OGURA HYAKUNIN ISSHU  小倉百人一首 -86-

ながらへばまたこの頃やしのばれむ憂しと見し世ぞいまは恋しき [84]
nagaraeba-mata konogoro ya-shinobaren-ushi to mishi yo zo-ima wa koishiki

Si visqués molt encara m´estimaria aquest temps com quan els dies de tristor tornen a la memòria.

Nota : Aquest poema no porta encapçalament al Shinkokinshû, però en el recull personal del poeta “Kiyosuke Ason Shû" (清輔朝臣集) s'indica que és una composició enviada al cosí del poeta, Fujiwara no Kinnori, “en un temps quan rememorava el passat”, entre el 1130 i el 1136.

SHINKOKINSHÛ no. 1843. Temes diversos. 新古今集 / 雑

Autor : Fujiwara no Kiyosuke Ason (藤原清輔朝臣, 1104-1177).

Poeta molt culte i alhora mediocre que es va embolicar en les nombroses controvèrsies literàries del seu temps. Va ser molt conservador respecte la poesia més clàssica anterior al seu temps.
Autor de dos tractats poètics remarcables : Ôgisho (奥儀抄 : Notes sobre la profunditat poètica ), i Fukuro Sôshi (袋草紙 : El llibre embolcallat o Pàgines plegades).

NTCJ 10

八島
Yashima

Generalment és 屋島, tot i que també es troba en “kana” : やしま.

Autor : Podria ser de Zeami, però no hi consta el seu nom en la referència que en fa
el seu fill Motoyoshi (下吉 ) al Sarugaku Dangi (申楽談儀 - Les reflexions de Zeami sobre el NÔ, 1430).

Argument : Un monjo arriba a Yashima i troba dos pescadors que es dediquen a fer sal. Els hi demana aixopluc per passar la nit i demana a l'amo de la cabana que li
expliqui la batalla dels Taira i els Minamoto que va passar en aquella contrada. El pescador li parla de diversos episodis del Heike Monogatari i insinua que ell n'és uns dels herois i quan acaba de parlar desapareix. A mitjanit es presenta un espectre i narra la batalla amb els seus enemics, pràcticament el llibre XI del Heike. Un somni del monjo li diu el nom de l'espectre. Es tracta de Yoshitsune. La seva ànima turmentada encara desitja les vicissituds del món dels humans i el fragor de la lluita, i això li impedeix d'arribar al “nirvana”. Hi ha una frase que expressa molt bé l'angoixa de que res ja no pot ser com abans : “La flor caiguda no torna a la branca, ni la imatge al mirall trencat......” (落花枝にかへらず。破鏡ふた
たび照らさず.......).

Després de la seva narració l'esperit desapareix i el cor canta que la memòria d'aquelles fites serà recordada per les generacions futures.


L'obra fa referència a la batalla naval de Yashima l'any 1185. Després d'un seguit de desfetes el clan dels Taira es va retirar a Yashima (actualment Takamatsu, a Shikoku). Allà hi tenien una fortalesa i van improvisar palau per allotjar l'emperador Antoku (安徳天皇, 1178-1185) i els atributs imperials (1).
Minamoto no Yoshitsune(源 義経, 1159-1189) va sortir de Kyoto després d'uns mesos de treva i es va dirigir a Shikoku amb un centenar de soldats per assetjar els Taira. Durant la travessia va perdre la majoria dels seus vaixells però va rebre l'ajut d'un aliat, Kajiwara Kagetoki(梶原景時, 1182-1200). Els Taira esperaven un atac naval i Yoshitsune els va enganyar amb unes fogueres que va situar al darrera de les seves linees fent creure que un gran exèrcit s'hi acostava per terra. Els Taira van sortir de la fortalesa i van pujar al seus vaixells amb l'emperador i les joies de l'imperi. Van posar un ventall dalt del pal d'un vaixell declarant que així es protegirien i van desafiar a veure si algún Minamoto era capaç d'abatre'l. Nasu no Yoichi (那須与一, 1169-1232) va entrar a l'aigua amb el seu cavall i amb una fletxa ho va aconseguir. La victòria va ser dels Minamoto tot i que la majoria dels Taira van poder fugir a Dan-no-ura (壇之浦). Un mes després, però, allà tindria lloc la darrera i definitiva batalla que acabaria amb el clan dels Taira.
També es parla de Taira no Kagekiyo (平景清, ¿-1185), conegut amb el nom de Kazusa no Shichirō (上総七郎). Tot i ser un Fujiwara de naixement va ser adoptat pels Taira i els va servir amb gran lleialtat fins al final, i com a Taira va ser sempre conegut. Va ser capturat a la batalla de Dan-no-ura i es va deixar morir d'inanició. Històricament es famós per la narració que en fa el Heike Monogatari, llibre XI, titulat “La caiguda de l'arc a l'aigua” (弓流). Quan lluitava amb un guerrer dels Minamoto, Mionoya no Jurô, Kagekiyo el va fer caure dels cavall i el va atacar amb la seva llança. Perquè no es pogués escapolir Kagekiyo el va agafar pel coll de l'armadura i després d'un estira-i-arronsa el Minamoto va fer una forta estrebada que va fer saltar la peça del coll i va poder fugir protegit per un company de batalla. Kagekiyo es va repenjar a la llança i va exclamar :
“Segurament has sentit parlar de mi fa temps. Ara em pots veure amb els teus propis ulls! Sóc aquell a qui els brivalls de la ciutat anomenen Akushichibyôe Kagekiyo de Kakusa”.
Llavors va fer mitja volta i se'n va anar”(2).
Això és un resum de l'original.


