雨月物語 45
Ugetsu Monogatari

CONTES DE PLUJA I LLUNA
上田 秋成

Ueda Akinari (1734-1809)

二郎の姉が家は石榴市といふ 所に。田邊の金忠といふ商人なりける。豊雄が訪らひ來るを喜び。かつ月ごろの事どもをいとほしがりて。いつ／＼までもこゝに住めとて。念頃に労りけり。年 かはりて二月になりぬ。此石榴市といふは。泊瀬の寺ちかき所なりき。佛の御中には泊瀬なんあらたなる事を。唐土までも聞えたるとて。都より邊鄙より詣づる 人の。春はことに多かりけり。詣づる人は必こゝに宿れば。軒を並べて旅人をとゞめける。田邊が家は御明燈心の類を商ひぬれば。所せく人の入たちける中に。 都の人の忍びの詣と見えて。いとよろしき女一人。了鬟一人。薫物もとむとてこゝに立よる。此了鬟豊雄を見て。吾君のこゝにいますはといふに。驚きて見れ ば。かの真女子まろやなり。あな恐しとて内に隠るゝ。金忠夫婦こは何ぞといへば。かの鬼こゝに逐來る。あれに近寄給ふなと隠れ惑ふを。人々そはいつくにと 立騒ぐ。真女子入來りて。人々あやしみ給ひそ。吾夫の君な恐れ給ひそ。おのが心より罪に堕し奉る事の悲しさに。御有家もとめて。事の由縁をもかたり。御心 放せさせ奉らんとて。御住家尋まいらせしに。かひありてあひ見奉る事の喜しさよ。あるじの君よく聞わけて給へ。我もし怪しき物ならば。此人繁きわたりさへ あるに。かうのどかなる昼をいかにせん。衣に縫目あり。日にむかへば影あり。此正しきことわりを思しわけて。御疑ひを解せ給へ。豊雄漸人ごゝちして。なん ぢ正しく人ならぬは。我捕はれて。武士らとともにいきて見れば。きのふにも似ず浅ましく荒果て。まことに鬼の住べき宿に一人居るを。人々ら捕へんとすれ ば。忽青天霹靂を震ふて。跡なくかき消ぬるをまのあたり見つるに。又逐來て何をかなす。すみやかに去れといふ。真女子涙を流して。まことにさこそおぼさん はことわりなれど。妾が言をもしばし聞せ給へ。君公廰に召れ給ふと聞しより。かねて憐をかけつる隣の翁をかたらひ。頓に野らなる宿のさまをこしらへし。我 を捕んずときに鳴神響かせしはまろやが計較つるなり。其後舩もとめて難波の方に遁れしかど。御消息しらまほしく。こゝの御佛にたのみを懸つるに。二本の杉 のしるしありて。喜しき瀬にながれあふことは。ひとへに大悲の御徳かふむりたてまつりしぞかし。種％＼の神寳は何とて女の盗み出すべき。前の夫の良らぬ心 にてこそあれ。よく／＼おぼしわけて。思ふ心の露ばかりをもうけさせ給へとてさめ％＼と泣。豊雄或は疑ひ。或は憐みて。かさねていふべき詞もなし。金忠夫 婦。真女子がことわりの明らかなるに。此女しきふるまひを見て。努疑ふ心もなく。豊雄のもの語りにては世に恐しき事よと思ひしに。さる例あるべき世にもあ らずかし。はる／＼と尋まどひ給ふ御心ねのいとほしきに。豊雄肯ずとも我々とゞめまいらせんとて。一間なる所に迎へける。こゝに一日二日を過すまゝに。金 忠夫婦か心をとりて。ひたすら歎きたのみける。其志の篤きに愛て。豊雄をすゝめてつひに婚儀をとりむすぶ。豊雄も日々に心とけて。もとより容姿のよろしき を愛よろこび。千とせをかけて契るには。葛城や高間の山に夜々ごとにたつ雲も。初瀬の寺の暁の鐘に雨收まりて。只あひあふ事の遅きをなん恨みける。三月に もなりぬ。金忠豊雄夫婦にむかひて。都わたりのは似るべうもあらねど。さすがに紀路にはまさりぬらんかし。名細の吉野は春はいとよき所なり。三舩の山菜摘 川常に見るとも飽ぬを。此頃はいかにおもしろからん。いざ給へ出立なんといふ。真女児うち笑て。よき人のよしと見給ひし所は。都の人も見ぬを恨みに聞え侍 るを。我身稚きより。人おほき所。或は道の長手をあゆみては。必氣のぼりてくるしき病あれば。従駕にえ出立侍らぬぞいと憂たけれ。山土産必待こひ奉るとい ふを。そはあゆみなんこそ病も苦しからめ。車こそもたらね。いかにも／＼土踏せまいらせじ。留り給はんは豊雄のいかばかり心もとなかりつらんとて。夫婦 すゝめたつに。豊雄もかうたのもしくの給ふを。道に倒るゝともいかではかと聞ゆるに。不慮ながら出たちぬ。

