Ise Monogatari (伊勢物語)

- 120 -

百二十段

昔、おとこ、女のまだ世経ずとおぼえたるが、人の御もとに忍びてもの聞えてのち、ほど経て、

近江なる筑摩の祭とくせなんつれなき人の鍋の数見む



Una vegada, un home pensà que una noia no havia tingut encara experiències amoroses, assabentant-se, emperò, de què mantenia relacions amb un altre home composà poc després :

---Vull que arribi aviat la festa de Tsukuma a Ômi per veure quants pots porta aquesta cruel persona. (1) (2)

- - - - - -



(1) Poema anònim. Shûiwakashû (拾遺和歌集) no. 1219, amb alguna diferència.
(2) Es celebrava una festa el primer de la quarta lluna al temple xintoista de Tsukuma en què tradicionalment les dones d'allà portaven sobre el cap tants pots, o testos, com amants havien tingut.



o0o

Ise Monogatari (伊勢物語)

- 119 -

百十九段

むかし、女の、あだなるおとこの形見とてをきたる物どもを見て、

形見こそ今はあだなれこれなくは忘るゝ時もあらましものを




Una vegada, una dona, tot mirant les coses que un home infidel havia deixat com a record :

------El record que tinc és ara mon enemic, si fos altrament tindria jo el moment per poder oblidar-vos? (1) (2)



- - - - - -



(1) Poema anònim. KKS 746
(2) ......あだ /あた.... (仂).

o0o

Ise Monogatari (伊勢物語)

- 118 -

百十八段

昔、おとこ、久しくをともせで、「忘るゝ心もなし。まいり来む」といへりければ、

玉かづらはふ木あまたになりぬれば絶えぬ心のうれしげもなし




Una vegada, un home, no havent dit res durant molt de temps, envià (1) “No tinc intenció d'oblidar-vos. Vindré a veure-us”.
La dona contestà (2) :

---Mentre la fina meravella s'enfila per mant arbres no hi ha joia sobre la vostra intenció de continuar. (3) (4) (5)



- - - - - -


(1) A una dona.
(2) Aquesta frase no hi és al text, però, s'interpreta que el poema és la seva resposta.
(3) Poema anònim. KKS no. 709, i KKRJ no. 2606, amb alguna diferència.
(4) Es refereix a què ell visita moltes dones.
(5) Veure narració no. 36, nota no. 3.




o0o

Ise Monogatari (伊勢物語)

- 117 -

百十七段

むかし、帝、住吉に行幸したまひけり。

我見ても久しくなりぬ住吉の岸の姫松いく代経ぬらん

御神、現形し給て、

むつましと君は白浪瑞垣の久しき世よりいはひそめてき




Una vegada. Un emperador (1) visità Sumiyoshi.

---Molt de temps ha passat des del primer cop que us vaig veure, quantes generacions heu vist formosos pins de la costa de Sumiyoshi? (2) (3)

Un gran déu es manifestà :

---No sabeu del nostre parentiu? Molts anys fa que comencí a celebrar vostre regnat. (4)


- - - - - -



(1) No és clar de quin emperador es tracta. De fet, però, algunes notes antigues parlen de Montoku (文徳天皇, 827-858) o de Heizei (平城天皇, 774-824).
(2) Poema anònim. KKS no. 905, on Sumiyoshi (住吉) és Suminoe (住之江), el nom més antic per Sumiyoshi.
(3) 姫 (hime) com a substantiu és “princesa”, però aquí és emprat com a prefix i significa “petit, bell, formós....”
(4) Poema anònim. SKKS no. 1857.


o0o

Ise Monogatari (伊勢物語)

- 116 -

百十六段

むかし、おとこ、すゞろにみちの国までまどひいにけり。京に、思ふ人にいひやる。

浪間より見ゆる小島の浜びさし久しくなりぬ君にあひ見で

「何事も、みなよくなりにけり」となんいひやりける。



Una vegada, un home vagarejà fins a la província de Michi. Envià a l'estimada de la capital :

---Cabana a la platja d'un illot vist entre les ones, tant de temps sens veure't. (1)

“Tot ha millorat”, escriví i envià. (2)



