落窪物語 -23-
Ochikubo Monogatari
Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)
La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.
少将いとあはれにうち語らひて、明けぬれば、出でたまひぬ。
やがて急ぎ縫ひかけつるほどに、北の方起きて、「縫ひさすと見しを、まだしくは、血あゆばかりいみじくのらむ」と思して、「縫ひ物賜へ。出で来ぬらむ」と言はせたまへれば、いとうつくしげにしかさねて出だしたれば、本意なき心ちして、くちをしく、「いかに出で来にけむ」とて、やみぬ。
少将の御もとより御文あり。「いかにぞ。昨夜の縫ひさし物は。腹まだ立ち出でずや。いと聞かまほしくこそ。さて笛忘れて来にけり。取りて賜へ。ただ今、内裏の御遊びに参るなり」とあり。げにいとかうばしき笛あり。包みてやる。「腹は、けしけらず。人もこそ聞け。かうな思し出でそ。いとよう笑みてなむあめる。笛奉る。これをさへ忘れたまひければ、
これもなほあだにぞ見ゆる笛竹の手なるるふしを忘ると思へば」
とあれば、少将、いとほしと思ひて、
あだなりと思ひけるかな笛竹の千代も音たえむふしはあらじを
となむありける。
この少将出でぬるしなはち、北の方、おとどに申したまふ。「さることはありはむやと思ふもしるく、この落窪の君の、やさしくいみじきことをし出でたりけるが、いみじさ。さすがに、さし離れたる人ならば、ともかくもすべきに、いとこそ難いことなかれ」と宣へば、おとど驚きまどひて、「何事ぞ」と問ひたまへば、「この蔵人の少将の方なる帯刀といふは、この月ごろ、あこきに住むと聞き思ひつるは、はやう正身に立ちかかりにけり。文の返りごとを、痴れたる者にて、懐に入れてゐたりけるを、この少将の君の前に落したりければ、見つけたまひて、くはしき心つきたる君にて、『誰がぞ』と帯刀に問ひ責めたまひければ、かくまで、しかじかと申しければ、『いと清げなる相婿取りたまひてけりな。あな名立たし。人の見聞かむも、いといみじ。これな住ませたまひそ』と、いと恥づかしげに宣ひける」と、くはしく申したまひてければ、老いたまへるほどよりは爪弾きをいと力々しうしたまひて、「いといふかひなきことをもしたるかな。かくてをれば、皆人は子の数と知りたるに、六位といへど蔵人にだにあらず、地下の帯刀の、歳二十ばかり、丈は一寸ばかりなる、かかることはし出づべしや。さるべき受領あらば、知らず顔にて、くれてやらむとしつるものを」。北の方「そがいとくちをしきこと。おのが思ふやうは、あまねく人知らぬ先に、部屋に籠めて守らせむ。女思ひたれば、出であひなむず。さてほど過ぎて、ともかくもしたまへ」と申したまへば、「いとよかなり。ただ今追ひもて行きて、北の部屋に籠めてを、物なくれそ、しをり殺してよ」と、老いほけて物のおぼえぬままに宣へば、北の方、いとうれしと思ひて、衣高らかに引き上げて、落窪にいまして、つい居たまひて、「いといふかひなきわざをなむ、したまひたる。子どもの面伏せにとて、おとどのいみじく腹立ちたまひて、『こなたに、な住ませそ。とく籠め置きたれ。われ守らむ。ただ今追ひもて来』となむど宣へる。いざたまへ」と言ふに、女、あさましくわびしう悲しうて、ただ泣きに泣かれて、いかに聞きたまひたるならむ、いみじとは、おろかなり。
El Shôshô li expressava ses sentiments quan es féu jorn i marxà. Ochikubo s'apressà a cosir.
Quan la Kita no Kata es llevà i envià a recollir la roba per a veure si era cosida, altrament faria vomitar sang a Ochikubo.
- Ves i porta'm la roba. Segurament no serà acabada.
Quan l'hagué era perfectament plegada i no pogué queixar-se, per a sa decepció.
De cal Shôshô arribà una lletra.
- Com ha anat la cosida d'anit? S'ha tornar a enutjar per no haver acabat? Sóc ansiós per a saber-ho! M'he deixat la flauta a l'anar-me'n. Feu-me-la arribar, avui tinc un concert a palau.
Era una bona flauta esplèndidament perfumada. L'embolicà i li envià.
- No digueu açò d'enutjar-se, algú ho pot sentir ! No penseu pas que sempre és així. Potser ara mateix està somrient. Tingueu la flauta. Si fins i tot açò oblideu......
---Si us oblideu de la flauta preuada què no serà doncs amb aquest nostre amor sinó quelcom efímer.
El Shôshô féu, pesarós :
---No hi penseu pas que açò és efímer durant milers d'anys la flauta tindrà el so i per sempre més serà.
Aquell matí mateix en què el Shôshô sortia de la cambra d'Ochikubo, la Kita no Kata li deia al Chûnagon:
- Ha passat allò que em temia. Aquesta Ochikubo s'ha comportat de manera vergonyosa. Si fos algú sens cap relació amb nosaltres no passaria res. És indignant!
El Chûnagon preguntà perplex.
- Què passa?
- Un home dit Tachihaki al servei del Kurôdo no Shôshô, que tots pensàvem que actualment vivia amb Akogi, ara resulta que ha traslladat son afecte a Ochikubo. Al molt estúpid se li caigué una lletra que portava al pit, una lletra que Ochikubo li havia enviat. Se li caigué davant del Kurôdo no Shôshô, la veié i com és molt artec el pressionà perquè digués de qui era la lletra, i Tachihaki ho confessà tot.
El Kurôdo no Shôshô vingué a veure'm tot avergonyit i digué que tenia un esplèndid gendre i que era un oprobi! És una vergonya que se sàpiga. No pot viure ací!
El Chûnagon ho sentí desficiós, i encara que vell serrà els punys amb una gran violència.
- Açò no té nom! És inútil de parlar-hi. Mentre visqui ací hom sabrà que és ma filla. Tachihaki és del sisè rang, no té títol, un vulgar oficial de vint anys i petit com un nan! Com ha pogut fer açò? Jo que havia pensat maridar-la amb un governador de província sens parar esment a la diferència social......
- És deplorable. Crec que abans de què açò s'escampi i hom ho sàpiga hauríem de recloure-la en una cambra. Si no ho fem així se n'anirà amb ell. Una vegada reclosa serà a la nostra disposició.
- Molt ben pensat. Que la treguin ara mateix de sa cambra i que sigui reclosa en un recambró de l'ala nord . Que no se li doni de menjar. Que es mori de gana!
Parlà senil com si no sabés el que deia.
La Kita no Kata era cofoia. Es recollí la vora del vestit i anà a la cambra d'Ochikubo. S'assegué davant d'ella i digué :
- El que has fet no té nom! El Chûnagon és indignat perquè és una desgràcia per a les altres filles. Ha dit que no pots continuar vivint ací, que siguis reclosa immediatament, que et vigilem i que surtis d'ací ara mateix, vinga!
Ochikubo, esbalaïda, era tan desficiosa que no feia més que plorar, preguntant-se què li haurien dit a son pare. Seria follia expressar-ho amb paraules.
o0o
