NTCJ 16


敦盛
Atsumori

Autor : El Sarugaku Dangi (申楽談儀 - Les reflexions de Zeami sobre el NÔ, 1430), compilació feta pel seu fill Motoyoshi (下吉 ), ens diu que és una obra de 世子 : Zeami (世阿弥).

Argument : Rensei, un monjo, torna al lloc de la batalla d'Ichi-no-Tani durant la qual va matar Atsumori. Penedit de la seva acció Rensei vol el perdó per la mort del jove guerrer i pregar per la seva ànima.
Tot reflexionant sobre els seus actes de guerrer sent la melodia d'una flauta i pregunta a uns camperols qui toca l'instrument i un d'ells s'identifica. Rensei recorda la flauta que va trobar junt al cadàver d'Atsumori i es pregunta com pot ser que un pagès pugui tocar tan bé aquell instrument. El monjo explica perquè és allà i mostra el seu dolor per la pèrdua del jove Taira. El noi desapareix i torna convertit en el seu espectre. Explica els esdeveniments que van portar a la seva dramàtica mort, perdona Rensei i li demana les seves pregàries per merèixer la pau de Buda.



Taira no Atsumori (平敦盛,1169–1184) va ser un guerrer que va esdevenir famós per la prematura edat de quinze anys. A la batalla d'Ichi no tani (一ノ谷), l'any era el 1184, es va enfrontar a Kumagai Naozane (熊谷次郎直実), un aliat dels Minamoto. Kumagai li va demanar el seu nom, com era preceptiu entre soldats de rang i llinatge però el jove s´hi va negar dient simplement que era prou famós perquè si era vençut el seu cap li valgués una bona recompensa. Després d'una curta lluita va caure sota el ferro de Kumagai.
Aquest Kumagai tenia un fill de la mateixa edat que Atsumori i quan es va adonar de la joventut del seu oponent va sentir un gran remordiment. Segons la llegenda es va penedir tant d'aquella mort que va renunciar al món i es va fer monjo. El Heike Monogatari n'és la font i on es narra que quan a Atsumori li va caure el casc que duia Kumagai va descobrir que era només un noi de quinze o setze anys. Quan li va tallar el cap va cercar un tros de roba per embolicar-lo i llavors es va trobar una flauta dintre d'una bossa de roba.


Referències :

"Heike Monogatari” :
平家物語卷第七主上都落 L'emperador deixa la capital
平家物語卷第九樋口誅罰 L'execució de Higuchi
平家物語卷第九忠度最期 La fi de Tadanori
平家物語卷第九敦盛最期 La fi d'Atsumori
平家物語卷第九三草勢揃 El desplegament de tropes a Mikusa
平家物語卷第一祇王 Giô
平家物語卷第七聖主臨幸 Les sortides de l'emperador
平家物語卷第九落足 La retirada
平家物語卷第十八島院宣 Missatge de l'emperador retirat a Yashima.




"Genji Monogatari” , el capítol “Suma” ( 源氏物語　須磨).


“Wakanrôeishû (和漢朗詠集) : "Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar”. Compilador : Fujiwara no Kinto　(藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa) :


“Man'yoshû” (万葉集)

“Kin'yôwakashû” (金葉和歌集) : Antologia de fulles daurades de la poesia japonesa.

Recull acabat entre el 1124 i el 1127.
Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Shunrai. És una de les poques col.leccions on no hi van intervenir els Fujiwara.
Està basada en el Kokinshû.
Només té 10 llibres i els seus 716 poemes la converteixen en la segona més curta de totes les antologies oficials.

“Shûiwakashû” (拾遺和歌集): Tria de poemes japonesos.

Recull imperial de la meitat de l´època Heian. Encarregada per l´emperador Kazan, però no hi ha dades exactes sobre la seva recopilació. Sembla que Kazan hi va posar molt d´interès però va ser Fujiwara no Kintô qui va aplegar els versos.
Les dates aproximades són : 1005-1011.
El Kokinshû és altre cop present, també els 20 llibres corresponents i té 1351 poemes.