- - - - - -


(1) “浪間より見ゆる小島の浜びさし.....” La interpretació d'aquesta part del poema no és gens clara i ha donat lloc a comentaris contradictoris.
Aquests versos es troben en el MYS no. 2753 i en el Shûiwakashû (拾遺和歌集) no. 856, sense autoria.
(2) També això ha provocat molts comentaris, però sembla que hi ha unanimitat en el sentit que l'home ja no és procliu a la infidelitat.



o0o

竹取物語
Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS-19-

翁、喜びて、家に帰りてかぐや姫にかたらふやう、「かくなむ帝の仰せ給へ る。なほやは仕うまつり給はぬ」と言へば、かぐや姫答へていはく、「もはら、さやうの宮仕へ仕うまつらじと思ふを、しひて仕うまつらはせ給はば、消え失せ なむず。御官冠つかうまつりて、死ぬばかりなり」。翁いらふるやう、「なしたまひそ。官冠も、わが子を見たてまつらでは、何にかはせむ。さはありとも、な どか宮仕へをしたまはざらむ。死に給べきやうやあるべき」と言ふ。
「なほ虚言かと、仕うまつらせて、死なずやあると見給へ。あまたの人の、心ざしおろかな らざりしを、空しくしなしてこそあれ。昨日今日帝ののたまはんことにつかん、人聞きやさし」と言へば、翁、答ヘていはく、「天下の事は、とありとも、かゝ りとも、御（ミ）命の危さこそ、大きなる障りなれば、なほかう、仕うまつるまじき事を、まゐりて申さん」とて、まゐりて申すやう、「仰せのことのかしこさ に、かの童を、まゐらせむとて仕うまつれば、『宮仕へに出し立てば死ぬべし』と申す。造麻呂（ミヤツコマロ）が手に生ませたる子にもあらず。昔、山にて見 つけたる。かゝれば、心ばせも世の人に似ずぞ侍る」と奏せさす。帝仰せ給はく、「造麻呂が家は、山本近かんなり。御狩行幸（ミユキ）し給はんやうにて、見 てんや」と、のたまはす。造麻呂が申すやう、「いとよき事なり。なにか心もなくて侍らんに、ふとみゆきして御覽ぜむに、御覽ぜられなむ」と奏すれば、御 門、にはかに日を定めて御狩に出で給ひて、かぐや姫の家に入り給ひて見給ふに、光満ちてけうらにてゐたる人あり。
これならんと思して近く寄らせ給ふに、逃げて入る袖をとらへ給へば、面をふたぎてさぶら へど、はじめて御覧じつれば、類なくめでたくおぼえさせ給ひて、「許さじとす」とて、ゐておはしまさんとするに、かぐや姫答へて奏す、「おのが身は、この 国に生まれて侍らばこそ使ひ給はめ。いとゐておはしましがたくや侍らん」と奏す。御門、「などかさあらん。なほゐておはしまさん」とて、御輿を寄せ給ふ に、このかぐや姫、きと影になりぬ。はかなく、くちをしと思して、げにたゞ人にはあらざりけりとおぼして、「さらば御ともにはゐて行かじ。もとの御かたち となり給ひね。それを見てだに帰りなむ」と仰せらるれば、かぐや姫もとのかたちに成ぬ。御門、なほめでたく思しめさるゝ事せき止めがたし。かく見せつる宮 つこまろを喜び給ふ。さて仕うまつる。
百官の人々、あるじいかめしう仕うまつる。帝、かぐや姫を止めて帰り給はんことを、あかずくちをしく思しけれど、魂を止めたる心地してなむ帰らせ給ひける。御輿にたてまつりて後に、かぐや姫に、
　　　帰るさの行幸もの憂く思ほえてそむきてとまるかぐや姫ゆゑ
御返事を、
　　　葎（ムグラ）はふ下にも年は経ぬる身の何かは玉のうてなをも見む
これを、帝御覽じて、いかゞ帰り給はん空もなく思さる。御心は、さらにたち帰るべくも思 されざりけれど、さりとて夜をあかし給ふべきにあらねば、帰らせ給ひぬ。常に仕うまつる人を見たまふに、かぐや姫の傍に寄るべくだにあらざりけり。こと人 よりはけうらなり、と思しける人の、かれに思しあはすれば、人にもあらず。かぐや姫のみ御心にかゝりて、ただ独り住みし給ふ。よしなく御方々にもわたり給 はず。かぐや姫の御もとにぞ、御文を書きて通はせ給ふ。御返りさすがに憎からず聞え交し給ひて、おもしろく、木草につけても御歌をよみてつかはす。



El vell, cofoi, tornà a casa i li ho explicà a Kaguyahime :

-I això diu l'emperador. Així què, no entraràs a son servei?

