雨月物語 55
Ugetsu Monogatari

CONTES DE PLUJA I LLUNA

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)

此のちは里人おもき災をの がれしといえども。猶僧が生死をしらざれば。疑ひ恐れて人／＼山にのぼる事をいましめけり。一とせ速くたちて。むかふ年の冬十月の初旬快庵大徳。奥路のか へるさに又こゝを過給ふが。かの一宿のあるじが荘に立よりて。僧が消息を尋ね給ふ。荘主よろこび迎へて。御僧の大徳によりて鬼ふたゝび山をくだらねば。人 皆浄土にうまれ出たるごとし。されど山にゆく事はおそろしがりて。一人としてのぼるものなし。さるから消息をしり侍らねど。など今まで活ては侍らじ。今夜 の御泊りにかの菩提をとふらひ給へ。誰も随縁したてまつらんといふ禅師いふ。他善果に基て遷化せしとならば道に先達の師ともいふべし。又活てあるときは我 ために一個の徒弟なり。いづれ消息を見ずばあらじとて。復び山にのぼり給ふに。いかさまにも人のいきゝ絶たると見えて。去年ふみわけし道ぞとも思はれず。 寺に入てみれば。荻尾花のたけ人よりもたかく生茂り。露は時雨めきて降こぼれたるに。三の徑さへわからざる中に。堂閣の戸右左に頽れ。方丈庫裏に縁りたる 廊も。朽目に雨をふくみて苔むしぬ。さてかの僧を座らしめたる篁子のほとりをもとむるに。影のやうなる人の。僧俗ともわからぬまでに髭髪もみだれしに。葎 むすぼふれ。尾花おしなみたるなかに。蚊の鳴ばかりのほそき音して。物とも聞えぬやうにまれ／＼唱ふるを聞けば
江月照松風吹   永夜清宵何所為
禅師見給ひて。やがて禅杖を拿なほし。作生 何所為ぞと。一喝して他が頭を撃給へば。忽氷の朝日にあふがごとくきえうせて。かの青頭巾と骨のみぞ草葉にとゞまりける。現にも久しき念のこゝに消じつき たるにやあらん。たふときことわりあるにこそ。されば禅師の大徳雲の裏海の外にも聞えて。初祖の肉いまだ乾かずとぞ称歎しけるとなり。かくて里人あつまり て。寺内を清め。修理をもよほし。禅師を推たふとみてこゝに住しめけるより。故の密宗をあらためて。曹洞の霊場をひらき給ふ。今なほ御寺はたふとく栄えて ありけるとなり.



Des de llavors, es diu, els vilatans foren deslliurats d'aquell flagell esfereïdor. Tanmateix, com no es sabé si el monjo era viu o mort, entre el dubte i la temença, la gent advertí de no pujar a la muntanya.
Promptament s'escolà un any. L'hivern de l'any següent, cap a principis de la desena lluna, el virtuós Kaian, de tornada de les terres del nord, passà de nou per aquell lloc, anà a casa d'aquell home que l'havia acollit i preguntà sobre aquell monjo. L'hoste el rebé molt content.

- Mercès a vostre gran virtut el dimoni no ha tornat a baixar de la muntanya. És com si tothom hagués renascut al paradís. Anar-hi, emperò, encara ens fa basarda, i ningú no hi vol pujar. Així doncs, no en tenim noves. Tanmateix, segurament ja no és pas viu. Durant vostra estada aquesta nit pregueu pera la salvació de son ànima, i també nosaltres en afegirem a les pregàries.

El Mestre Zen digué :

- Si per ses bones accions ha traspassat en santedat diré d'ell que és un mestre que m'ha precedit en el camí a la il·luminació. Si és viu encara, i mentre sigui així, per a mi és mon deixeble. Sigui com sigui, haig de veure què ha succeït.

I una altra vegada pujà a la muntanya.

Veritablement, no s'hi veien senyals de passos humans, no semblava pas el camí que havia petjat l'any anterior.Quan entrà al temple veié que les canyes i les herbes havien crescut més altes que un home, la rosada vessava com si hagués plogut (234), ni les tres dreceres eren visibles (235). Les portes dels pavellons eren caigudes a tort i a dret, el corredor que voltava les celles i la cuina, plenes d'aigua de pluja les esquerdes podrides, era colgat de molsa. Ullà els voltants de la galeria on havia fet seure el monjo, i un ésser humà semblant a una ombra, amb els cabells i la barba tan embullats que no es sabia si era un monjo o un laic, era entrelligat amb plantes enfiladisses. D'entre les herbes vinclades sota son cos un so tènue com el brunzir d'un mosquit, gairebé inaudible, es sentia a penes un recitat :

------ A la cala brilla la lluna, als pins bufa el vent.
------ Eterna nit, vespre pur, per quin fet?

El Mestre Zen mirà i després d'una estona engrapà el bastó de la meditació i cridà :

- Bé, per quin fet?

I li'n donà un cop al cap. Sobtadament es fongué com un glaç al sol del matí. Sobre l'herba només hi restaren la caputxa blava i els ossos i, segurament, llavors sa dèria es fongué. Sens dubte un valuós principi!

Des de llavors, la reputació de la gran virtut del Mestre Zen s'escampà més enllà dels núvols i de les mars. “La carn del fundador no s'ha assecat encara!” exclamava l gent amb admiració.
Els vilatans s'aplegaren i netejaren el temple i el restauraren. A instàncies de tothom el Mestre Zen s'hi instal.là, renovà l'antiga afiliació a la secta Shingon (236) i fundà un lloc sagrat de la secta Sôtô (237).
El temple encara hi és avui, venerat i pròsper.
- - - - - -
234 - Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 15 : Yomogiu (蓬生).
235 - Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 15 : Yomogiu (蓬生).
236 – Secta Shingon (真言宗) : una de les escoles del budisme japonès més importants. Es va originar a l'Índia entre els segles III-IV dC d'on va passar a la Xina i posteriorment al Japó.
237 – Secta Sôtô (曹洞宗) : secta budista d'origen xinès introduïda al Japó al segle XIII.
o0o