La germana vivia en un lloc dit Tsubaichi, maridada amb un comerciant anomenat Tanabe no Kanetada. Se n'alegraren molt de sa visita i el compadiren per tot l'afer passat.
- Queda't ací per sempre.
I per tot allò que havia passat el tractaren amb deferència.

Any nou i arribà la segona lluna. Entre les diverses deïtats budistes el poder miraculós de la de Hatsuse és conegut fins i tot a la Xina (216), i són molts els peregrins que de la capital i de les contrades s'hi apleguen per primavera. Com s'han d'hostatjar els albergs d'allà són un al costat de l'altre per oferir aixopluc als viatgers.
La casa de Tanabe es dedicava a la venda de tota mena de llums i blens. Un jorn en mig de la gent que entrava i sortia de l'estreta botiga, amb l'aparença de peregrinar d'incògnit de la capital hi havia una dona molt formosa, amb una minyona, que s'havien aturat allà per demanar encens. La minyona veié Toyô i digué :
El senyor és ací!
Toyô les mirà sorprès, eren la Manago i la Maroya.
- Ah! Quin horror!
I fugí cap a dintre.
Quan el matrimoni Kanetada li preguntaren què passava Toyô, fent l'impossible per amagar-se, digué :
- Aquest dimoni m'ha seguit fins ací! No us hi acosteu pas!
La gent estorada cridava :
- On, on són?
Manago entrà.
- No us amoïneu! Espòs meu, no tingueu por! La pena d'haver-vos fet caure en delicte per mes sentiments m'ha fet cercar on éreu per parlar-vos de mes motius i asserenar vostre ànim. He aconseguit trobar-vos i sóc joiosa de retrobar-vos! Senyor de la casa, escolteu-me bé i ho entendreu. Si jo fos quelcom sospitós, com em podria comportar així enmig àdhuc de tanta gent i a plena llum del sol? Ma roba té costures i sota el sol faig ombra. Considereu mes raonaments i no tindreu cap dubte.
Mica en mica Toyô es refeu.
- Tu no ets un veritable ésser humà! Quan pres aní amb els soldats a veure la casa, lamentablement ruïnosa que no s'assemblava gens a la d'abans, era veritablement l'habitacle d'un dimoni, i tu eres allà, sola, i quan els soldats feren per agafar-te, de sobte, una tronada féu tremolar el cel blau i tu desapareixeres sens deixar petja davant de mes propis ulls. I vens a perseguir-me.... què vols encara? Ves-te'n ara mateix!
Manago digué tot plorant amargament :
- Veritablement teniu raó de pensar així, emperò, escolteu un moment allò que us haig de dir. Quan sabí que us havien cridant a declarar, confií en un veí, un vell que sempre s'havia compadit de mi i ens apressarem a fer que la casa tingués un aspecte de desolació. Maroyo provocà la tronada quan anaven a prendre'm, seva fou la pensada. Després, cerquí un vaixell i fugí cap a Naniwa, emperò, delerosa de noves de vós he pregat al Buda d'aquest lloc, i amb el símbol dels dos cedres (217), per un corrent auspiciós ens hem retrobat, mercès a la virtut de la deessa de la compassió! Pel que fa al tresor sagrat, com una dona podria haver-los robat? Açò fou una vilesa de mon difunt espòs! - Penseu-vos-ho bé, creieu, encara que una mica, en mes sentiments.