Kaguyahime li respongué :

-No penso entrar a son servei en absolut! Si m'hi forceu, desapareixeré! Tindreu un títol i jo moriré.

El vell digué :

-No facis això! De què em serveixen els títols si no puc veure ma filla? Emperò, per què no vols anar-hi? Un no es mor per això!

-Si ho creieu desassenyat, féu-m'hi anar i veureu si no em moro. He estat el desig de molts homes que no eren pas necis i ha estat endebades. Si ahir o avui obeís les ordres de l'emperador sentiria vergonya que ells se n'assabentessin.

I el vell contestà :

-Tot pot passar sota el cel, emperò, em preocupa més ta vida i si és en perill aniré a dir-li a l'emperador que no desitges ésser a son servei.

I hi anà i digué :

-Amb tot mon respecte per a vos ordres he fet tot allò que he pogut perquè la noia vingués, emperó, ha dit “Si m'envieu a servir a la cort moriré”. No és filla nata de mi, Miyatsukomaro. Fa molt de temps la trobí a les muntanyes, i per això no se sembla a ningú d'aquest món.

L'emperador digué :

-Miyatsukomaro, ta casa és prop del peu de la muntanya, no? Amb el pretext d'una cacera no podria veure-la?

El vell respongué :

-Una magnífica idea! Us presenteu de sobte i aprofitant un moment de desatenció podreu veure-la, de segur.

L'emperador, tot d'un plegat, fixà el jorn i sortí per a la cacera.

Entrà a la casa de Kaguyahime i mirà, hi havia una persona de radiant bellesa. Pensà que seria ella i quan s'hi apropà ella fugí cap a l'interior. L'emperador l'agafà per una màniga i ella es cobrí la cara amb l'altra, emperò, primer pogué veure-la i pensà que era d'una bellesa imparella.

-No us deixaré anar!

Digué i féu per endur-se-la, emperò, Kaguyahime contestà :

-Si mon cos fos d'aquest món, jo, certament, us serviria, emperò, us serà molt difícil d'emportar-me.

L'emperador digué :

-Com és això? Us portaré amb mi!

I mentre ordenava que s'apropés el palanquí Kaguyahime s'esvaí sobtadament.
Decebut, pensà consirós que veritablement no era pas com cap altra persona i digué :

-Si ha d'ésser així, no faré pas que vingueu. Torneu a vostra forma d'abans. Només que us vegi i me'n tornaré.

I Kaguyahime aparegué en sa forma anterior.
L'emperador gairebé no podia controlar l'admiració que sentia. Agraí Miyatsukomaro per haver-li permès de veure-la així, i aquest preparà una fastuosa menjada per a tot son seguici.
L'emperador decebut per haver de deixar Kaguyahime es preparà per tornar-se'n i sentí com si s'hi deixés el cor.
Dintre del palanquí escriví a Kaguyahime :

------Penso llangorós en la tornada i m'aturo i em giro per Kaguyahime que no em fa cas.

Ella contestà :

------Anys he passat sota l'heura, com podria jo contemplar l'esplendor de vostre palau?

Veient això l'emperador hesità de tornar-se'n, emperò, tot i que son cor no era gens disposat a anar-se'n no podia passar-se la nit així, i se'n tornà.

Observà les dones que el servien habitualment i cap ni una no podia comparar-se a Kaguyahime, àdhuc le més bella d'entre elles no s'hi podia pas assemblar. Kaguyahime li tenia el cor pres i visqué en solitud.
No visità més les estances de les dones i escriví lletres que feia arribar a Kaguyahime, i com les respostes d'ella no eren pas desplaents li feia versos que enviava amb flors i branques exquisides.

