NTCJ 19

釆女
Uneme

Autor : No hi ha dades sobre l'autor. Dubtes sobre si podria ser de Zeami.

Argument : Un monjo visita el santuari de Kasuga i es troba amb una dona que està plantant un arbre i diu que ho fa per ordres del déu del santuari. Poc després porta el monjo a l'estany de Saruzawa i li explica la història de la dona que s'hi va ofegar. Havia estat una de les favorites de l'emperador però quan va perdre el seu favor es va suïcidar allà. Llavors li confessa que ella és l'espectre de la morta i desapareix en les aigües de l'estany. El monjo comença a pregar per l'ànima de la pobra noia i l'espectre torna. Explica la seva desgraciada història i demana les pregàries del monjo per poder descansar en la pau de Buda.



Nota : “Uneme” era el nom amb el qual es designava les noies al servei de l'emperador.
釆 significa “escollir, seleccionar”, així doncs la combinació amb 女 “dona“ descriu perfectament el seu significat. Eren escollides per la seva bellesa i procedien de les millor famílies de la cort.
Aquí s'utilitza com a nom propi, i és evident que simbolitza tot el col·lectiu d'aquelles noies que envoltaven l'emperador a les seves festes sempre pendents dels seus gustos favors. És la història inevitable de les seves vides a palau tot i que no necessàriament amb el final luctuós de la protagonista de l'obra.


Referències :

“Wakanrôeishû (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto　(藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa) :

春夜（しゆんや）
燭を背けては共に憐れむ深夜の月、花を踏みては同じく惜しむ少年の春

秋夜（しうや）
秋の夜は長し、夜長くして睡ることなければ天も明けず、耿々たる残りの燈壁に背ける影、蕭々たる暗の雨は窓を打つ声あり。

恋（こひ）
更闌に夜静かにして、長門闃として開かず、月冷に、風秋にして、団扇杳として共に絶えたり.

Tot això es refereix, com es pot deduir pels títols, a expressions sobre les nits de primavera, de la tardor i els sentiments relacionats amb aquestes estacions.

仏事（ぶつじ）
願はくは今生世俗の文字の業、狂言綺語の誤ちをもつて、りて当来世々の讃仏乗の因、転法輪の縁となせよ

Aquí el text es refereix com indica l'encapçalament al budisme,



“Genji Monogatari” (源氏物語) capítol No. 46 : Sota el roure (椎本).



“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.

Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).

El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.

Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any,
l´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).

D'aquest recull trobem, entre d'altres, els dos poemes següents :

No. 184, d'autoria anònima :

木の間より もりくる月の 影見れば 心づくしの 秋はきにけり

Veig la lluna que llueix a través dels arbres, la tardor em consumeix de tristor!

No. 724 :
陸奥の しのぶもぢずり 誰ゆゑに 乱れむと思ふ 我ならなくに [14]
Michinoku no-shinobu moji-zuri-tare yue ni-midare some ni shi-ware naranaku ni
 Com les vinclades  falgueres dels teixits  de Michinoku  sóc en confusió però no és pas culpa meva………
Nota : Michinobu és una regió del nord de l´illa principal del Japó. Shinobu es refereix a una roba estampada amb dissenys de falgueres que era molt famosa el segle VIII. L´estampació es feia mitjançant  pedres planes on s´hi havien gravat  prèviament herbes i plantes entrellaçades, implicant desordre o confusió.
Autor :  “El ministre de l´esquerra de la riba del riu” - Kawara Sadaijin
 (河原左大臣, 822-895) . Hist.: Minamoto no Tôru (原の徹).
 El títol de Ministre de l´esquerra, o de la dreta, es refereix únicament a la posició dels ministres al costat de l´emperador, segons el sistema protocol·lari xinès.
 Fill de l´emperador Saga (嵯峨天皇,786-842).
 El títol de “ministre de l´esquerra de la riba del riu” li ve de la gran mansió que es va fer construir a la riba occidental del riu Kamo on va reunir els més famosos poetes del seu temps.
Es creu que va ser, en certa mesura, el model per l´heroi del Genji Monogatari.
Poema seleccionat per l'Ogura Hyakunin Isshû  (小倉百人一首), amb el no. 14.


“Eiga Monogatari” (栄花物語) : “Històries de l'esplendor florent”.
Obra èpica que narra els esdeveniments de la vida de Fujiwara no Michinaga (藤原 道長, 966-1028), escrita per diversos autors desconeguts. És un panegíric als Fujiwara, en especial, naturalment a Michinaga.
Està dividida en quaranta parts, trenta de principals més deu d'addicionals. Algunes fonts hi veuen mans femenines en la seva composició o com a mínim la participació de dones en el recull de materials.
Segons una tradició, mantinguda per moltes fonts, l'atribueixen a Akazome Emon (赤染衛門, 956-1041), la qual cosa és molt probable en certa mesura i inclús com a compiladora.