Toyô, dividit entre el dubte i la compassió, com li havia passat abans, restà sens poder dir res. Els Kanetada trobaran clares les explicacions de Manago i les bones maneres de la dona dissiparen llurs dubtes.
- Tot allò que Toyô ens digué ens féu pensar en les coses horroroses que passen al món, emperò, no hi ha pas aital exemple en aquest món! Venir de tan lluny a cercar-lo fa admirable vos sentiments, i encara que Toyô no hi sigui d'acord, nosaltres us donen la benvinguda.
I l'acolliren a casa. En un parell de jorns amb ells Manago es féu seu el cor del matrimoni Kanetada i només feia que plànyer-se molt. Toyô reconegué la sinceritat de sa volença, en fou persuadit i, finalment, arranjaren el casament.
Jorn a jorn el cor de Toyô s'ablaní. Més que abans fou encisat per sa bellesa i es feren prometença per mil anys. Els núvols que s'alçaven cada nit sobre Katsuraki i la muntanya de Takama es desfeien a l'alba al so de la campana del temple de Haruse (218), només es planyien de la demora en retrobar-se.
I fou la tercera lluna. Kanetada digué a Toyô i a sa muller:
- No es pot comparar amb els voltants de la capital, tot i que són millors que els de Kii. La superba Yoshino (219) és esplèndida a la primavera . La muntanya de Mibune i el riu Natsumi que un no es cansaria mai de contemplar (220), quin delit quan arriba aquest temps! Anem-hi! Vinga!
Manago féu un somrís.
. És un lloc que la gent de bé troba admirable (221). Es diu que àdhuc la gent de la capital que no ho ha vist se'n plany. Des que era joveneta, quan en trobo en un indret amb molta gent o haig de caminar molt em marejo i em poso malalta. Així, doncs, no puc acompanyar-vos, és una pena. Esperaré amb ànsia que torneu, i segurament amb records de la muntanya.
- És clar, si caminéssiu us trobaríeu malament i patiríeu. No tenim carruatge, certament, emperò, no us deixarem trepitjar el terra. Si resteu ací Toyô s'amoïnaria.
Els Kanetada feren per persuadir-la, també Toyô digué :
- Confia en açò que us diuen. Encara que caiguis de fatiga, no vindríeu amb nosaltres?
Tot i a desgrat, Manago hi anà.
- - - - - -
216 - Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 22 : Tamakazura (玉鬘),
217 - Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 22 : Tamakazura (玉鬘), i al poema no. 1009 del Kokinwakashû (古今和歌集) : はつせ河ふるかはのべにふたもとあるすぎ年をへて又もあひ見むふたもとあるすぎ.
218 – Referència al poema no. 1142 del Shinkokinwakashû (新古今和歌集), llibre 12 :　
としもへぬいのる契ははつせ山おのへのかねのよその夕ぐれ.
219 - Referència al Man'yôshû (万葉集), llibre 1, poema no. 52 : ......名細 吉野乃山者 影友乃 大御門......................
220 - Referència al Man'yôshû (万葉集), llibre 1, poema no. 37 : 見れど飽かぬ吉野の川の常滑の絶ゆることなくまたかへり見む.
221 - Referència al Man'yôshû (万葉集), llibre 1, poema no. 27: 淑き人のよしとよく見てよしと言ひし吉野よく見よ良き人よく見.
o0o