落窪物語 -22-
Ochikubo Monogatari

Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)


La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.

　少将、几帳おしやりて、「をかしく物聞きよく言ひつる人かな。かたちも清げなりと見つるほどに、交野の少将を、かたちよしと誉め聞かせたてまつるにこそ、見ま憂くなりぬれ。さもえいらへたまはで、こなたを見おこせたまひて、心もとなげに、口づくろひしたまへるかな。侍らざらましかば、かひある御いらへどもあらまし。文だに持て来そめなば、限りぞ。かれは、いとあやしき人の癖にて、文一くだりやりつるが、はづるるやうなければ、人の妻、帝の御妻も、持たるぞかし。さて身いたづらになりたるやうなるぞかし。そがうちに、わたくしものと聞ゆなれば、いとおぼえ異におはするは」と、いとあいなく、ものしげに思して、宣へば、女、いとあやしと思して、物も宣はず。「など物も宣はぬ。をかしう思ひたまへることを、ものしう聞ゆるが、いらへにくく思さるるか。京のうちに女といふ限りは、交野の少将めでまどはぬなきこそ、いといらやましけれ」と宣へば、女君「その数ならねばにやあらむ」と忍びやかに宣へば、少将「この筋はいとやむごとなければ、中宮ばかりにはなりたまひなむをや」と宣へど、をさをささもえ知らぬことなれば、いらへもせず物縫ひゐたまへる手つき、いと白うをかしげなり。
　あこきは少納言ありと思ひて、帯刀が心ち悪しうしければ、しばしと思ひて入りにけり。下襲は縫ひ出でて、袍折らむとて、「いかで、あこき起さむ」と宣へば、少将「控へむ」と宣ふ。女君「見苦しからむ」と宣へど、几帳を戸もかたに立てて起きゐて、「なほ控へさせたまへ。いきじきもの師ぞ、まろは」とて、向ひて折らせたまふ。いとつきなげなるものから、心そらひの用意過ぎて、いとさかしらなり。女笑ふ笑ふ折る。「四の君のことはまことにこそありけれ」と宣へば、「おほん許されあるを知らず顔なりや」と宣ひ、「物ぐるほし。交野の少将のわたくしもの設けむ時は、もしおほやけして取られむ」と笑ふ。
　「夜いたう更けぬ。多し。寝たまひね」と責むれば、「今少しなめり。早う寝たまひね。縫ひ果ててむよ」と言へば、「ひとり起きたまはぬほどに、北の方、縫はで寝やしぬらむとて、うしろめたうて、寝静まりたる心ちに、例のかいまみの穴うよりのぞけば、少納言はなし。こなたに几帳立てたれど、そばのかたより見入るえれば、女、こなたのかたちにうしろを向けて、持たる物を折る。向ひてひかへたる男あり。なまねぶたかりつる目も覚め、驚きて見れば、白き袿のいと清げなる、掻練のいとつややかなる一襲、山吹なる、また衣のあるは、女の裳着たるやうに、腰よりしもに引きかけたり。燈のいと明き火影に、いと見まほしう清げに、あいぎやうづき、をかしげなり。またなく思ひいたはる蔵人の少将よりもまさりて、いと清げなれば、心まどひぬ。「男したるけしきは見れど、よろしき者にはあらじとこそ思ひつれ。さらにこれはただ者にはあらず。かくばり添ひゐて、女々しくもろともにするは、おぼろけの志にはあらじ。いといみじきわざかな。よくなりて、わが次第にはかなふまじきなめり」など思ふに、物縫ひのこともおぼえず、ねたうて、なほしばし立てれば、「知らぬわざして、まろも困じにたり。そこにもねぶたげに思ほしためり。なほ縫ひさして臥したまひて、北の方、例の腹立てたまへ」と言へば、「腹立ちたまふを見るが、いと苦しきなり」とて、なほ縫ふに、あやにくがりて、燈をあふぎ消ちつ。女君「いとわりなきわざかな。取りだに置かで」と、いと苦しがれば、「ただ几帳に掛けたまへ」とて、手づから輪組み掛けて、かき抱きて臥しぬ。
　北の方、聞き果てて、いとねたしと思ふ。「例の腹立てよ」と言ひつるは、さきざきわが腹立つを聞きたるにやあらむ、語りけるにやあらむ、いとねたし。つくづくと臥して思ふに、ゆき方なければ、なほおとどにや申してましてと思ふへど、かたちはよし、さきざき直衣など見るに、よき人ならば、持て出でやしたまはむと、あやふくて、「なほ帯刀に逢ひたると言ひなして。放ち据ゑたれば、かかるぞ。部屋に籠めたらむほどに男は思ひ忘れなむ。わが伯父なるが、ここに曹司して、典薬の助にて身貧しきが六十ばかりなる、さすがいたはしきに、かがみまはせて置きたらむ」と、夜一夜思ひ明すも、知らで.


El Shôshô apartà el paravent.