o0o

竹取物語
Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS -18-

帝の求婚

さて、かぐや姫、かたちの世に似ずめでたきことを、御門きこしめして、内侍なかとみの ふさこにのたまふ、「多くの人の身をいたづらになしてあはざなるかぐや姫は、いかばかりの女ぞと、まかりて見てまゐれ」とのたまふ。ふさこ、うけたまはり てまかれり。竹取の家にかしこまりて請じ入れて、會へり。女に内侍のたまふ、「仰ごとに、かぐや姫のかたち優におはす也、よく見てまゐるべき由のたまはせ つるになむ、まゐりつる」と言へば、「さらば、かく申侍らん」と言ひて入りぬ。かぐや姫に、「はや、かの御使に對面し給へ」と言へば、かぐや姫、「よきか たちにもあらず。いかでか見ゆべき」と言へば、「うたても、のたまふかな。御門の御使をば、いかでかおろかにせむ」と言へば、かぐや姫答ふるやう、「御門 の召してのたまはん事、かしこしとも思はず」と言ひて、さらに見ゆべくもあらず。産める子のやうにあれど、いと心恥づかしげに、おろそかなるやうに言ひけ れば、心のまゝにもえ責めず。女、内侍のもとに歸り出て、「くちをしく、このをさなきものは、こはくはべるものにて、對面すまじき」と申す。内侍「必ず見 たてまつりてまゐれ、と仰せ事ありつるものを、見たてまつらでは、いかでか歸りまゐらむ。國王の仰ごとを、まさに世に住み給はん人の、うけたまはり給はで 有なむや。いはれぬ事なし給ひそ」と、言葉恥づかしく言ひければ、これを聞きて、ましてかぐや姫、聞くべくもあらず。「國王の仰ごとを背かば、はや殺し給 ひてよかし」と言ふ。此内侍歸り、このよしを奏す。御門きこしめして、「多くの人殺してける心ぞかし」とのたまて、やみにけれど、猶思しおはしまして、こ の女のたばかりにや負けむ、と思して、仰せ給、「汝が持ちて侍るかぐや姫たてまつれ。顔かたちよしときこしめして、御使をたびしかど、かひなく見えず成に けり。かくたいだいしくやは習はすべき」と仰せらる。
翁、かしこまりて御返事申すやう、「この女の童は、たえて宮仕へつかうまつるべくもあら ず侍るを、もてわづらひ侍り。さりとも、まかりて仰せたまはん」と奏す。これをきこしめして、仰せ給ふ、「などか、翁の手におほし立てたらむものを、心に まかせざらむ。この女もし奉りたるものならば、翁に冠を、などかたまはせざらん」


EL FESTEIG IMPERIAL

I bé, la brama de la bellesa sens parió de Kahuyahime arribà a l'emperador i aquest digué a la dama Nakatomi no Fusako :
-Aneu i veieu quina mena de persona és aquesta Kaguyahime que ha provocat la desgràcia de tants homes i que no vol maridar-se.
Fusako obeí i hi anà.

Fou rebuda cal vell del bambú amb honors i hi entrà.
La dama digué a la vella mestressa :

-Obeint ordres de l'emperador i com sigui que la bellesa de Kaguyahime és excepcional, sóc ací per veure-la.

La vella digué :

-Molt bé, vaig a dir-li-ho.

I entrà a les estances interiors.

Allà digué a Kaguyahime :

-Cuita, vine i rep l'enviada de l'emperador.

Kguyahime digué :

-Emperò, com podria jo, sens cap gràcia, presentar-m'hi?

La vella :

-Bajanades, com pots ésser tan poc considerada amb una enviada de l'emperador?

Kaguyahime replicà :

-No m'importa gens ni mica el que digui l'emperador!

I ni menys es deixà veure.

Tot i que Kaguyahime li era com una filla, la vella es contorbà molt per ses incisives paraules i no gosà reprendre-la.

Tornà a on s'estava la dama i li digué :

-Ho sento moltíssim. La noia és obstinada i refusa veure-us.

La dama digué :

-He rebut ordres imperials i haig de veure-la. Com podria tornar sens fer-ho? Pot haver-hi algú al món que refusi un ordre imperial? Això que dieu és una insensatesa!

Aquestes dures paraules amb ànim humiliant li foren comunicades a Kaguyahime.

A l'assabentar-se'n es negà encara més a escoltar-la.

-Si refuso ordres imperials doncs que em matin ara mateix!

La dama tornà a palau per informar.

L'emperador l'escoltà i digué :

-És la mena de cor que ha matat tants homes?


