KOKINSHÛ (古今集) -145-

からことといふ所にて春のたちける日よめる
Compost a un lloc anomenat Karakoto, el primer jorn de primavera.

浪のおとのけさからことにきこゆるは春のしらべや改るらむ

なみのおとのーけさからことにーきこゆるはーはるのしらべやーあらたまるらま

El so de les ones sona diferent aquest matí. Serà que s'ha renovat la melodia de la primavera?

Poema no. 456

Autor : Abe no Kiyoyuki (安倍清行朝臣, 825-900).
Poques dades ens han arribat de la seva vida, entre elles que es va diplomar al dotze anys a l'Institut d'Estudis Superiors de la Cort (大学寮, Daigakuryô), i que va ser governador de diverses províncies.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -144-

なし、なつめ、くるみ
Nashi. Natsume. Kurumi.

Pera. Jujuba. Nou.

あぢきなしなげきなつめそうき事にあひくる身をばすてぬものから

あじきなしーなげきなつめそーうきことにーあいくるみおばーすてぬものから

No paga la pena que pateixis. Has sofert tant que no renunciaràs a la teva existència.

Poema no. 455

Autor : Hyôe (兵衛, ? - ?)
Filla de Fujiwara no Takatsuna (藤原のたかつな) i esposa de Fujiwara no Tadafusa (藤原忠房, ? - 928).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -143-

ささ、まつ、びは、ばせをば
Sasa. Matsu,.Hiba,.Baseoba.

Bambú. Pi. Nesprer. Fulla del Bananer (Musa Sapientum).

いさざめに時まつまにぞ日はへぬる心ばせをば人に見えつつ

いささめにーときまつまにぞーひはへぬるーこころばせをばーひとにみえつつ

Mentre esperava el moment de trobar-nos han passat els jorns tot i així he aprofitat qualsevol moment per demostrar-te mes sentiments.

Poema no. 454

Autor : Ki no Menoto (きのめのと, ? - ?)
Dida de l'emperador Yôzei (陽成天皇, 869-949).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -142-

かはたけ
Kawatake

Una mena de bambú, tot i que també podria ser un fong (mateix cas que amb にがたけ, poema no. 451)
.
さ夜ふけてなかばたけゆく久方の月ふきかへせ秋の山風

さよふけてーなかばたけゆくーひさかたのーつきふきかえせーあきのやまかぜ

Es fa fosc i la lluna va cap a l'ocàs. Vent de tardor de les muntanyes, fes que torni a nosaltres amb el teu brufol!

Poema no. 452

Autor : Príncep Kagenori (かげのりのおほきみ, ? - ?)
Nebot de l'emperador Montoku (文徳天皇, 827-858).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -141-

にがたけ
Nigatake

És una varietat del bambú , però segons altres fonts podria ser un fong.

いのちとてつゆをたのむにかたければ物わびしらになくのべのむし

いのちとて-つゆをたのむに-かたければ-ものわびしらに-なくのべのむし

És difícil comptar amb la gebrada per viure, es per això que l'insecte del camp es plany.

Poema no. 451

Autor : Ariwara no Shigeharu (在原のしげはる, ? - 905?)
Era el tercer fill d'Ariwara no Narihira (在原業平朝臣,825-880), i quan el fill gran va ser adoptat per la família Takashina ell va esdevenir el segon.

o0o
o0o

Ise Monogatari (伊勢物語)

- 95-

九十五段

むかし、二条の后に仕うまつるおとこ有けり。女の仕うまつるを常に見かはして、よばひわたりけり。「いかで物越しに対面して、おぼつかなく思つめたること、すこしはるかさん」といひければ、女、いとしのびて、物越しに逢ひにけり。物語などして、おとこ、

彦星に恋はまさりぬ天の河へだつる関をいまはやめてよ

この歌にめでて、逢ひにけり。


Fou una vegada un home que era al servei de l'emperadriu Nijô (1). Sempre es trobava amb una dona que servia al palau i la festejava.
“Trobem-nos encara que sigui separats per una cortina (2); voldria aclarir alguns dubtes que tinc” digué ell; la dona, ben celada, el trobà amb una cortina pel mig.
Parlaren, i l'home féu :

---El meu amor és més penós que el del Pastor. La barrera del Riu del Cel que ens separa, lleveu-la ara! (3)

El poema la corprengué, i es veieren.


