûnagon ens visitava ho desitjava, emperò, jo m'hi neguí. Era com si sabés que seria per a vós. L'ofereixo al vostre fill.

I els lliurà una flauta preciosa dintre d'una bossa de brocat que l'infant prengué amb un somrís i amb cara de saber que allò era per a ell. Era preciosa de veres i d'una sonoritat exquisida. I a l'horabaixa tots marxaren. El Dainagon digué :

– Crec que el Chûnagon ha estat ben complagut. Què més li podríem fer?



Cap a aquell temps, el Ministre de la Dreta digué a son fill, el Dainagon :

– M'estic fent vell, i se'm fa feixuga la feina de general de la Guàrdia Imperial de l'Esquerra. Per a aquesta tasca de Taishô cal un jove ple d'energia.

I traspassà el càrrec de Taishô al Dainagon. Açò es pogué fer perquè ningú no podia oposar-s'hi, i amb aquest títol afegit més gran esdevingué son poder. Quan el Chûnagon se n'assabentà fou ple de satisfacció.


Tot i no ésser greument malalt el Chûnagon es trobava prou empiocat com per a estar-se molt al llit. Al saber-ho la Kita no Kata de la residència del Taishô (85) s'afligí molt i pensà que feia poc havia estat tan feliç, i desitjà que continués vivint i poder així mostrar-li sa devoció.

- - - - - -

85 – Taishôden no Kita no Kata (大将殿の北の方) : és a dir, Ochikubo. Taishô : general de la Guàrdia Imperial de l'Esquerra, un altre títol del Dainagon. El sufix “den” significa “residència”, així doncs : la Kita no Kata de la residència del Taishô.


o0o