雨月物語 38
Ugetsu Monogatari

CONTES DE PLUJA I LLUNA

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)

明れば夜のさまをかたり。暮れば明るを慕ひて。此月日頃千歳を過るよりも久し。かの鬼も夜ごとに家を繞り或は屋の棟に叫びて。忿れる声夜ま しにすざまし。かくして四十二日といふ其夜にいたりぬ。今は一夜にみたしぬれば。殊に慎みて。やゝ五更の天もしら／＼と明わたりぬ。長き夢のさめたる如 く。やがて彦六をよぶに。壁によりていかにと答ふ。おもき物いみも既に満ぬ。絶て兄長の面を見ず。なつかしさに。かつ此月頃の憂怕しさを心のかぎりいひ和 さまん。眠さまし給へ。我も外の方に出んといふ。彦六用意なき男なれば。今は何かあらん。いざこなたへわたり給へと。戸を明る事半ならず。となりの軒にあ なやと叫ぶ聲耳をつらぬきて。思はず尻居に座す。こは正太郎が身のうへにこそと。斧引提て大路に出れば。明たるといひし夜はいまだくらく。月は中天ながら 影朧々として。風冷やかに。さて正太郎が戸は明はなして其人は見えず。内にや逃入つらんと走り入て見れども。いづくに竄るべき住居にもあらねば。大路にや 倒れけんともとむれども。其わたりには物もなし。いかになりつるやと。あるひは異しみ。或は恐る／＼。ともし火を挑げてこゝかしこを見廻るに。明たる戸腋 の壁に腥々しき血潅ぎ流て地につたふ。されど屍も骨も見えず。月あかりに見れば。軒の端にものあり。ともし火を捧げて照し見るに。男の髪の髻ばかりかゝり て。外には露ばかりのものもなし。浅ましくもおそろしさは筆につくすべうもあらずなん。夜も明てちかき野山を探しもとむれども。つひに其跡さへなくてやみ ぬ。此事井沢が家へもいひおくりぬれば。涙ながらに香央にも告しらせぬ。されば陰陽師が占のいちじるき。御釜の凶祥もはたたがはざりけるぞ。いともたふと かりけるとかたり傳へけり。

Quan sortí el sol parlaren dels fets de la nit. Aquells quaranta-dos jorns es feren més llargs que mil anys (196). Aquell esperit voltava la casa nit rere nit o xisclava pel teulat i cada nit la veu era més horrible. Així s'arribà a la darrera nit, una sola nit més i s'acabaria tot. Shôtarô fou més curós que mai.
El cel de la cinquena vetlla (197) s'il.luminà poc a poc. Com si es despertés d'un llarg somni Shôtarô cridà ràpidament Hokuroku, el qual s'acostà al tempanell i contestà :
--Què hi ha?
--L'estricta abstinència ja s'ha acabat! Tot aquest temps no t'he vist la cara. Tinc ganes de veure't, de parlar amb tu i confortar-me de les penes i neguits d'aquest temps. Desperta't, que jo també sortiré!
Hikoroku era un imprudent.
--Què et pot passar ara? Vine cap a la meva banda.
Només havia mig obert la porta que una eixordadora veu xisclà sota els ràfecs i sens adonar-se caigué d'esquena. Li anava la vida a Shôtarô i agafant una destral sortí al camí. La nit que semblava haver-se aclarit era encara fosca, la lluna al bell mig del cel lluïa enterbolida, el vent era glaçat. La porta de Shôtarô era oberta, emperò, a ell no se'l veia enlloc. Hikoroku hi entrà a corre-cuita i mirà, emperò, allà no hi havia on amagar-se. Hauria potser caigut al camí? Cercà per aquella banda endebades. Què li hauria passat? Desficiós i temorenc aixecà el llum i esguardà arreu. A un costat de la porta oberta, a la paret, remarcà sang fresca que regalimava cap al terra. Açò no obstant, no hi havia cap cadàver ni ossos. A la llum de la lluna ho descobrí a l'extrem dels ràfecs. Aixecà el llum i ho il.luminà. S'hi veia el tupè de la cabellera d'un home que penjava, llevat d'açò, res més. Cap pinzell no podria expressar el descoratjament i l'horror. Seguí cercant a la llum del sol per camps i muntanyes, emperò, finalment, no trobà cap rastres.
Tot açò fou transmès a a la família Izawa, la qual, amb plors, informà als Kasada.
Així doncs, l'auguri de l'endeví havia estat d'encert i també el malaverany de la caldera! Uns fets molt remarcables, i així s'ha transmès aquesta història.
- - - - - -

196 - Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 04 : Yûgao (夕顔 ).
197 – Gokô (五更) : període comprès entre les quatre i les sis de la matinada.
o0o