- - - - - -



(1) L'emperadriu Nijô (二条) era Fujiwara no Takaiko (藤原高子, 842-910), filla de Fujiwara no Nagara (藤原長良, ¿-?) i esposa de l'emperador Seiwa (清和天皇, 850-880).
(2) Veure no. 90, nota no. 2.
(3) “Tanabata” (七夕), “Festivitat de les estrelles”. Es celebra el 7 de juliol. Es tracta d’una llegenda xinesa sobre la trobada de dues estrelles: Altair (Kengyû牽牛, en xinès /Hikoboshi/彦星,en japonès )  i Vega (織女Shokujô ) , també anomenada Orihine (織姫), Orihine que estan separades durant la resta de l’any per la Via Làctia (Amanogawa天の河). Aquesta llegenda va arribar al Japó a l’època Nara. A l’època Edo la gent va començar a decorar les plantes de bambú amb  paperets de colors on s’hi havien escrit poemes o desitjos que s’havien de realitzar durant l’any.
Shokujô era filla del déu del cel, Tentei,(天帝) que vivia a l’est de la Via Làctia i sempre estava teixint. La noia es va enamorar i es va casar amb un pastor, Kengyû, que era de l’altre extrem de la Làctia. La noia, però, va descuidar la seva feina de teixidora i el pare va decretar com a càstig que només es podrien veure un cop a l’any, exactament la setena nit del setè mes. Aquella nit el barquer de la lluna porta Shokujô al seu marit, però si ella no ha acabat la feina llavors Tentei farà que plogui i es desbordi el riu, llavors la barca no podrà sortir.


o0o

Ise Monogatari (伊勢物語)

- 94-

九十四段

むかし、おとこ有けり。いかゞありけむ、そのおとこ住まずなりにけり。後に男ありけれど、子ある仲なりければ、こまかにこそあらねど、時々ものいひをこせけり。女がたに、絵かく人なりければ、かきにやれりけるを、今のおとこの物すとて、一日二日をこせざりけり。かのおとこ、「いとつらく。をのが聞ゆる事をば、今まで給はねば、ことはりと思へど、猶人をば恨みつべき物になんありける」とて、弄じてよみてやれりける。時は秋になんありける。

秋の夜は春日わするゝ物なれや霞に霧や千重まさるらん

となんよめりける。女、返し、

千々の秋ひとつの春にむかはめや紅葉も花もともにこそ散れ


Fou una vegada un home. Què hauria passat? Aquest home ja no la sovintejava (1).
Ella tenia un altre home, emperò com tenia un fill (2), tot i que llur relació no era massa afectuosa ell li enviava lletres de temps en temps.
Com la dona tenia gust artístic, ell li envià un dibuix demanant-li que el pintés, emperò, ella digué que li arribava el seu nou home i no ho féu passat un jorn o dos. L'home, vexat, escriví : “Que no féssiu fins avui allò que us he demanat és normal, emperò no m'han puc estar de sentir-me agreujat.

I, fent escarni, composà un poema i li envià. Era temps de tardor.

---Oblideu jorns de primavera per nits de tardor? És molt millor la boirina que la calitja? (3)

La dona contestà :

---Són comparables mil tardors a una primavera? Les fulles d'auró també s'escampen com les flors. (4)


- - - - - -


(1) Aquí no apareix “dona” (女), sí, però, en altres versions.
(2) El “primer home” seria Ariwara no Narihira, i ella Somedono no Naishi (染殿の内侍, ¿ - 900), una filla de Fujiwara no Yoshitsuke (藤原良相, 813-867). “L'altre home ” seria Minamoto no Yoshiari (源能有, 845-897), fill de l'emperador Montoku (文徳天皇, 827-858). El fill podria ser Sigeharu (滋春 (¿-910). Sobre aquests punts vegeu el “Yamato Monogatari” (大和物語), capítols 159 i 160.
(3) 秋の夜 (aki no yo) representa aquí 後に男 (nochi ni otoko) “L'altre home”.
春日 (harubi) és “el primer home”.
霞 (kasumi) representa la tardor (l'altre home), i 霧 (haze) la primavera (Narihira).
(4) Tant les fulles d'auró com les flors cauen i es marceixen, és dir, són poc duradores.



o0o

Ise Monogatari (伊勢物語)

- 93-

九十三段

むかし、おとこ、身はいやしくて、いとになき人を思かけたりけり。すこし頼みぬべきさまにやありけん、臥して思ひ、起きて思ひ、思わびてよめる。

あふなあふな思ひはすべしなぞへなく高きいやしき苦しかりけり

昔も、かゝることは世のことはりにやありけん。



Una vergada, un home, de condició humil, era enamorat d'una persona de posició molt superior, una situació de la qual no en podia esperar quelcom. Ajagut l'estimava, llevat l'estimava, i composà :

--S'ha d'estimar segons la condició, essent diferent, alta i baixa, és dolorós. (1)

Antany també fou així, són coses d'aquest món.


