堤中納言物語 -34- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 七 思はぬかたにとまりする少將 EL TINENT QUE S’ALLOTJÀ EN UN LLOC IMPREVIST (6)

　おの〳〵歸り給ふ。曉に御歌どもあれど、例の漏しにけり。男も女も、いづかたも、唯同じう、御心の中に、あいなう胸ふたがりてぞ思さるゝ。さりとて、 　「又も。」 と疎にはあらぬ御思ひと、もの珍しきにも劣らず、何方も限りなかりけるこそ、なか〳〵にうきしも苦しかりけれ。「權少將殿より。」とて御文あり。起きもあがられ給はねど、人目あやしさに、辨の君ひろげて見せ奉る。 　思はずに我が手になるゝ梓弓ふかき契りのひけばなりけり 　あはれと見いれ給ふべきにもあらねば、人め怪しくて、さりげなくてつゝみていだしつ。今一方にも、 　「少將殿より。」 とてあれば、侍從の君胸潰れて見せ奉れば、 淺からぬ契りなればぞ涙川おなじ流れに 袖濡らすらむ とあるを、何方にもおろかに仰せられむとにや。返す〴〵唯同じさまなる御心のうちとのみぞ、心苦しう、とぞ本にも侍る。 劣り優り差別(けぢめ)なく、さま〴〵深かりける御志ども、はてゆかしうこそ侍れ。猶とり〴〵なりける中にも、珍しきは猶立ち優りやありけむに、見馴れ給ふにも、年月もあはれなるかたは、いかゞ劣るべき、と本にも、「本のまゝ。」と見ゆ. Quan cadascuna de les germanes tornaren a trenc d’alba portaven poemes que com sempre hi feren cas omís. Tant els homes com les dones restaren afeixugats d’emocions, amb el mateix sentiment en llurs cors. Açò no obstant, les relacions dels dos homes amb llurs parelles no foren pas menys intenses que amb llurs noves companyies, en gaudien sens mesura i aquella intensitat els corsecava. Arribà una lletra clarament del tinent adjunt. Com la germana petita no podia llevar-se del llit, la dama Ben, per a evitar les mirades receloses de la gent del voltant, la desenrotllà i la hi mostrà. És de sorpresa Com de bé l’arc de fusta S’ha fet a la mà Ben vinclat sembla ésser Cosa pregona del fat. Com la germana petita no tenia cap intenció de llegir-la amb volença, la dama Ben posà cara de parença perquè ningú no sospités res i envià una resposta. Arribà una lletra per a l’altra germana clarament del tinent que la dama Jijû ensenyà excitada a sa mestressa. No és aquest fat De poca fondària Riu de llàgrimes Que en un mateix corrent (3) Em mulla les mànigues. Es podria dir amb açò d’aquells dos homes que llurs relacions amb cadascuna de les germanes era superficial i que allò lamentós era el mateix que sentiren ambdues germanes? Açò es diu també al llibre. Voldríem saber què passaria amb sentiments tan pregons i sens cap diferència en les preferències d’elles i elles, tot i la diversitat de sentiments de les germanes. Potser els nous amors eren més pregons. Emperò, quan una vegada tot sigui d’usança, com podria l’amor d’antany després del pas del temps esdevenir superior al nou? En el llibre també es diu que passà com s’explica al llibre. - - - - - - 3 – (409 – 28) Al·lusió a la relació que té amb cadascuna de les germanes. o 0 o