竹取物語

Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS -22-

この事を御門きこしめして、竹取が家に御使つかはさせ給ふ。御使に竹取出会ひて、泣く事 かぎりなし。此事をなげくに、髪も白く、腰もかゞまり、目もたゞれにけり。翁、今年は五十ばかりなりけれども、物思ふには、かた時になむ老になりにけると 見ゆ。御使、仰事とて翁にいはく、「いと心苦しく物思ふなるは、まことか」と仰せ給ふ。竹取泣く泣く申す。「この十五日になん、月の都より、かぐや姫の迎 へにまうで来なる。たふとく問はせ給ふ。この十五日は、人々賜はりて、月の宮この人まうで来ば捕へさせん」と申す。御使帰りまゐりて、翁の有樣申して、奏 しつる事ども申すを、きこしめして、の給、「一目見たまひし御心にだに忘れ給はぬに、明暮見なれたるかぐや姫をやりては、いかゞ思ふべき」
かの十五日、司々に仰せて、勅使少將高野のおほくにといふ人をさして、六衞の司あはせて 二千人の人を、竹取が家に遣す。家にまかりて、築地の上に千人、屋の上に千人、家の人々いと多かりけるに合はせて、空ける隙もなく守らす。この守る人々も 弓矢を帶して、母屋の内には、女どもを番にをりて守らす。女、塗籠の内に、かぐや姫を抱へてをり。翁、塗籠の戸をさして、戸口にをり。翁のいはく、「かば かり守る所に、天の人にも負けむや」と言ひて、屋の上にをる人々にいはく、「つゆも、物空にかけらば、ふと射殺し給へ」。守る人々のいはく、「かばかりし て守る所に、蚊ばかり一だにあらば、まづ射殺して、外に曝さんと思ひ侍る」と言ふ。翁これを聞きて頼もしがりけり。これを聞きてかぐや姫は、「さし籠め て、守り戦ふべきしたくみをしたりとも、あの国の人を、え戦はぬなり。弓矢して射られじ。かくさし籠めてありとも、かの国の人来ば、みな開きなむとす。あ ひ戦はんとすとも、かの国の人来なば、猛き心つかふ人も、よもあらじ」。
翁の言ふやう、「御迎へに来む人をば、長き爪して、眼をつかみ潰さん。さが髪をとりて、 かなぐり落とさむ。さが尻をかき出でゝ、こゝらの公人に見せて、恥を見せん」と腹立ちをる。かぐや姫いはく、「声高に、なのたまひそ。屋の上にをる人ども の聞くに、いとまさなし。いますかりつる心ざしどもを思ひも知らで、まかりなむずる事の口惜しう侍りけり。長き契りのなかりければ、程なくまかりぬべきな めりと思ふが、悲しく侍るなり。親達の顧をいさゝかだに仕うまつらで、まからむ道も安くもあるまじき。日頃も出でゐて、今年ばかりの暇を申しつれど、さら に許されぬによりてなむ、かく思ひ嘆き侍る。み心をのみ惑はして去りなむことの、悲しく耐へがたく侍るなり。かの都の人は、いとけうらに、老をせずなん。 思ふ事もなく侍るなり。さる所へまからむずるも、いみじくも侍らず。老い衰へ給へるさまを見たてまつらざらむこそ、恋しからめ」と言ひて、翁、「胸痛き 事、なしたまひそ。うるはしき姿したる使にも障らじ」と、ねたみをり。


Això arribà a l'emperador i envià un missatger a la casa.
El vell del bambú sortí a rebre'l, tot plorós. El dolor de tot allò li havia emblanquinat els cabells, vinclat el cos i emboirat els ulls. Tot i que el vell havia fet just cinquanta anys (22) el patiment de la situació l'havia envellit de cop.
El missatger li transmeté les paraules de l'emperador :
-És cert que teniu aquest patiment?
I ell tot plorós respongué :
-Segurament el quinzè jorn vindran de la capital de la Lluna a emportar-se la Kaguyahime. M'honoreu interessant-vos-hi. Envieu, us ho prego, homes que captivin si ve aquesta gent de la capital de la Lluna!
El missatger tornà i informà de com estava el vell i d'allò que li havia dit.
L'emperador digué :
-Tot i haver-la vist només una vegada mon cor no pot oblidar-la, imagino, doncs, els sentiments de perdre-la d'aquells que la veuen matí ni nit.
El quinzè jorn l'emperador donà ordres a la Guàrdia de palau i nomenà general a Takano no Ôkuni perquè comandés els sis cossos de la Guàrdia, dos mil homes, que envià a cal vell del bambú.
Un cop allà es distribuïren mil homes al voltant de la casa i altres mil al teulat, a més d'aplegar tothom de la casa, i no restà ni una escletxa escarida. També ells portaven arcs i sagetes. Dintre de la casa es posaren les dones a l'aguait. La vella era a la cambra principal amb Kaguyahime entre ses braços. El vell n'havia tancat la porta i era vigilant l'entrada, i digué :
-En un lloc tan protegit ni éssers celestials no podrien vèncer-nos.
Cridà als homes que eren dalt del teulat :
-Si hi ha res que passi pel cel, per petit que sigui, l'abateu prest amb les sagetes.
I els homes respongueren :
-En un lloc així protegit àdhuc un moscard (23) seria abatut perquè ho vegi tothom.
Sentint això el vell en fou molt content.
Quan ho sabé Kaguyahime digué :
-Tot i reclosa i encara que lluiteu amb destresa no podreu lluitar contra la gent d'aquell país. Ni arcs ni sagetes no faran res. Encara que amagada, quan aquesta gent arribi tot s'obrirà davant d'ells. Encara que vulgueu combatre'ls, quan la gent d'aquell país arribi ja no hi haurà més coratge en vos cors.
El vell digué enfurismat :
-A aquesta gent que vindrà a prendre't els hi trauré els ulls amb mes ungles, els arrossegaré pels cabells, els deixaré amb el cul enlaire per a riota de tothom!
Kaguyahime digué :
-No digueu això amb veu alta. No està bé que us senti la gent de dalt del teulat. M'afligeix haver d'anar-me'n sens poder demostrar-vos mon afecte, m'afligeix no haver estat pas llarg nostre lligam, i m'entristeix haver d'anar-me'n aviat. No podré tenir cura de mes pares i em serà feixuc mon camí de tornada. Quan eixia per contemplar la lluna demanava de restar ací un any més, emperò, m'ho han refusat i en sóc ben consirosa. El dolor d'anar-me'n em desconhorta. La gent de la capital de la Lluna són plens de bellesa i no envelleixen mai. A més no tenen ànsies. Tot i que me'n vaig a aital lloc no m'és plaent. Sentiré molt no poder tenir cura de vosaltres mentre envelliu.
I plorava.
El vell digué vindicatiu :
-No parlis així que em trenques el cor. Ni la bellor d'aquesta gent no m'aturarà.

- - - - - -

22 - Al capítol 03 se'ns diu que té més de setanta anys.
23 – Això varia en altres versions :
針 (hari) : agulla
蝙蝠 (kômori)

: ratpenat


o0o