- - - - - -


(1) Poema anònim. KKRJ no. 3082.


o0o

Ise Monogatari (伊勢物語)

- 92-

九十二段

むかし、恋しさに来つゝ帰れど、女に消息をだにえせでよめる。

蘆辺こぐ棚無し小舟いくそたび行きかへるらん知る人もなみ



Un a vegada, un home enamorat sovintejà una dona i se'n tornà; emperò, no podent ni enviar-li una lletra, composà :

---Com barqueta que voga per la riba de joncs, quantes vegades he anat i tornat? Perquè ningú no ho sap. (1) (2)
- - - - - -



(1) Poema d'Ariwara no Narihira. Gyokuyowakashû (玉葉和歌集) no. 1272.
(2) 棚無し小舟 (Tananashiobune) és una petita embarcació amb les bordes baixes i unides amb taulons que permeten al barquer desplaçar-se millor quan s'impulsa amb la perxa.



o0o

Ise Monogatari (伊勢物語)

- 91 -

九十一段

むかし、月日のゆくをさへ歎くおとこ、三月つごもりがたに、

おしめども春のかぎりの今日の日の夕暮にさへなりにける哉



Una vegada, un home que patia inclús pel pas del temps, cap a finals de la tercera lluna féu :

---Tot i que ho planyo, inclús el vespre d'avui és el final de la primavera. (1)


- - - - - - -


(1) Poema anònim. Gosenwakashû (後撰和歌集) no. 141.



o0o

竹取物語
Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS -07-

かかる程に、門をたたきて、「くらもちの皇子おはしたり」と告ぐ。「旅の御姿ながらおは したり」と言へば、会ひたてまつる。御子のたまはく、「命をすてて、かの玉の枝持ちてきたる、とて、かぐや姫に見せたてまつり給へ」と言へば、翁持ちて入 りたり。この玉の枝に文ぞつきたりける。
　　いたづらに身はなしつとも玉の枝を手をらでただに歸らざらまし
これをあはれとも見でをるに、竹取の翁はしり入りていはく、「この御子に申し給ひし蓬來 の玉の枝を、ひとつの所誤たずもておはしませり。なにをもちてとかく申べき。旅の御姿ながら、わが御家へも寄り給はずしておはしたり。はやこの皇子にあひ 仕うまつり給へ」と言ふに、物も言はで、頬杖をつきて、いみじうなげかしげに思ひたり。この皇子「いまさへ何かと言ふべからず」と言ふままに、縁にはひ上 り給ぬ。翁、理に思ふに、「この国に見えぬ玉の枝なり。この度はいかでか辞び申さむ。様もよき人におはす」など言ひゐたり。
かぐや姫の言ふやう、「親のの給ことを、ひたぶるに辞び申さん事のいとほしさに」。取り がたき物を、かくあさましくてもてきたる事をねたく思ひ、翁は閨のうち、しつらひなどす。

Just llavors trucaren a la porta i anunciaren :
--Ha arribat el príncep Kuramochi.
Digueren que era encara vestit de viatge i el vell sortí a rebre'l.
El príncep digué :
--Arriscant ma vida he portat la branca enjoiada per oferir-la a Kaguyahime.
I el vell l'agafà i entrà.
Hi tenia una lletra lligada :

Encara que em costés la vida
no hauria tornat endebades
sens haver tallat aquesta branca.