(1)Sanshu no Jingi (三種の神器), també coneguts sota el nom de “Els tres tresors sagrats”. Consisteixen en l'Espasa (草薙劍) - Kusanagi), la “Joia” o el “Collaret de joies” (八尺瓊曲玉 – Yasakani no magatama), i el “Mirall” (八咫鏡 – Yata no kagami). Representen les tres virtues primàries : el valor (l'espasa), la saviesa (el mirall) i la benevolència (la joia), tot relacionat amb el budisme.

(2)Aquest és el fragment de la narració del Heike : 平家物語卷第十一　ー弓流ー “...............屏風を返す樣に、馬はどうと倒るれば、主は馬手の足をこえ弓手の方へ下立て、軈て太刀をぞ拔だりける。楯の陰より、大長刀打振て懸りければ、三穗屋の十郎、 小太刀大長刀に叶はじとや思けむ、かいふいて迯ければ、軈て續て追懸たり。長刀でながんずるかと見る處に、さはなくして、長刀をば左の脇にかい挾み、右の手を差延て、三穗屋十郎が甲のしころをつかまむとす。つかまれじとはしる。三度つかみはづいて、四度の度むずとつかむ。暫したまて見えし。鉢附の板より、ふつと引切てぞ迯たりける。殘四騎は、馬を惜うでかけず、見物してこそ居たりけれ。三穗屋十郎は、御方の馬の陰に逃入て、息續居たり。敵は追ても來で長刀杖につき、甲のしころを指上げ、大音聲を上て、「日比は音にも聞つらん。今は目にも見給へ。是こそ京童部の喚なる上總惡七兵衞景清よ。」と名乘棄てぞ歸りける"。

Les referències al Heike Monogatari(平家物語), evidentment, són constants, de fet, n'és la font principal. N'assenyalaré unes quantes (no poso els textos originals perquè altrament aquesta nota esdevindria massa llarga i tampoc no és el cas aquí, només ho faré en alguns casos que consideri adients i importants dintre de l'obra), per exemple :
Llibres :
VIII “La retirada de Dazaiku” (太宰府落)
IX “Kozaishô s'ofega al mar”(小宰相身投)
X “Karemori es llença l'aigua” (維盛入水)
XI “La fi de Tsuginobu” (嗣信 最期), “Nasu no Yo Ichi” (那須與一), “La fi del senyor de Noto” (能登殿最期), “L'oracle dels galls i la batalla de Dan-no-ura“(鷄合　壇浦合戰).

KOKINSHÛ (古今集) -51-

まつ人もこぬものゆゑにうぐひすのなきつる花ををりてけるかな

まつひともーこぬものゆえにーうぐいそのーなきつるはなをーおりてけるかな

No ve qui espero......i jo que li havia collit un ram de flors on canta el rossinyol !

Poema no. 100

Autor : Anònim.

MAN’YÔSHÛ (万葉集)  -57-


な思ひと君は言へども逢はむ時いつと知りてか我が恋ひずあらむ

なおもひと,きみはいへども,あはむとき,いつとしりてか,あがこひずあらむ

Encara que vas dir que no m'afligís, no sé quan ens tornarem a veure; com no puc estimar-te?

Poema no. 140

Autor : Yosami ( 依羅娘子, ?-¿), esposa de Kakinomoto no Hitomaro (柿本人麻呂).
És probable que fos una jove del poble de Tsunu, a Iwami.