“Yamato Monogatari” (大和物語) : Històries del Yamato.
Tant la data com l'autoria són incertes, tot i que s'esmenten Ariwara no Shigeharu ( 在原の滋春, ¿-?) i l'emperador Kazan (花山天皇, 968-1008) com a possibles responsables, i inclús podria ser d'una dama de la cort, també s'especula que podria haver estat enllestida cap a l'any 951.
Té uns 170 capítols plens de narracions curtes i poesia.
La referència és a la narració no.150 :
昔ならのみかとにつかうまつるうねへありけりかほかたちいみしうきよらにて人々よはひ殿上人なともよはひけれとあはさりけりそのあはぬ心はみかとをかきりなくめてたきものになん思ひ奉りける御門めしてけりさて後又もめさゝりけれはかきりなく心うしとおもひけりよるひる心にかゝりておほえ給つゝこひしくわひしくおほえ給けり御門はめしゝかと事ともおほさすさすかにつねには見え奉るなを世にふましき心ちしけれはよるみそかにいてゝさるさはの池に身をなけてけりかくなけつとも御門はえしろしめさゝりけるを事のついてありて人のそうしけれはきこしめしてけりいといたうあはれかり給て池のほとりにおほみゆきし給て人々に歌よませたまふかきのもとの人丸

I aquest és el poema que trobem en el Nô :
わきも子かねくたれ髪を猿沢の池の玉藻とみるそかなしき

Els cabells de l'amiga que desembullà el somni semblen als meus ulls algues surant sobre l'estany de Sarusawa......

Versos que també apareixen a l'antologia “Shûiwakashû” :
拾遺和歌集卷第二十 哀傷　
Encapçalats per
さる澤の池に采女の身をなげたるを見て
Tot veient el cos d'Uneme que es va llençar a l'estany de Sarusawa.
わぎも子がねくたれ髮を猿澤の池の玉もと見るぞ悲しき

Autor : Kakinomoto no Hitomaro  (柿本 人麻呂).
Poc sabem de la seva vida i les minses dades que ens han arribat procedeixen del Man'yôshû. Va ser oficial de la cort i va morir a Iwami, lloc on va passar els seus darrers anys, encara no havia fet els cinquanta anys. Està considerat el millor poeta del Man'yôshû. El seu poema sobre la mort del príncep Takechi és el més llarg de l'antologia i un dels millors. També se'l coneix sota el nom de “Kasei” (歌聖. “El sant de la Poesia”).

“Shûiwakashû” (拾遺和歌集): Tria de poemes japonesos.
Recull imperial de la meitat de l´època Heian. Encarregada per l´emperador Kazan, però no hi ha dades exactes sobre la seva recopilació. Sembla que Kazan hi va posar molt d´interès però va ser Fujiwara no Kintô qui va aplegar els versos.
Les dates aproximades són : 1005-1011.
El Kokinshû hi és altre cop present, també els 20 llibres corresponents i 1351 poemes.

També s'esmenten a l'obra de teatre uns versos que trobem al “Manyôshû”, al “Konjaku” i al Yamato Monogatari.
El poema del Manyôshû porta una nota interpretativa. però tant al Konjaku com al Yamato els versos són dintre d'una narració més dramàtica que els hi confereix un significat completament diferent. Evidentment, no és aquest el lloc per fer massa disgregacions que ens allunyarien de l'objectiu principal d'aquest escrit que només es limita a donar dades per a una millor lectura i interpretació d'aquest Nô.

“Konjaku Monogatari shû” : 今昔物語集.
Obra coneguda generalment com a “Konjaku Monogatari”, però el seu nom és el de l'encapçalament i significa : Antologia de històries passades. Té més de mil contes o històries i va ser escrita cap a finals de l'època Heian (794-1185). L'obra original comprèn 31 volums dels quals només n'hi ha 28 actualment. Els contes procedeixen tan del Japó com de l'Índia i de la Xina.


“Tsuma Kagami” (妻鏡) : “Mirall per a dones”.
Obra escrita cap a l'any 1300 pel monjo Mujû Ichinen (無住一円, 1226-1312). De fet el títol original significa “Mirall per a dones casades ( 妻)”, però el llibre està adreçat a la dona en general.


“Fukurozôshi” (袋草紙) : El llibre embolcallat o Pàgines plegades).
Tractat poètic obra de Fujiwara no Kiyosuke no Ason (藤原清輔朝臣, 1104-1177).
Poeta molt culte i alhora mediocre que es va embolicar en les nombroses controvèrsies literàries del seu temps. Va ser molt conservador respecte a la poesia més clàssica anterior al seu temps.
Té també un altre tractat poètic: Ôgisho (奥儀抄) : Notes sobre la profunditat poètica .


“Ôjôyôshû (往生要集) : Els punts essencials de la salvació”.
Autor: Genshin ((源信 , 942-1017), també conegut com a Eshin Sozu. Va ser un dels erudits més influents de l'escola Tendai (secta budista).
Segons el text, 往生要集 és la clau per evitar els turments de l'infern tot entonant la fórmula “nembutsu”, i apel.lant al poder salvador de Buda.