Kaguyahime era aclaparada també mentre s'ho mirava.
El vell entrà de pressa i digué :
--El príncep a qui demanares que et portés la branca enjoiada de la muntanya de Hôrai, heus-lo ací, i és com digueres. Què n'has de dir ara? Vestit encara de viatge ni ha passat per casa. Accepta el príncep i caseu-vos d'immediat.
Res no digué Kahuyahime, amb el cap entre les mans rumiava molt emmelangida.
El príncep es digué mentre pujava cap a la galeria :
--Ara no hi podeu dir res.
El vell pensà que tenia raó, i digué :
--No se n'ha vist mai ací d'aital branca enjoiada. Com pots negar-t'hi? I és un home atractiu, a més.
Kaguyahime respongué :
--No era pas per negar-me a la petició dels pares que havia proposat aquestes coses tan difícils de trobar.
Era abatuda per haver-li-ho portat.
El vell féu preparar l'estança nupcial.

o0o

竹取物語
Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS -06-

蓬莱の珠の枝

くらもちの皇子は、心たばかりある人にて、おほやけには、「筑紫の国に、湯浴みにまから む」とて、暇申して、かぐや姫の家には、「玉の枝とりになむまかる」と言はせて、下り給ふに、仕うまつるべき人々、みな難波まで御送りをしける。皇子、 「いと忍びて」とのたまはせて、人もあまた率ておはしまさず。近う仕うまつるかぎりして出で給ひぬ。御送りの人々見たてまつり送りて帰りぬ。「おはしぬ」 と人には見え給へて、三日ばかりありて漕ぎ帰り給ひぬ。かねて事みな仰たりければ、その時ひとつの寶なりける鍛冶匠六人を召しとりて、たはやすく人寄り来 まじき家を作りて、かまどを三重にしこめて、匠らを入れ給ひつつ、皇子も同じ所に籠り給ひて、しらせ給ひたるかぎり十六そを、かみにくどをあけて、玉の枝 を作り給ふ。かぐや姫のたまふやうに違はず作り出でつ。いとかしこくたばかりて、難波にみそかにもて出でぬ。「舟に乘りて帰り来にけり」と殿に告げやり て、いといたく苦しがりたるさましてゐたまへり。迎へに人多くまゐりたり。玉の枝をば長櫃に入て、物おほひて持ちてまゐる。いつか聞きけん、「くらもちの 皇子は優曇華の花持ちて上り給へり」と、ののしりけり。これをかぐや姫聞きて、我は皇子に負けぬべしと、胸うちつぶれて思ひけり。


LA BRANCA ENJOIADA DE LA MUNTANYA DE HÔRAI

El príncep Kuramochi era un home arter, s'acomiadà de la cort tot dient :
--Me'n vaig a les termes de Tsukushi.
I féu saber a Kaguyahime :
--Me'n vaig a cercar la branca enjoiada.
I tot el seu seguici l'acompanyà fins a Naniwa.
El príncep digué :
--És molt secret.
I marxà amb pocs acompanyants, només aquells que el servien personalment. La resta l'acomiadà i se'n tornà.
Havent fet veure que se n'anava, uns tres jorns després tornà bogant. Com ja ho havia emparaulat abans aplegà els sis millors orfebres d'aquell temps i féu construir una casa de molt difícil accés, l'envoltà amb tres tanques i s'hi tancà amb ells. Demanà als administradors dels seus setze dominis d'aportar-hi les rendes i féu fer una branca plena de joies. Es feu exactament com havia demanat Kaguyahime.
Seguint un pla ben ordit portà la branca en secret a Naniwa, comunicà a sa mansió que tornava amb vaixell i fingí molta sofrença. Molta gent s'aplegà per veure'l. Posà la branca en un estoig i l'embolcallà. Aviat se sentí arreu “El príncep Kuramochi ha tornat amb una flor d'Udonge (10)”.
Kaguyahime ho sentí i pensà amb desfici que havia estat vençuda.

- - - - - -

10 – La flor d'Udonge (優曇華の花) : Ficus racemosa, de la família de les moràcies.
Com les flors d'Udonge són amagades dintre de la seva fruita en la mitologia budista hi ha la creença de que només floreixen cada tres mil anys, simbolitzant esdeveniments molt excepcionals. És present en molts textos budistes.

