SENDERA D'OKU (おくの細道) 25
Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

石の巻
十二日、平和泉と心ざし、あねはの松 緒だえの橋など聞傳て、人跡稀 に雉兎蒭□の往かふ道、そこ ともわかず、終に路ふみたがえて 石の巻といふ湊に出。こがね花咲 とよみて奉たる金花山海上に 見わたし、数百の廻船入江につど ひ、人家地をあらそひて、竃の 煙立つゞけたり。思ひがけず斯る 所にも来れる哉と、宿からんとすれ ど、更に宿かす人なし。漸まどしき 小家に一夜をあかして、明れば 又しらぬ道まよひ行。袖のわたり 尾ぶちの牧まのゝ萱はらなどよそ めにみて、遥なる堤を行。心細 き長沼にそふて、戸伊摩と云所に 一宿して、平泉に到る。其間廿 余里ほどゝおぼゆ。


ISHINOMAKI

El dotze férem cap a Hiraizumi i havent sentit del pi d'Oneha i del pont d'Odae seguírem per camins molt poc transitats, llevat dels caçadors i els llenyataries, ens extraviàrem i, finalment, sortírem a un port de nom Ishinomaki. A l'altra banda de la mar s'albirava la muntanya de Kinka que un poema havia evocat “.......florit d'or.....” (87). Centenars de vaixells mercants s'aplegaven a la badia, les cases s'enganxaven unes amb les altres, s'envolava el fum de les cuines. Estupefactes d'haver arribat a aital lloc cercàrem hostatge, emperò, ningú no ens en oferí; així doncs, férem nit en una mísera cabana, i a l'alba altre cop a perdre'ns per viaranys desconeguts.
S'albiraven el gual de Sode, les pastures d'Obuchi i els canyissars de Mano. Seguírem una escullera interminable i vorejàvem un aiguamoll llarg i depriment per hostatjar-nos en un lloc de nom Toima, érem a Hiraizumi, segurament hauríem fet més de vint llegües.
- - - - - -

87 – Referència a un poema de Ôtomo no Yakamochi (大伴家持, 718-785).
Poeta i polític, i el principal compilador del Man’yôshû. La seva contribució a l’antologia és considerable, amb 479 poemes, més del deu per cent del total de l’obra. Va ocupar molts càrrecs polítics tot i que la seva carrera va tenir mols alts-i-baixos. Degut a un crim comès per un familiar seu va ser desposseït a títol pòstum de tots els seus càrrecs.
És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals “ (Sanjūrokkasen三十六歌仙).
Els versos són al Manyôshû (万葉集) :
すめろぎの 御代さかえむと東なる みちのく山に黄金花咲く
Gloriós regnat imperial, a orient el mont Michinoku s'ha florit d'or.

o0o