“Senzaiwakashû” (千載和歌集) : Antologia dels 1000 anys de la poesia japonesa”.
Recull de finals de l´època Heian encarregada per l´emperador Goshirakawa l´any 1183, però hi ha evidència que el recopilador Fujiwara no Shunzei ja l´havia encetada entre el 1171 i 1175. La guerra va endarrerir la seva presentació oficial que va tenir lloc entre 1187 i 1188.
El Kokinshû n´és la font principal. Té 20 llibres i 1278 poemes.

OGURA HYAKUNIN ISSHU  小倉百人一首 -95-

世の中は常にもがもな渚こぐあまの小舟の綱手かなしも [93]
yo no naka wa-tsume ni mo ga mo na-nagisa kogu-ama no obune no-tsunade kanashi mo

Si aquest món fos sempre així! Em commou veure les barques dels pescadors arrossegades cap a la platja!

Nota : Poema classificat per Teika de “viatge” en el Shinchokusenshû, sobre el tema : hostatjant-se la vora de la mar. En el recull de Sanetomo consta sota l´epígraf “barques”.

SHINCHOKUSENSHÛ no. 525. Viatge. 新勅撰集 / 羇旅

Autor : Kamakura no Udaijin / El ministre de la dreta de Kamakura ( 鎌倉右大臣, 1192-1219)
Era Minamoto no Sanetomo (源 実朝).
Va ser el successor del seu germà Yoriie com a “shogun”, mentre l´administració continuava en mans de la seva mare Masako (北条 政子,1156-1225).
Va ser un temps de molta conflictivitat política i Sanetomo en va fugir dedicant-se a les arts i a la beguda. Va ocupar molts càrrecs però va ser assassinat als vint-i-set anys pels seus rivals polítics (algunes fonts concreten que va ser el seu propi nebot Kugyô).
La seva poesia ha estat exageradament sobrevalorada, la qual cosa fa difícil tenir- ne un criteri absolut.
Té un recull propi : Kinkai Wakashû (金塊和歌集).

MAN’YÔSHÛ (万葉集)  -66-


目には見て手には取らえぬ月の内の楓のごとき妹をいかにせむ

めにはみて,てにはとらえぬ,つきのうちの,かつらのごとき,いもをいかにせむ

Què faré amb tu que t'assembles a l'arbre de la lluna que es pot veure però no tocar!

Nota : 楓 (Katsura) és “Cercidiphyllum Japonicum”. Alguns traductors fan servir “llorer”, potser per la semblança de les fulles d'ambdós arbres (n´he vist fotografies). Jo he preferit el genèric “arbre” al no haver trobat el nom exacte en català. No obstant això, potser tampoc no cal precisar tant considerant que ja és prou exòtic això d'un arbre a la lluna...... Bromes apart, si algú m'ho pogués aclarir li ho agrairia.

De fet aquesta expressió és d'origen xinès. Segons el “LLibre del Mestre de Huainan (1)” hi havia immortals I llorers a la lluna. Es deia que quan la lluna creix del peu d'un immortal hi surt un llorer. Durant la dinastia Tang la història tenia una altra versió que figura en el capítol “ Principis Divins de Notes Diverses de Youyang. Es diu que el llorer de la lluna tenia cinc-cents “chi” (uns 170 metres) s’alçada i que sota l’arbre hi havia un home que l’anava tallant. Però l’arbre creixia tant ràpidament que l’home no li deixava cap marca al tronc. A mesura que colpejava amb la destral les ferides de l’arbre s’anaven curant. Segons aquesta història, l’home era Wu Gang, originari de Xihe. Des de llavors, quan un immortal fa una errada se l’envia a tallar l’arbre com a càstig.

(1) LLibre del Mestre de Huainan. Text filosòfic de 21 capítols (en altres edicions n’hi ha 28) que va ser editat l’any 139 aC per Liu An, nét de Liu Bang i príncep de Huainan. Aquesta obra inclou escrits sobre el Dao, el cel, la terra, les estacions de l’any, política d’estat, estratègia militar i sobre els éssers humans.

Poema no. 632

Autor : Príncep Yuhara (湯原王, meitat del segle VIII)
Nét de l'emperador Tenji (天智天皇, 626-672).

OGURA HYAKUNIN ISSHU  小倉百人一首 -94-

わが袖は潮干に見えぬ沖の石の人こそ知らね乾くまもなし [92]
waga sode wa-shiohi ni mienu-oki no ishi no-hito koso shirane-kawaku ma mo nashi

Com les roques de la mar colgades sota l´aigua així són les meves mànigues, per sempre més mullades, ignorades per tothom.

Tema : 寄石戀といへる心を. Amor com una roca.

SENZAISHÛ no. 759. Amor. 千載集 / 恋

Autor : Nijô In no Sanuki / La dama Sanuki (de la mansió de 2n. ordre) (二条院讃岐, 1141? – 1217?).

Va estar al servei de l´ex-emperador Nijô (二条天皇, 1143-1165) i després al de l´esposa de l´emperador Toba (鳥羽天皇, 1103-1156).
Hi ha un recull de la seva poesia més primerenca i té alguns poemes en les antologies imperials.