o0o

竹取物語
Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS -05-

仏の石の鉢

なほ、この女見では、世にあるまじき心地のしければ、「天竺にある物ももて来ぬものか は」と思ひめぐらして、石つくりの皇子は、心のしたくある人にて、「天竺に二となき鉢を、百千万里の程行きたりとも、いかでかとるべき」と思ひて、かぐや 姫のもとには、「今日なん天竺へ石の鉢とりにまかる」と聞かせて三年ばかり、大和国十市郡にある山寺に、賓頭盧（びんづる）の前なる鉢の、ひた黒に墨つき たるをとりて、錦の袋に入れて、造り花の枝につけて、かぐや姫の家にもて来て見せければ、かぐや姫、あやしがりて見るに、鉢の中に文あり。ひろげて見れ ば、
　　　　海山の道に心をつくしはて　　　　　ないしのはちの涙ながれき
かぐや姫、「光やある」と見るに、蛍ばかりの光だになし。
　　　　置く露の光をだにも宿さまし　　　　をぐら山にて何もとめけん
とて返し出だす。鉢を門に捨てて、この歌の返しをす。
　　　　しら山にあへば光のうするかと　　　はちを捨ててもたのまるるかな
と詠みて入れたり。かぐや姫、返しもせずなりぬ。耳にも聞き入ざりければ、言ひわづらひて帰りぬ。かの鉢を捨ててまた言ひ寄りけるよりぞ、面なき事をば、「はぢを捨つ」とは言ひける。


EL BOL DE PEDRA DE BUDA

Com no podien estar-se'n de veure la noia pensaren inclús d'anar-se'n a l'Índia per a aquestes coses.
El príncep Ishitsukuri, un home provident, pensà “Encara que fes milers de llegües fins a l'Índia, com podria trobar aquest bol sens parangó?” i féu dir a Kaguyahime :
--Avui marxo cap a l'Índia per trobar el bol de pedra.

Passaren tres anys. Agafà un bol ennegrit de sutge que trobà davant d'una estàtua de Binzuru (8) en un temple de muntanya de la contrada de Tôchi, a la província de Yamato. El posà en una bossa de brocat, la lligà a una branca de flors artificials, anà a la casa de Kaguyahime i li ho oferí.
Kaguyahime s'ho mirà amb recel, dintre del bol hi havia una lletra. L'obrí i llegí :

Amb desfici he anat per mars i muntanyes,
fins llàgrimes de sang he vessat per aquest bol.

Kaguyahime mirà si el bol brillava, emperò, no lluïa ni com una cuca de llum :

Hauria de lluir per poc com la rosada,
per què heu cercat a la muntanya fosca?

I li retornà el bol.
Tot llençant-lo a la porta el príncep Ishitsukuri féu aquest poema en resposta i li envià :

Trobada la muntanya blanca s'ha esvaït la llum. (9)
Llenço ma vergonya amb el bol, emperò, encara espero.....

Kaguyahime ni li contestà. Com ella ni l'escoltaria se n'anà tot rondinant.
D'aquestes `paraules “llençar el bol” tenim l'expressió “llençar/perdre la vergonya”.

- - - - - -

8 – Binzuru (賓頭盧) : el primer dels setze deixebles de Buda. La seva estàtua era al refectori dels temples i quan els monjos menjaven primer de tot havien de fer-li una ofrena, per això hi havia sempre un bol davant seu.
9 – Muntanya blanca (しら山) : es refereix a Kaguyahime.


o0o

ELS ESCRITS DE LA CABANA (方丈記) 12

Kamo no Chômei (鴨長明)


　おほかた、此の所に住み始めし時は、あからさまとおもひしかども、今すでに、五年を經たり。假の庵も、やゝふるさととなりて、軒には朽葉（くちば）ふか く、土居（つちい）には苔むせり。おのづから、事の便りに、都を聞けば、この山にこもり居て後、やんごとなき人のかくれ給へるも、あまた聞ゆ。まして、そ の數ならぬたぐひ、盡してこれを知るべからず。

たびたびの炎上にほろびたる家、またいくそばくぞ。たゞ假の庵のみ、のどけくして恐れなし。程（ほど）狹しといへども、夜 臥（ふ）す床（ゆか）あり、晝（ひる）居（い）る座あり。一身をやどすに、不足なし。寄居虫（がうな）は、小さき貝をこのむ。これ身知るによりてなり。み さごは、荒磯に居る。すなはち、人を恐るゝが故なり。我またかくの如し。身を知り、世を知れれば、願はず、わしらず。たゞ靜かなるを望みとし、愁へなきを 樂しみとす。

