堤中納言物語 -35- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 八 はなだの女御 LES DAMES DE LES FLORS (1)
其のころ、事と數多見ゆる人眞似のやうに、かたはら痛けれど、これは聞きし事なればなむ。 賤しからぬすきものの、いたらぬ所なく、人に許されたる、「やんごとなき所にて、物言ひ、懸想せし人は、この頃里に罷り出でてあなれば、實かと往 きて氣色見む。」と思ひて、いみじく忍びて、唯小舍人童一人して來にけり。近き透垣の前栽に隱れて見れば、夕暮のいみじくあはれげなるに、簾捲き上げて、 「只今は見る人もあらじ。」と思ひ顔に打解けて、皆さまざまにゐて、萬の物語しつゝ、人のうへいふなどもあり。はやりかにうちさゝめきたるも、又恥しげに のどかなるも、數多たはぶれ亂れたるも、今めかしうをかしきほどかな。 「かの前栽どもを見給へ。池の蓮(はちす)の露は玉とぞ見ゆる。」 と言へば、前に濃き單衣・紫苑色の袿・薄色の裳ひきかけたるは、或人の局にて見し人なめり。童の大きなる・小さきなど縁に居たる、皆見し心地す。 「御方こそ、この花はいかゞ御覽ずる。」 と言へば、 「いざ、人々に譬へ聞えむ。」 とて、命婦の君、 「かの蓮の花は、まろが女院のわたりにこそ似奉りたれ。」 ¬¬¬とのたまへば、大君(おほぎみ)、 「下草の龍膽(りんだう)はさすがなめり。一品の宮と聞えむ。」¬¬ 中の君、 「玉簪花(ぎばうし)は大王(だいわう)の宮にもなどか。」 三の君、 「紫■<艸冠/宛:えん::大漢和>の花やかなれば、皇后宮(くわうごぐう)の御さまにもがな。」 És difícil dir açò de “cap aquell temps” tot imitant la manera de moltes històries d’antany, emperò, així és allò que se sentí dir. Un galantejador de respectable posició social que havia estat arreu i hom el coneixia, pensà en visitar una dama de noble condició que en certa manera havia festejat i que ara s’havia retirat a sa residència, i veure si realment hi vivia. Hi anà molt en secret, acompanyat només per un patge jovencell. S’amagà en els matolls d’una tanca clarejada prop de la casa. En el crepuscle esplendorós, amb les persianes pujades, hi veié un grup de dones assegudes còmodament, pensant que ningú no les veia en aquell moment, garlant de moltes coses i rumors, joioses i fressoses, una escena de l’instant i encantadora. - Mireu tot allò plantat al jardí! Les gotes de rosada sobre els lotus del llac semblen joies certament! (2) Qui havia dit açò? Era una dama del davant que portava una roba de porpra intens sota una faldilla de color violat, i al galantejador li semblà que era dama de companyia de la cort.. Tingué la sensació d’haver conegut totes aquelles joves que seien al balcó, tant les grans com les petites. - Què en penseu d’aquestes flors, senyora? - Escolteu, aparellem-les amb persones! Digué la dama Myôbu. - Aquestes flors de lotus s’assemblen molt a ma dama imperial. I la germana més gran digué : - Les gencianes que semblen créixer millor al sotabosc les anomenaré per a “la princesa de primer rang”. La segona germana digué : - El plantatge d’aigua, per què no per a l’emperadriu mare? La tercera germana digué : - Com els àsters són preciosos m’agradarien per a l’emperadriu. - - - - - - 01 – (410 – 01) El significat del títol no està clar. “Hanada” podria ser “Camp de flors” o “Color blau clar”. 02 – (410 – 11) Referència al poema no.165 del Kokinwakashû (古今和歌集) : はちすばのにごりにしまぬ心もてなにかはつゆを玉とあざむく. Autor : Sôjô Henjô (l’arquebisbe Henjô, 僧正遍昭, 816-890). o 0 o2 d’abril del 2022
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada