雨月物語 21
Ugetsu Monogatari

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)



むかし閨房にてありし所の簀子をはらひ。土を積て壟とし。雨露をふせぐまうけもあり。夜の霊はこゝもとよりやと恐 しくも且なつかし。水向の具物せし中に。木の端を刪りたるに。那須野紙のいたう古びて。文字もむら消して所々見定めがたき。正しく妻の筆の跡なり。法名と いふものも年月もしるさて。三十一字に末期の心を哀にも展たり
さりともと思ふ心にはかられて世にもけふまでいける命か
こゝにはじめて妻の死たるを覚りて。大に叫びて倒れ伏す。去とて何の年何の月日に終りしさへしらぬ淺ましさよ。人はしりもやせんと。涙をとゞめて立 出れば。日高くさし昇りぬ。先ちかき家に行て主を見るに。昔見し人にあらず。かへりて何國の人ぞと咎む。勝四郎礼まひていふ。此隣なる家の主なりしが。過 活のため京に七とせまでありて。昨の夜帰りまゐりしに。既に荒廃て人も住ゐ侍らず。妻なるものも死しと見えて壟の設も見えつるが。いつの年にともなきにま さりて悲しく侍り。しらせ給はゞ教給へかし。主の男いふ。哀にも聞え給ふものかな。我こゝに住もいまだ一とせばかりの事なれば。それよりはるかの昔に亡給 ふと見えて。住給ふ人のありつる世はしり侍らず。すべて此里の舊き人は兵乱の初に逃失て。今住居する人は大かた他より移り來たる人なり。只一人の翁の侍る が。所に舊しき人と見え給ふ。時々あの家にゆきて。亡給ふ人の菩提を吊はせ給ふなり。此翁こそ月日をもしらせ給ふべしといふ。勝四郎いふ。さては其翁の栖 給ふ家は何方にて侍るや。主いふ。こゝより百歩はかり濱の方に。麻おほく種たる畑の主にて。其所にちいさき庵して住せ給ふなりと教ふ。

Davant de lloc que havia estat el dormitori s'havien tret les fustes de la galeria que evitava que l'aigua de la pluja s'escolés a l'interior, i amb terra apilada s'havia fet un túmul, cobert amb les fustes per a protegir-la de les pluges i les rosades. Es preguntà atemorit si l'espectre de la nit havia vingut d'allà. Entre les ofrenes que hi havia, sobre un tros de fusta, un full de paper de Nasuno molt antic. L'escriptura era mig esborrada i hi havia trossos que gairebé no es podien llegir, mes certament tenia les traces del pinzell de la dona. No hi havia nom pòstum ni data, emperò, trenta-un caràcters deien de l'aflicció de ses darrers moments :
------Així ha estat, com pensava i mon cor il.lús errava. Fins avui en aquest món, així ha estat ma vida?
Per primer cop s'adonà de la mort de la dona i amb un gran crit caigué a terra. No sabia ni l'any ni el jorn en què havia mort, que trist! Ho sabria algú? Quan contenint-se les llàgrimes s'alçà per a sortir el sol brillava ja ben alt.
Primer de tot anà a una casa que era a prop on hi veié l'amo, no li era pas conegut d'abans. L'home, recelós, li preguntà d'on era. Katsushirô s'inclinà amb respecte i digué :
Era el veí de la casa del costat i he estat uns set anys a la capital per negocis. Torní anit i he trobat la casa en ruïnes, i ningú no hi viu. La que havia estat ma muller sembla haver mort car he vist que se li ha fet un túmul, i sento molt que ni l'any no hi sigui. Si per ventura ho sabéssiu, us prego d'assabentar-me'n.

L'home digué :
Això que dieu és ben trist! No fa pas encara un any que sóc ací, i crec que ella hauria mort força abans, no conec pas el temps de quan algú hi visqué. Tots els antics habitants del poble han fugit i desaparegut al començar la guerra, i ara la majoria de gent que hi viu són vinguts d'arreu. Només hi ha un vell que sembla haver viscut ací molt de temps. De quan en quan va a aquella casa i prega per la salvació de la dona traspassada, ell ha de saber de ben cert la data.
Katshishirô digué :
Em podríeu dir, us ho prego, cap a on es troba la casa d'aquest vell?
L'home li ho explicà :
És a unes cent passes cap a la platja. Té un camp ple de cànem, i viu allà en una petita cabana.

o0o