　すべて世の人の住家をつくるならひ、必ずしも、身の爲にせず。或は、妻子・眷屬のためにつくり、或は、親昵（しんじつ）・朋友のためにつくる。あるは、 主君・師匠、および財寶・馬牛のためにさへ、是をつくる。われ今、身のためにむすべり。人のためにつくらず。ゆゑ如何（いかん）となれば、今の世のなら ひ、この身のありさま、ともなふべき人もなく、たのむべき奴もなし。たとひ、廣くつくれりとも、誰をやどし、誰をか据えん。



Quan vinguí ací per primera vegada pensí que seria per poc, emperò, ja han passat cinc anys. Ma precària cabana ha esdevingut gairebé ma llar, als ràfecs s'apilen les fulles mortes i el basament es verd de molsa. Quan casualment m'arriben noves de la capital m'assabento que des que sóc reclòs en aquesta muntanya molta gent insigne ha traspassat. Sens parlar d'altri menys coneguts que és impossible de comptar. Quantes cases destruïdes pels sovintejats focs?
Només ma precària cabana no ha de témer res. És certament reduïda, emperò, tinc un jaç on estirar-me de nit i un tros on seure de jorn. Per aixoplugar-me en tinc prou. Al bernat ermità li agraden les cloves petites. Coneix sa mesura. El corb pescador viu als penyals desolats perquè tem els homes. A mi em passa el mateix. Conec el món i ma mesura, res no demano ni res no m'empeny. Viure en pau és mon desig, sens angúnies ma joia.
Els homes acostumen a construir llurs cases, emperò, no només per a ells. Uns ho fan per a llurs esposes i fills, llurs famílies, altres per a llurs amics. Hi ha qui ho fa per a un amo, un mestre, per a ses riqueses, bous i cavalls. Ara jo ho he fet només per a mi, per a ningú altre. Si me'n demaneu la raó, com són les coses ara en el món no hi ha ningú que em faci companyia, cap servent de qui refiar-me. Si me n'hagués feta una de més gran, a qui hostatjaria, a qui doncs tindria?


o0o

ELS ESCRITS DE LA CABANA (方丈記) 11
Kamo no Chômei (鴨長明)



　その處のさまをいはば、南に筧（かけい）あり。岩をたてて、水をためたり。林の木近ければ、爪木（つまぎ）を拾ふに乏（とも）しからず。名を外山（とや ま）といふ。正木のかづら、跡うづめり。谷しげけれど、西は晴れたり。觀念のたより、なきにしもあらず。春は、藤波を見る。紫雲（しうん）の如くにして、 西方に匂ふ。夏は、郭公（ほととぎす）を聞く。かたらふごとに、死出の山路を契（ちぎ）る。秋は、ひぐらしの聲、耳に滿てり。うつせみの世を悲しむかと聞 ゆ。冬は、雪をあはれむ。つもり消ゆるさま、罪障に譬（たと）へつべし。

もし、念佛ものうく、讀經まめならぬ時は、みづから休み、みづから怠る。妨ぐる人もなく、また恥づべき人もなし。ことさらに無言をせざれども、ひとり居れ ば、口業ををさめつべし。かならず禁戒をまもるとしもなくと、境界なければ、何につけてか破らん。もし、また跡の白波に、この身をよする朝には、岡の屋に 行きかふ船をながめて、滿沙彌が風情をぬすみ、もし桂の風、葉をならす夕（ゆうべ）には、潯陽の江をおもひやりて、源都督の行いをならふ。

もしあまりの興あれば、しばしば松のひゞきに秋風樂（しゅうふうらく）をたぐへ、水の音に流泉の曲をあやつる。藝は、これ拙（つた）なけれども、人の耳を悦ばしめむとにはあらず。ひとり調べ、ひとり詠じて、みづから心を養ふばかりなり。

