落窪物語 -07-
Ochikubo Monogatari

Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)
­
La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.

- - - - - -

「御車率て参りたり」と言ふを聞きて、帯刀、あこきに、「参りて申したまへ」と言へば、「昨夜は参らで、今朝参らむ、げにまろが知りたることとこそ思ほさめ。腹ぎたなく人にうとませたてまつらすこと」と怨ずる、いはけなきものから、をかしければ、帯刀、うち笑ひて、「君うとみたまはば、まろ思はむかし」と言ひて、格子のもとに寄りて、声作れば、少将起きたまふに、女の衣を引き着せたまふに、単もなくて、いとつめたければ、単を脱ぎすべして起きて出でたまふ。女君、いと恥づかしきこと限りなし。
　あこき、あいなくいとほしけれど、さてもはいりゐたらねば、参りて見る。まだ臥したまへり。いかで言ひ出でむと思ふほどに、帯刀のも君のもあり。帯刀のには、「夜一夜、知らぬことによりうちひきたまひつるこそ、いとわりなかりつれ。御ために少しにてもおろかならむ時は、参らじ。まいていかなる目見せたまはむ。かねて恐ろしき御心ばせかな。御前にも、いかによくもあらざりけるものかなと、思し宣はすらむと思ふたまふれば、この宮づかひ、いとわづらはしくはべれど。御文侍るめり。御返り聞え出でたまへ。この世の中は、さるべきぞや。何か思ほす」と言へり。
　持て参りて、「ここに御文侍るめり。昨夜いとあやしく思ひかけずて臥しはべりしほどに、はかなく明けはべりにけり。聞えさすとも、あらがふとぞおしはからせたまふらむ」と、おしはかりはことわりなれど、「このけしきをだに見てはべらば」と、よろづに誓ひゐたれど、いらへもせず、起きも上がりたまはねば、「なほ知りてはべりと思ほすにこそはべるめれ。心憂く、ここらの年ごろ仕うまつりはべりて、かくうしろめたきことははしはべりなむや。ひとりおはしまさむを思うたまへて、をかしき御供にも参りはべらずなりにしかひなく、かかることわりを聞かせたまはず、かひなき御けしきならば、さぶらはむも、いといとほしうはべり。いづちもいづちもまかりなむ」とて、うち泣けば、君いといとほしうて、「そこに知りたらむとも、おはす、いとあさましう、思ひもかけぬことなれば、いと心憂く思ふうちに、いといみじげなる袴ありさまにて見えぬるこそ、いと言はむ方なくわびしけれ。故上おはせましかば、何事につけても、かく憂き目見せましやは」とて、いみじう泣きたまへば、「げにことわりにはべれど、いみじきまま母といへど、北の方、御心のいみじうあさましきよしは、さきざき聞かせたまへば、さこそは思すらめ。ただ御心だに頼みたてまつりぬべくは、いかにうれしからまし」、「それこそは、まして。かく異やうにあらむ人を見て、心とまりて思ふ人はありなむや。物の聞えあらば、北の方いかに宣はむ。『わが言はざらむ人のことをだにしたらば、ここにも置いたらじ』と宣ひしものを」とて、いみじと思ひたまへれば、「されば、なかなか思ひ離れたてまつりたらむがよからむ。かくて言はれおはしますは、いづくの世に、もしよくもならせたまはむ。かくても世におはしまさじ。かくて籠めすゑたてまつりたまひて、使ひたてまつりたまはむの心いと深くて、あらせきこえたまふにはあらずや」と、いとおとなしう言ひゐたり。




Tachihaki sentí les veus que cridaven què el carruatge era arribat i digué a Akogi :

- Ves-hi i digues que el carruatge és ací.
Si hi faig cap ara, després de no haver-ho fet tota la nit, ella pensarà que jo sabia d'aquest afer! Ets un malànima! La damisel·la n'estarà ressentida.

Digué Akogi amb posat de criatura i falaguera alhora.

- Si ella et té ressentiment jo et tinc amor!

Des de la porta estant Tachihaki féu com si s'escurés la gola. El Shôshô es llevà i abans de sortir es desvestí de la roba que duia i la posà damunt de la dona que coberta només amb una roba molt fina era transida de fred. Ella en fou molt avergonyida.



Akogi era afligida, mes no podia restar d'aquella manera, i anà a veure-la. Era encara allitada. Mentre pensava què li havia de dir arribaren unes lletres, una de Tachihaki i una del Shôshô. La de Tachihaki feia :

"Anit seguires blasmant-me per coses que jo ignorava, molt lamentable. Si les visites són per a la damisel·la tan insignificants i inconvenients deixarem de venir. Què més us passaria pel cap si tornéssiu a veure'm! Inclús la damisel·la no pensa res de bo de mi. És molt complicat portar a terme la relació entre el Shôshô i ella. Aquesta és la lletra del Shôshô, Demana-li que es plagui contestar. De fet, açò és allò que es fa en aquest món, no creus?"

Akogi portà la lletra a Ochikubo.

- Ací hi ha una lletra. Anit fou molt estrany. M'adormí sens adonar-me'n, i tot d'un plegat havia sortit el sol. Malgrat tot el que us pugui dir pensareu que és segurament una excusa. - Akogi féu per disculpar-se. - Creureu que jo n'era assabentada.

Ochikubo no contestà i continuà allitada.

- Certament, penseu que ho ho sabia! Em fa molta pena que després de tants anys al vostre costat em considereu culpable. No volia deixar-vos sola a la casa, altrament, per què renuncià a anar amb els altres a una sortida agradable? Si no em voleu escoltar i continueu amb el vostra posat d'indiferència em serà dolorós restar al vostre servei. Me n'aniré a qualsevol altre indret.

I esclatà en plors.

- No crec pas que en sabessis res. És molt lamentable, mes és tan inesperat, tan dolorós. Que el Shôshô em veiés amb aquesta miserable roba és vexant! Si la mare hi fos no em veuria en aital circumstàncies!
- Açò és ben cert. El Shôshô sap segurament de la malvolença de vostra Kita no Kata i son vil comportament cap a vós. Confieu en ses sentiments, en com ésser feliç.
- Açò no és possible! Per què estimar a una persona com jo? Si la Kita no Kata ho sabés diria, com féu ja una vegada, que si fes res per algú altre em faria fora de casa! - digué atemorida.
- Bé, doncs, seria millor anar-vos-en si ella us parlés així. Què hi ha de bo romandre ací? No podeu continuar així. Ella està fermament determinada a tenir-vos reclosa per a tenir-vos sempre a sa disposició. No us sembla evident açò?

Digué Akogi, molt seriosa.

o0o