SENDERA D'OKU (おくの細道) 41

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

全昌寺

大聖持の城外、全昌寺といふ 寺にとまる。猶加賀の地也。 曾良も前の夜此寺に泊て、
終宵秋風聞やうらの山
と残す。一夜の隔、千里に同じ。 吾も秋風を聞て衆寮に 臥ば、明ぼのゝ空近う読経 声すむまゝに、鐘板鳴て 食堂に入。けふは越前の国 へと心早卒にして、堂下に 下るを若き僧ども紙硯を かゝえ、階のもとまで追来る。 折節庭中の柳散れば、
庭掃て出るや寺に散柳
とりあへぬさまして草鞋な がら書捨つ。
越前の境、吉崎 の入江を舟に棹して汐 越の松を尋ぬ。
終宵嵐に波をはこばせて 月をたれたる汐越の松
西行
此一首にて数景尽たり。もし 一辧を加るものは、無用の指を 立るがごとし。


EL TEMPLE DE ZENJÔ


M'aturí al temple de Zenshôji, fora de la ciutat-castell de Daishôji. Era encara la província de Kaga. Sora s'hi havia hostatjat també la nit anterior i hi havia deixat un poema :

---La nit sencera sentint el vent de tardor rere els turons.

Una nit separats com si fossin mil llegües. M'allití jo també escoltant el vent de la tardor; a trenc d'alba sentí clares les veus cantant els sutres i amb el toc de campanes entrí al refetor.
Esperonat per l'afany d'ésser a la contrada d'Echizen aquell jorn i quan baixava al propileu un joves novicis vingueren rere meu fins a l'escala amb paper i tinta. Les fulles dels salzes del jardí s'havien escampat.

---Escombro i surto, el temple ple de fulles de les salzedes.

Escriguí tot apressant-me amb les espardenyes.

o0o