　また、麓に一つの柴の庵あり。すなはち、この山守（やまもり）が居る所なり。彼處（かしこ）に小童あり。時々來りて、あひ訪（とぶら）ふ。もし、つれづ れなる時は、これを友として遊行（ゆぎょう）す。かれは十歳、これは六十、その齡ことの外なれど、心を慰むること、これ同じ。或（ある）は茅花（つばな） を拔き、岩梨（いわなし）を採る。またぬかごをもり、芹を摘む。あるは裾わの田井にいたりて、落穗を拾ひて、穂組み（ほぐみ）をつくる。
　もし、日うらゝかなれば、嶺に攀（よ）ぢ上（のぼ）りて、遙かに故郷の空を望み、木幡山・伏見の里・鳥羽・羽束師（はつかし）を見る。勝地は主なけれ ば、心を慰むるにさはりなし。歩み煩ひなく、こゝろ遠くいたる時は、これより峯つゞき炭山（すみやま）を越え、笠取（かさとり）を過ぎ、あるいは岩間に詣 で、あるは石山を拜む。もしはまた、粟津の原を分けつつ、蝉丸の翁が跡を弔ひ、田上川を渡りて、猿丸太夫が墓をたづぬ。歸るさには、をりにつけつゝ、櫻を 狩り、紅葉（もみじ）をもとめ、蕨を折り、木の實を拾ひて、かつは佛に奉り、かつは家土産（いえづと）にす。

　もし、夜靜かなれば、窗（まどい）の月に古人を忍び、猿の聲に袖をうるほす。叢（くさむら）の螢は、遠く眞木（まき）の島の篝火（かがりび）にまがひ、 曉の雨は、自ら木の葉吹く嵐に似たり。山鳥のほろほろと鳴くを聞きても、父か母かと疑ひ、峯の鹿（かせぎ）の近く馴れたるにつけても、世に遠ざかる程を知 る。あるはまた、埋火（うづみび）をかきおこして、老の寢覺（ねざめ）の友とす。恐ろしき山ならねば、梟の聲をあはれむにつけても、山中の景色、折につけ て盡くることなし。いはんや、深く思ひ、深く知らん人のためには、これにしも限るべからず。



Per descriure aquest lloc diré que al sud hi ha una canonada de bambú per on raja aigua que s'embassa entre unes pedres. Els arbres del bosc són a tocar i no em manca mai la llenya. El nom del lloc és Otoyama. Els corniols colguen el camí. La vall és frondosa, emperò, clareja cap a l'oest. No hi ha manca de coses per a meditar (43). Per la primavera es veu una mar de glicines que floreixen com núvols de porpra cap a ponent (44). A l'estiu sento el cucut i quan hi converso ens engatgem per al viatge a les muntanyes de la mort.. A la tardor el crit de les cigales m'omple les orelles. És com un plany sobre la vanitat del món (45). A l'hivern admiro la neu, aquesta manera d'apilar-se i desfer-se com fan nos pecats. Si les invocacions em fatiguen, si no tinc esma de llegir els textos religiosos, mandrejo de bon grat. Ningú no ve a destorbar-me ni tampoc a fer-me passar vergonya. No he fet pas vot de silenci, emperò, on sóc no puc pecar amb la boca. No m'escarrasso gaire a obeir els preceptes, com infringir-los sens ocasió per fer-ho? Potser un matí em sento com l'escuma blanca que deixen les barques tot veient-les anant i venint d'Okanoya, imito l'estil de Manshami (46), potser un vespre quan el vent entre els “katsura” (47) sacseja llurs fulles evoco la cala de Shinyô i m'inspiro en els fets de Gentotoku (48). Si en tinc el sentiment toco “El vent de la tardor” amb el brunzir dels pins, o a la remor de l'aigua la melodia “El riu que flueix” (49). Mon art és maldestre, emperò, toco sol, canto sol, només per a cultivar mon esperit.
Al peu de la muntanya hi ha una cabana feta de brancons. Hi viu el guardabosc. Hi ha un noiet que de quan en quan ve a veure'm. Si sóc ensopit el faig mon company de passejada. Té deu anys, jo seixanta, una bona diferència, emperò, nostre delit es el mateix. Ara agafem panotxes, peres del camp, trumfes silvestres, julivert, ara anem fins als camps al peu de la muntanya i recollim les espigues caigudes i en fem feixos.
Si fa bon temps pujo als cims i cap al cel llunyà de mon antiga vila veig la muntanya de Kowata, els pobles de Fushimi, Toba i Hatsukashi. Els bells paratges no tenen senyor, així en podem gaudir a cor què vols. Quan m'abelleix caminar i anar lluny vaig pels cims, passo la muntanya de Sumi, més enllà de Kasatori, faig romiatge a Iwama o faig mes devocions a Ishiyama. També faig drecera pels camps d'Awazu, cerco les petjades del “vell del cant de la cigala” (50), travesso el riu Tanakami i visito la tomba de Sarumaro Môchigimi (51). De tornada, segons l'estació, contemplo els cirerers, cerco fulles d'auró, agafo falgueres i fruita, una mica per oferir-ho a Buda i una mica m'ho emporto a casa com a record. Si la nit és serena penso en els amics d'antany tot mirant la lluna a la finestra, i quan sento els crits dels micos les llàgrimes mullen més mànigues. Les cuques de llum entre l'herbatge es confonen amb les fogueres llunyanes dels pescadors de Makinoshima, la pluja del matí em fa recordar un oratge batent les fulles dels arbres. Quan sento el crit melodiós del faisà em pregunto si és el pare o la mare (52), i quan el cérvol dels cims se m'acosta mansament m'adono de que sóc molt lluny del món. També, a vegades, atio les cendres i me les faig companyes de vetlla de ma vellesa. No és pas una muntanya paorosa, així l'udol del mussol m'omple d'emoció i l'encant de les muntanyes, estació rere estació, és inacabable. I encara més per a qualsevol persona que hauria meditat que no pas jo, i amb més saviesa, son gaudi seria infinit.

