落窪物語 -08-
Ochikubo Monogatari

Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.

- - - - - -

　「御返りごとは」と問へば、「はやう御文も御覧ぜよ。今は思し嘆くとも、かひあらじ」とて、御文ひろげて奉れば、うつぶしながら見たまへば、ただかくのみあり。
　　　　いかなれや昔思ひしほどよりは今のま思ふことのまさるは
とありけれど、「いと心ち悪し」とて、御返りごとなし。
　あこき、返りごと書く。「いでや。心づきなく。こは何事ぞ。昨夜の心は限りなくあいなく、心づきなく腹ぎたなしと見てしかば、今ゆくさきも、いと頼もしげなくなむ。御前には、いとなやましげにて、まだ起きさせたまはざめれば、御文もさながらなむ。いとこそ心苦しけれ、御けしきを見れば」と言へり。少将の君に、「かくなむ」と聞ゆれば、われをいとものしと思はむやは、ただかの衣どもを、いといみじと思ひたりつるなごりならむと、あはれに思す。
　昼間に、また御文書きたまふ。「などか、今だに、いとわりなげなる御けしきの、いとほしさは、まさりたる。
恋しくもおもほゆるかな蜘蛛のいととけずのみ見ゆるけしきに
ことわりな」とあり。帯刀が文「このたびだに御返りなくは、便なかりなむ。今はただあひ思せかし。御心はいと長げなむ見たてまつり、宣はする」と言へり。あこき「なほ、こたみは」と言へども、いかに思ひ出でたまふらむと思ふに、恥づかしう、つつましく、わびしくて、返りごと書くべくもおぼえねば、ただ衣を引きかづきて臥したり。聞えわづらひて、あこき、返りごと書く。「御文は御覧じつれど、まめやかに苦しげなる御けしきにてなむ、御返りごとも。さて、いと長げにはなどか。いとのほどにかは短さも見えたまはむ。また、頼もしげなくとも、うしろやすく宣ふらむ」と、書きてやりつ。帯刀、見せたてまつりたれば、「いみじくされて、物よく言ふべき者かな。むげに恥づかしと思ひたりつるに、気ののぼりたらむ」と、ほほゑみて宣ふ。
　させ、あこき、ただひとりして、言ひ合はすべき人もなれば、心一つを千々になして、立ち居つる。おまし所の塵払ひ、そそくりて、屏風、几帳なければ、しつらひなさむ方もなし。いとわりなけれど、君は物もおぼえで臥したまへるを、おまし直さむと引き起したてまつれば、おもて赤みて、げに苦しげなるまで御目も泣き腫れたまへり。いとほしうあはれにて、「御髪かきくだしたまへ」と、おとなおとなしうつくろへど、「心ち悪し」とて、ただ臥しに臥しぬ。この君は、いささか、よき御調度持たまへりける。母君の御物なりけり。鏡などもなむ、まめやかに美しげなりける。「これをだにも持たまへらざらましかば」と言ひて、かきのごひて、枕がみに置く。かく大人になり、童になり、ひとりいそぎ暮しつ。



El missatger preguntà si hi havia resposta.

- Llegiu-la de pressa, damisel·la. Ara és inútil de plànyer-se.

Ochikubo desenrotllà la lletra i la llegí estirada de bocaterrosa. Només hi havia escrit açò :

---Com és que l'amor que us tenia abans d'apercebre-vos ha esdevingut més gran ara que us he trobat?

Emperò, com es sentia malament no hi hagué resposta.

Akogi contestà a Tachihaki :

- És inacceptable! Què significa tot açò? Allò que passà anit és ultratjós. Ets un malànima, i no puc tornar a confiar en tu! La damisel·la és ofesa, ni s'ha llevat ni ha contestat la lletra del Shôshô. Veure-la en aital estat em trenca el cor.



Quan Tachihaki li ho explicà al Shôshô, aquest pensà si per cas Ochikubo era tan desplaguda amb ell per la vergonya que patí al veure-la amb aquella roba. Sentí molta pena per ella i al migdia li envià una altra lletra :

- “Per què açò? Ara quan us trobo més freda més amor us tinc.

----Vostre rebutjall a obrir el vostre cor a l'afecció fa més forta encara ma teranyina d'amor.

Us estimo amb desmesura.”

La lletra de Tachihaki a Akogi feia :

- Si la damisel·la no contesta aquesta vegada tot s'anirà en orris. Ara el Shôshô se l'estima més encara. Ell és de natura molt constant, de debò.

Akogi demanà a Ochikubo que contestés, mes ella recordava sa parença de la nit passada i la vergonya i la timidesa, vexada, no podia pensar en contestar, i es cobrí la cara amb la flassada.

Akogi, cansada d'esperar, escriví a Tachihaki.

- La damisel·la ha llegit la lletra, mes està tan afectada que no pot ni contestar-la. Què dius de la constància del Shôshô? Com ho pots saber si la relació és tan breu? M'ho dius potser perquè deixi d'amoïnar-me?

Quan el Shôshô llegí la lletra que li mostrà Tachihaki, digué tot somrient :

- Mira que en sap d'escriure! Està greujosa per la llastimosa vergonya de la damisel·la.



Akogi, sola i sens ningú a qui demanar consell, tenia mil coses al cap i no parava d'anar amunt i avall atrafegada en netejar la cambra i treure la pols. Com no hi havia ni cortines ni paravents no es podia guarnir més.

La damisel·la jeia desmenjada i per acabar d'endreçar la féu alçar. Ses galtes eren enceses, amb parença entristida i els ulls plens de llàgrimes. Akogi, compadida, li demanà d'agençar-li els cabells, cosa que féu amb molta cura. Ochikubo, no sentint-se bé, tornà a jeure.

La damisel·la tenia pocs mobles, mes eren de qualitat, que havien estat de sa mare, i entre ells, un mirall verament preciós. Mentre el netejava, Akogi pensà que com a poc tenia allò i el posà a la capçalera, tota enfeinada com era sens minyoneta ni cap altra serventa.

o0o