– 落窪物語 -68-
Ochikubo Monogatari
– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)
La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.
帥は、このニ十八日になむ、船に乗るべき日、取りたりければ、出で立ち、さらにいと近し。
かくて左の大殿には、三日の夜のこと、今始めたるやうに設けたまへり。「人は、ただかしづきいたはるになむ、夫の志も、かかるものをと、いとほしきこと添はりて思ひなる。こまかにと口入れたまへ。ここにて事始めしたることなれば、おろかならむ、いとほし」と宣へば、女君、昔われを見はじめたまひしこと、思ひ出でられて、「いかに思ほしけむ。あこきは、心憂き目は見聞かじと思ほえて。いかに、まろ見はじめたまひしをり、はじめて、やむごろなくのみ思ほしまさりけむ」と宣へば、殿、いとよくほほゑみ、「さて、そらごとぞ」と宣ひて、近う寄りて、「かの『落窪』と、言ひ立てられて、さいなまれたまひし夜こそ、いみじき志は、まさりしか。その夜、思ひ臥したりし本意の、皆かなひたるかな。これが当に、いみじう懲じ伏せて、のちには喜びまどふばかり顧みばや、となむ思ひしかば、四の君のことも、かくするぞ。北の方は、うれしと思ひたりや。影純などは思ひ知りためり」など宣へば、女君「かしこにも、うれしと宣ふ時、多かめり」と宣ふ。
暮れぬれば、帥いましぬ。御供の人々に物被けさせたまふ。饗などせさせたまふ。
四日よりは、日たけつつなむ出でける。ものものしく清げにめやすし。面白の駒と一つ口に言ふべきにあらず。帥の言ふ、「まかりくだるべきほどいと近し。したたむべきことどもの、いと多かるを、人もなし、渡りたまひね。また、すだらむと言はむ人召し集めて、はや思ひし立て。日なただ十余日になむある」と宣へば、女君、「遠かなる所に、頼もしき人々を置きたてまつりては、いかで」と宣へば、帥「さは、ひとりんまかりくだれとや。ただかく一ニ日見たまひてやみたまひなむとや思しし」と、うち笑ひたまふさま、いとやすらかなり。女君を、帥、」かたちはをかしげなめり、心いかがあらむと、あかず思ひけれど、かかるやむごとなき人の、わざとしたまへるに、今日明日くだるべきに捨つべきにあらず、と思ひて、「もろ心に何事もしたまへ」とて、にはかに迎ふれば、「けしうはあらぬ婿取り。いととう迎ふるは」と笑ひたまひて、御送り、さるべき人人、むつましき、御前には指したまへり。車三つして渡りたまひぬ。殿よりありける御達「今は何しにか参らむ」など言ひければ、北の方「なほ参れ」と、強ひてやりたまひつ。われ添ひて歩きたまふ所にも有りければ。
もとの御達「いつしかとも代り居たまふかな」「御心いかならむ。君達の御ため悪しう、いみじうものあるべきかな」「ただ今の時の人の御族とて、おしたちてあらむかし」など、おのがどち、言ひあへり。はじめの腹とて、太郎は権のかみ、二郎は蔵人より叙爵賜はりてある、このごろ死にたる腹の女子十、ニつになる男子なむありける。これニ人をなむ、父かなしくすとはおろかなり。
権のかみも式部の大夫も、送りせむとて、暇、おはやけに申して、皆くだる。帥、被け物どもしたまへば、人々の装束にとて、絹二百疋、染草ども、皆あづけたまひたれば、四の君、そうそうと並びて、取り触れむ方なし。
しやらむやうもおぼえで、母北の方に言ひやる。「かうかうの物どもせよとて、絹どもあめれど、いかがはしはべらむ。殿より侍る人々も若うのみありて、言ひあはすべき人もなし。いと恋しくおぼえさせたまふ、幼き人も見まほしくおぼえはべるを、忍びて渡りたまへ」と言ひやりければ、北の方、少将を呼びて「かくなむ言ひたる。夜さり忍びて渡らむ。車しばし」と宣へば、「忍びてと思すとも、人はまさに知らじや。また、旅だたるに、きらきらしき児持たまへる、子引きさげてゐたらむ、いと見苦しからむ。うせにける妻の子たちとて、十ばかりなるを、帥は呼び出でて使ひたまふめれば、いとあはれなめり。わが左の大殿の上に申したまひて、よかなりと宣はば、渡りたまへ」と言へば、北の方、いとあらはず思ひて、「あの殿の許しなくは、親子のおもても見で、くだしてむとするか」。ただにそみにひそみたまひて、「なにごとも、この殿おはせむ限りは、えやすくすまじかめり。われこそ人をば従へしか、人に従ふ身となりにたる、悲しきこと。また、わが言ふこと、同じ心にいらへたる子こそなけれ」と宣へば、少将、例の、御腹立ちたまひぬと見て、「何しにかは。言ひあはせたまふ、便はければ、しか申しはべるに、かくさいなむなむ、いと苦しき」とて立ちぬ。うれしとよ昼喜べど、腹だに立ちぬれば、なほ、癖にて、かくなむありける。
S'acostava la data perquè el Sochi embarqués i que havia estat fixada pel vint-i-vuit d'aquella lluna.