Sembla que tot s'acabi ací, emperò, l'emperador no podia deixar de pensar-hi i tot dient-se que no es deixaria imposar per aquella dona ordenà al vell :

-Dona'm la Kaguyahime que tens. He sentit de sa bellesa i he enviat una missatgera, emperò, no ha pogut veure-la. No has pas de permetre-li aquestes futileses.

El vell contestà respectuosament :

-Aquesta noia no té cap intenció d'entrar al servei de la cort, i en sóc molt amoïnat. Tanmateix, li transmetré vos ordres.

Sentit això, l'emperador digué :

-L'has criada tu, com no t'ha d'obeir? Si hi ha alguna manera de què ho faci, per què no concedir-te un rang a la cort?

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -175-

たねしあればいはにも松はおひにけり恋をしこひばあはざらめやは

たねしあればーいわにもまつはーおいにけりーこいをしこいばーあわざらめやも

Si fins hi ha llavors sobre les roques on creixen els pins, com és que amb tant d'amor que et tinc no puc trobar-te?

Poema no. 512

Autor : Anònim.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -174-

涙河何みなかみを尋ねけむ物思ふ時のわが身なりけり

なみだがわーなにみなかみをーたずねけむーものおもうときのーわがみなりけり

Per què preguntar on rau la font del riu de les llàgrimes? És aquí, en mi mateix, capficat en mes pensaments.

Poema no. 511

Autor : Anònim.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -173-

いせのうみのあまのつりなは打ちはへてくるしとのみや思ひ渡らむ

いせのうみのーあまのつりなわーうちはえてーくるしとのみやーおもいわたらむ

Llarga com la llinya dels pescadors de la mar d'Ise ha d'ésser la pena que em corseca?

Poema no. 510

Autor : Anònim.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -172-

いで我を人なとがめそおほ舟のゆだのたゆだに物思ふころぞ

いでわれをーひとなとがめそーおうぶねのーゆだのたゆだにーものおもうころぞ

No em blasmeu! Avui com vaixell que balandreja són així mes sentiments.

Nota : En altres edicions :

いで我を人なとがめそおほ舟のゆたのたゆたに物思ふころぞ

Poema no. 508

Autor : Anònim.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -171-

わがこひを人しるらめや敷妙の枕のみこそしらばしるらめ

わがこいをーひとしるなめやーしきたえのーまくらのみこそーしらばしるらめ

Sap de mon amor aquella persona? No, només el coixí ho sap del cert.

Poema no. 504

Autor : Anònim.
o0o

雨月物語
Ugetsu Monogatari
CONTES DE PLUJA I LLUNA 01

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)


CONTES DE PLUJA I LLUNA

序
羅子撰水滸。而三世生唖児。紫媛著源語。而一旦堕悪趣者。蓋為業所偪耳。然而観其文。各々奮奇態。揜哢逼真。低昂宛転。令読者心気洞越也。可見鑑事実于千 古焉。余適有鼓腹之閑話。衝口吐出。雉雊竜戦。自以為杜撰。則摘読之者。固当不謂信也。豈可求醜脣平鼻之報哉。明和戊子晩春。雨霽月朦朧之夜。窓下編成。 以畀梓氏。題曰雨月物語。云。剪枝畸人書。

巻之一
白峯
あふ坂の関守にゆるされてより。秋こし山の黄葉見過しがたく。濱千鳥の跡ふみつくる鳴海がた。不盡の高嶺の煙。浮嶋がはら。清見が関。大礒小いその 浦々。むらさき艶ふ武藏野の原塩竈の和たる朝げしき。象潟の蜑が苫や。佐野の舟梁。木曽の桟橋。心のとゞまらぬかたぞなきに。猶西の國の哥枕見まほしと て。仁安三年の秋は。葭がちる難波を經て。須磨明石の浦ふく風を身にしめつも。行々讃岐の真尾坂の林といふにしばらくつゑを植む。草枕はるけき旅路の勞に もあらで。観念修業の便せし庵なりけり。