“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.

Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.
Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any, ´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).

Entre altres poemes nio ha no. 962 :
わくらばに 問ふ人あらば 須磨の浦に 藻塩たれつつ わぶと答へよ
Si algú preguntés per mi, respon que a la badia de Suma ple de llàgrimes com l'alga salobre visc afligit.

Autor : Chûnagon Yukihira (El conseller Yukihira, Aiwara no Yukihira (中納言行平,818-893)
Com a poeta està a l´ombra del seu germà més petit, Narihira.
Va estar molt involucrat en el govern arribant inclús a ser Conseller i Cap del Departament d´Afers Civils, entre altres càrrecs.
Va ser exiliat a Suma pels Fujiwara, el clan que pràcticament governava el país en aquell temps.
Es parla d´ell en el capítol Suma (capítol 12) del Genji Monogatari :
須磨の住居 お住まいになる所は、行平中納言が 京の人々へ手紙 だんだんと落ち着いて行くころ、梅雨時期 伊勢の御息所へ手紙 ほんと、そうであった、混雑しているうちに 朧月夜尚侍参内する 尚侍の君は、世間体を恥じてひどく沈みこんでいられるのを…………
També es creu que podria haver estat un dels models pel príncep Genji.


"Jikkinshô", o "Jikkunshô" (十訓抄 – aprox. 1252): “El tractat de les deu regles”. Compilació de principis morals.
Segons un manuscrit és obra de Rokuhara Nirozaemon (六波羅二臈左衛門), del qual no hi ha pràcticament dades. Actualment, però, es creu que l'autor és un altre Rokuhara, en aquest cas, Jirozaemon (六波羅二次郎左衛門), amb la mateixa manca de dades.
Una curiositat : D'entre les diverses fonts que van inspirar “El paravent de l'infern” (地獄変 - Jigokuhen) de l'Akutagawa Ryûnosuke (芥川 龍之介, 1892-1927), una és d'aquest llibre.


“Fubokuwakashô” (夫木和歌抄 ) : L'antologia japonesa,
Obra de Fujiwara no Nagakiyo, també anomenat Katsumada (藤原長清 / 勝間田, ¿-?), escrita durant el període Kamakura (1185-1333), i probablement acabada entre els anys 1308 i 1310.
Els caràcters per “Fuboku” procedeixen de 扶桑 que designaven en xinès el lloc on sortia el sol, i que més endavant va esdevenir un altre nom per Japó.


“Genpei Josuiki” , també anomenat “ Genpei Seisuiki”,(源平盛衰記), “Relació de les guerres Genpei”.
Actualment entre els medievalistes del Japó s'utilitza la lectura Jôsuiki com la generalitzada.
Obra anònima del període tardà de Kamakura (1249-1382) i principis del de Nanboku (1336-1392) que narra les lluites entre els Minamoto i els Taira de finals de l'època Heian. Cobreix els anys 1180-1185, i va ser escrita majoritàriament per monjos. És un llibre complementari o alternatiu al Heike Monogatari, tot i que es narren fets que no es troben en l'obra anterior, i sent-ne la figura principal Minamoto Yoritomo (源 頼朝, 1147-1199).


“Honchômonzui" (本朝文粋) : Peces escollides pels poetes nostrats), obra escrita en xinès de Fujiwara no Akihira, també anomenat Mengô, (藤原明衡 , 989-1066). Consta de 14 volums i recull uns 420 poemes de poesia japonesa escrita entre els anys 810 i 1015. Fa un elogi de la vida senzilla lluny de la cort i de la política, enaltint la meditació i l'estudi.


"Aki no yonaga Monogatari (秋乃夜長物語) : Contes de les llargues nits de tardor.
Obra anònima del segle XIII, Narra les aventures d'un monjo anomenat Sensai i i el seu company Umewakagimi.