El ministre féu l'aparell per a la tercera nit (105) com si fos el primer casament de la quarta dama.
– L'estimació d'un home s'intensifica amb el caliu de la família de la dona. Sens el pare és a mi d'atendre-la especialment. Tingues cura d'ella. Seria una pena que açò no reeixís després d'haver-me'n fet càrrec des del començament.
Ochikubo recordà el principi de llur relació.
– Què en pensaves de mi aleshores? Akogi era amoïnada i féu molt perquè no t'adonessis de ma trista situació. Com és que des de la primera vegada que en veieres ton amor és més intens?
El féu un bon somrís.
– Açò no és així.
I se li acostà.
– Mon amor fou més gran quan aquella nit ta madrastra et digué “Ochikubo” i et maltractà. Tot allò que em proposí aquella nit allitat amb tu ja ho he acomplert. Pensí que després de venjar-me pel maltractament que rebies d'ella els favors per a complaure-la la desconcertarien. Per aquesta raó he fet tot açò per a la quarta dama. Crec que la Kita no Kata en serà satisfeta, Penso que Kagezumi ho està.
– Sí que ella ho està, ho ha expressat moltes vegades.
Cap al vespre arribà el Sochi. El servei que l'acompanyava rebé obsequis i es celebrà un banquet. No marxà abans del pic del migjorn. Hom admirà sa distinció i elegància, ni punt de comparació amb el “Cavall-cara-blanca”.
El Sochi digué a la quarta dama :
– Ma partença és a tocar i hi ha moltes coses a arranjar. Si vinc ací cada nit i me'n torno al matí descuidaré algun afer. A casa no hi ha ningú, per què no vens tu? Podries aplegar el servei disposat a traslladar-se a Tsukushi. Arranja-ho, només manquen deu jorns.
– Com me'n puc anar a un lloc tant lluny i deixar la gent que considero?
– Així me n'haig d’anar tot sol? En vols deixar després d'estar junts només un o dos jorns?
Contestà rient el Sochi tot bonhomiós. Pensà insatisfet que a la bellesa de la dona no s'hi aparellava el caràcter, emperò, tot havia estat agençat per un personatge molt important, a més la partença era immediata i no considerà pas deixar-la.
– Fes-me cas, si-et-plau.
Quan el ministre sabé que la quarta dama anava tan aviat a casa del Sochi comentà rient :
– Gens malament per un gendre. Que aviat se l'emporta!
I envià la quarta dama acompanyada per homes de fidúcia amb tres carruatges.
Les donzelles de la residència de Sanjô que havien estat posades a son servei preguntaren si elles també hi haurien d'anar amb ella i Ochikubo contestà que sí i les féu anar. Ella no podia fer-ho.
Les dames que eren al servei de la residència del Sochi es digueren entre elles :
– Ara tenim una nova mestressa. Com serà? Serà potser desconvenient i malestant per als fills del Sochi? Ella és de la família més important ara mateix i tot es farà a son grat.
El fill gran de sa primera esposa era sotsgovernador d'una província i el tercer era un canceller que havia estat promocionat al cinquè rang. De la segona esposa, traspassada suara, hi havia una noieta de dotze anys i un noi de dos, els quals eren tan estimats per llur pare que seria desraó descriure-ho. Els dos fills grans, els sotsgovernador i el canceller, havien rebut permís de la cort per a acompanyar el Sochi a sa nova destinació.
Per als presents que el Sochi havia de fer i per a la roba per a la gent que es traslladava amb ell rebé dues-centes peces de seda i tints i ho deixà tot a la disposició de la quarta dama. Com ella no sabia què fer-ne escriví a sa mare, la Kita no Kata, i li ho explicà.
– Tinc la seda, mes no sé com fer-ho. Les donzelles que han vingut amb mi de la residència de Sanjô són massa joves i no em poden ajudar. Us enyoro molt i em deleixo també per a veure la nena, veniu i porteu-me-la d'amagat.
La Kita no Kata féu cridar el Shôshô i li ho digué.
– Hi aniré aquest vespre d'amagat. Prepareu-me el carruatge.
– Encara que hi aneu d'amagat creieu que la gent no ho sabrà? Trobo molt fora de lloc que s'emporti la nena en un viatge d'estat. Al Sochi l'acompanya la filla de sa traspassada muller que té uns déu anys. Fer-ho seria molt lamentable. Pregunteu-ho a la Kita no Kata del Ministre (106), i si ho troba bé aneu-hi.
La Kita no Kata, malcarosa, no hi fou d'avinença.
– Sens son consentiment jo no puc veure ma filla quan es a punt de marxar? Sembla que mentre visqui el ministre no podrem fer res que ens plagui! Abans era la gent qui m'obeïa a mi, i ara soc jo qui ha d'obeir. Quin enuig! Cap de mes fills s'avé amb mi!
El Shôshô contemplà la característica enrabiada de sa mare.
– Per què parleu així? He dit açò perquè no tenim ningú altre que ens pugui aconsellar. Sento que us ho hàgiu pres d'aquesta manera.
Habitualment la Kita no Kata era prou satisfeta, emperò, quan s'enrabiava tot eren retrets.
- - - - - -
105 – Vegeu la nota no. 25.
106 – Ochikubo.
o0o