PRÒLEG
El mestre Lou (1) composà “Vora l'aigua” (2) i durant tres generacions infantà fills sord-muts, Na Murasaki (3) escriví el Genji i fou, de sobte, enviada a l'avern, i foren punits per llurs fets. Nogensmenys, considereu llurs escrits, tots d'una vigoria insòlita que expressa la veracitat de l'existència humana, la bellesa del to exalta els sentiments de qui ho llegeix, i davant dels ulls s'emmiralla la realitat dels anys passats. Casualment, eixiren de mes llavis unes intranscendents tafaneries : el faisà cridà i el drac lluità (4). Jo mateix les considero unes bajanades; així doncs, qui hi doni una ullada, des del principi no s'ho ha de creure gens. No desitjo pas ésser punit amb llavis de llebre i nas aixafat! L'any cinquè de l'era de Meiwa (5), a finals de primavera, cap a l'hora del Rat (6), quan deixà de ploure i la lluna brillava emboirada, prop de la finestra, ho composí i ho lliurí a l'editor, amb el títol de “Contes de pluja i lluna”.
Senshi Kijin L'esguerrat de dits contrafets (7)

SHIRAMIDE
Amb el permís per passar la barrera d'Ôsaka és difícil de no apercebre els aurons de la muntanya a la tardor, la badia de Narumi on hi ha les petges dels estornells a la platja, la fumera de l'alt cim del Fuji, la plana d'Ukishima, la barrera de Kiyomi i les cales d'Ôiso i de Koiso, l'herba porpra que envernissa les garrigues de Musashino, l'encalmat paratge de la matinada a Shiogama, les cabanes de jonc dels pescadors de Kisagata, el pont de barques de Sano, el pont penjat de Kiso...... tot allò l'havia impressionat, emperò, més desitjós encara de veure les contrades de l'oest cantades pels poetes (8), la tardor de l'any tres de Nin'an (9), passà Naniwa de les canyes caigudes, patí les ventades de les cales de Suma i Akashi, i caminà i caminà, i als boscos de Miozaka, a Sanuki, per un temps hi plantà son bastó. No fou pas pels fatics d'un llarg viatge amb coixins d'herba, sinó perquè hi havia una ermita per a meditar i l'ascetisme.
- - - - - -
01 - Luo Guanzhong (羅貫中, 1330 ? -1400), també Luo Ben i també anomenat Huhai Sanren (湖海散人), que significa : El desvagat dels llacs i les mars.
02 - L'obra esmentada és “Vora l'aigua” (水滸傳 Shuǐhǔ Zhuàn) . També s'ha traduït com “Història dels aiguamolls”.
Normalment en la seva autoria també s'indica el nom de Shi Nai'an (施耐庵, 1296? - 1372). Pràcticament no se'n sap res d'ambdós personatges i algunes fonts precisen que, de fet, van ser-ne l'editor i el compilador respectivament.
03 - Murasaki Shikibu (紫式部; 973 ?–1014/1025), l'autora del Genji Monogatari (源氏物語).
Aquesta llegenda sobre el seu “pecat” per haver escrit aquest llibre és a l'Ima Monogatari (今物語), una col.lecció d'anècdotes budistes i narracions del segle XIII. Podria ser obra de Fujiwara no Nobuzane (藤原信実, 1175 ? - 1266), però no hi ha massa dades que ho confirmin.
També hi ha un Nô (能): el Genji Kuyô (源氏供養), text del segle XV, que recull la condemna de l'Ima Monogatari, però al final de l'obra Murasaki resulta ser la deessa Kannon, la deïtat budista de la compassió, que aparegué en aquest món per escriure el Genji Monogatari.
04 – Referència al Shu Jing / Shu Ching (書經) : El Clàssic de la Història, obra xinesa del segle VII aC. Malgrat el seu títol no es tracta d'un llibre de història. És un recull de documents sobre la història xinesa i llegendes des de l'any 2357 fins al 631 aC, però molts de textos són espuris i de dates molt posteriors.
Mateixa referència a l'I Ching / Yi Jing (易經) : El Llibre dels Canvis. Un dels grans clàssics xinesos. Obra d'entre els segles IV i III aC.
05 - Any 1768
06 - Hora del Rat : de 23 a 01.
07- Un pseudònim d'Ueda. Degut a la verola que va patir als cinc anys el dit del mig de la mà dreta se li va deformar I li va quedar arronsat com el dit petit.

08 – Itinerari i paisatges esmentats en el “Senjûshô” (撰集抄). Recull de narracions del segle XIII. Obra anònima, però havia estat atribuïda a Saigyô (西行, 1118-1190).

09 – Nin'an/Ninnan (仁安) : any 1168.

o0o