OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -37-

人はいさ心も知らずふるさとは花ぞ昔の香ににほひける [35]
hito wa isaーkokoro mo shirazuーfurusato waーhana zo mukashi noーka ni nioi keru.

Ignots són els recers del cor de l´home, però a on vaig néixer les flors tenen encara la fragància d´antany.

Nota : Poema encapçalat per : はつせにまうづるごとにやどりける人の家に、ひさ しくやどらで、ほどへてのちにいたれりければ、かの家のあるじ、かくさだかになむや どりはあるといひいだして侍りければ、そこにたてりけるむめの花ををりてよめる

“Hi havia una casa on s´hi hostatjava el poeta sempre que peregrinava a Hatsuse. Va passar molt de temps sense anar-hi i quan hi va tornar el propietari li va dir “ Com pots veure, sempre hi haurà lloc per a tu en aquesta casa”. Llavors el poeta va trencar una branca de prunera que hi havia allà i va compondre aquest poema”.

Kokinshû no. 42. Primavera. 古今集 / 春.

Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 868?/872? – 945)

Crític, escriptor i poeta. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.
El seu diari : Tosa Nikki (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.
Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals”.