- - - - - -

43.- L’oest és la direcció del Paradís Occidental en el budisme.,
44.- Quan els creients budistes moren Amida els acull dalt de núvols de color porpra juntament amb els “bodhisattves”.
45.- El nom japonès per cigala significa “vida d’un dia”. L’autor ho fa servir aquí per emfatitzar l’efímera existència humana.
46.- Referència a un poema de Manzei-Shami, també Manshami. Monjo i poeta mort cap l’any 720.
Manzei-Shami (満誓沙弥, primera meitat del segle VII).
En altres fonts els caràcters són invertits :沙弥満誓
沙弥 significa “acòlit”. El seu nom laic era Takamaro (笠麻呂).
Va ser nomenat governador de la província de Mino l'any 706. La seva tasca durant la construcció de la Gran Via de Kiso el 714 va ser molt reconeguda i va ser promocionat. L'any 715 va ser governador d'Owai sent molt valorat el seu treball com a administrador. Inspector-General de tres províncies el 719: Owai, Mikawa i Shitano. Es va fer monjo budista el 721 i va ser el responsable de la construcció del temple de Kwanzeon-ji, a Kyushu, l'any 723
47.- Cercidiphyllum Japonicum. Arbre tradicional del Japó.
48.- Minamoto no Tsunenobu (源経信, 1016-1097).
Poeta i crític. Conegut com el “Gran Governador Conseller”. La seva llarga vida li va permetre una gran activitat en els assumptes de la cort on va poder desenvolupar les seves múltiples facetes. Era també un gran músic, especialment com a intèrpret de “biwa”, com la seva mare.
49.- “El vent de la tardor” és una peça per a “koto”. Es creu que és la música d’Amida quan arriba per guiar algú al Paradís.
“El riu que flueix” era per a “biwa”, i estava reservada als iniciats.
50.- Semimaru (蝉丸, ¿-?)
Algunes fonts diuen que era fill de l’emperador Uda (宇多天皇, 867-931) o el quart fill de l’emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930), que va viure durant el regnat de l’emperador Nimyô (仁明天皇, 810-850), segons diversos textos clàssics, però no hi ha cap evidència històrica d'el personatge. Segons aquestes obres era un músic excel·lent i bon poeta.
Va néixer cec i per això va ser enviat a la muntanya d'Ôsaka pel seu pare i on hi va viure fins a la seva mort.
51.- Sarumaro Môchigimi, també pronunciat Sarumaro Tayû. o Dayû, (猿丸大夫, entre el 800-900). No hi ha informació sobre aquest poeta. La seva obra es redueix a un grapat de poemes,  un d’ells a l’antologia Ogura Hyakunin Isshu (小倉百人一首), el nº 5, tot que al Kokinshû aquest poema surt com “anònim” . Amb el seu nom no apareix cap altre poema en les antologies imperials, només s’esmenta que va ser escrit durant un concurs de poesia. E. Papinot diu que va ser fill del príncep Yamashiro no Ôe (山背大兄王, ¿-643) i d’altres que ell n'era el príncep, però sense cap prova evident en cap sentit. Altres referències parlen de “l´il.lustre Sarumaro”, i això fa suposar que va viure a la primera meitat del segle vuit. És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 - Sanjûrokkasen)
52.- Els faisans simbolitzaven l’amor paternal.

o0o