- Parla molt bé. He vist que és preciosa, mes quan ha començat a enaltir el Katano no Shôshô m'ha deixat d'agradar. Vós no heu dit res perquè sabíeu de ma presència. No era el moment per a poder expressar-vos. Si jo no hagués estat ací al costat segurament hauríeu accedit. Només que haguéssiu acceptat la lletra tot s'hauria acabat entre nosaltres. És un home tan extraordinari que cap lletra seva no manca l'efecte desitjat i aconsegueix les dones d'altri, àdhuc consorts imperials. Per aquest motiu mai no ha rebut cap promoció social. Diu que entre moltes altres dones us ha escollit a vós i que us estima amb devoció.

Parlà amb molta fredor i desplagut.

Ochikubo pensà que tot allò era molt estrany i no contestà.

- No teniu res a dir ? No contesteu perquè us dic coses desagradables d'una persona encantadora? Totes les dones de la cort han perdut el cap per aquest Katano no Shôshô. Quina enveja!
Jo no sóc pas entre elles – digué Ochikubo a sota veu.
És de família noble, i podríeu ésser una consort imperial......

Com no entenia res Ochikubo no contestà. Ses mans que cosien eren d'una blancor exquisida.


Akogi pensà que Shôganon era ajudant Ochikubo i anà una estona a sa cambra on Tachihaki jeia tot abatut.


Quan Ochikubo acabà de cosir la roba que anava dessota volgué començar a fer els plecs del vestit de cerimònia.

- Ara hauré de demanar a Akogi que es llevi.
- Ja ho estiraré jo – féu el Shôshô.
- Açò no seria adient.

Mes ell enretirà el paravent, es llevà i s'assegué.

- Deixeu-m'ho fer. Sóc molt traçut, jo.

Se li posà al davant i començà a estirar. Era molt matusser fent-ho. S'hi esforçava molt i hi posava volença.

Ochikubo reia tot fent plecs.

- És de debò l'afer amb la quarta damisel·la? Per què feu com si no en sabéssiu res?
- Açò és absurd! Quan esdevingueu l'estimada del Katano no Shôshô jo també faré públic mon enllaç amb la quarta damisel·la – contestà el Shôshô rient.- Ja és ben fosc, anem a dormir.
- M'estaré una mica més. Alliteu-vos mentrestant. Vull acabar de cosir.
- No us deixaré sola!


La Kita no Kata, allitada, es preguntava si Ochikubo no cosia i era al llit, i amoïnada, quan hom dormia, anà a on era Ochikubo i l'espià per un forat, com feia sempre. Shôganon no hi era. Tenia el paravent al davant mes podia mirar des d'un costat. Veié Ochikubo d'esquena fent plecs al vestit. Davant d'ella hi havia un home que estirava la roba. L'estupefacció l'acabà de desvetllar. L'home portava un esplèndid kimono blanc, amb una roba dessota de color daurat lluent a més d'una faldilla de dona sobre els genolls. Sota l'esclat de la llum l'home era molt atractiu i encantador, més encara que el Kurôdo no Shôshô, que ella sempre havia considerat un model d'atractiu. Allò la trasbalsà.

"Ja sospitava jo que es veia amb algú, mes que seria un home vulgar, i aquest no ho és gens, fins al punt d'acompanyar-la fent un quefer de dona! Açò és un assumpte molt seriós. Si ella millora sa situació ja no la tindré a ma disposició...."

Açò es digué la Kita no Kata, i no hi pensà mes en la cosida. S'alçà cremant de gelosia.


- Com no en sóc avesat és ben cansat. Vós també sembleu tenir son, deixeu de cosir i veniu al llit. Que vostra Kita no Kata s'enutgi com sempre fa.
- Veure-la enutjada em fa molta pena.

I Ochikubo continuà cosint. El Shôshô contrariat apagà el llum amb el ventall.

- No sou gens raonable. No em deixeu ni endreçar-ho – digué Ochikubo queixosa.
- Pengeu-ho sobre el paravent.

Ho féu ell mateix i abraçant-la la féu jeure.

La Kita no Kata ho escoltà tot i encara s'enfurismà més.

“Que s'enutgi com sempre fa...” Semblava com si abans se n'havia parlat de ses enuigs, potser Ochikubo li ho havia dit.

Allitada, la Kita no Kata rumià molt en tot allò. Son intenció era d'anar-ho a explicar al conseller. L'home era molt atractiu, i per com l'havia vist vestit era de noble llinatge. El Chûnagon l'acceptaria com a gendre i ho faria públic, i açò no podia anar així. Li faria creure que era Tachihaki amb qui tenia relacions i que l'hauria de recloure a la cambra, així no parlaria més de ses enuigs. açò tramà plena de gelosia.

"Reclosa no pensarà en aquest home i l'oblidarà. Mon oncle, Tenyaku no Suke, sotsdirector de l'oficina de medecina, viu ací. Tot i ésser pobre i tenir uns seixanta anys és un viciós i l'acuitarà....."

Amb aquests pensaments passà la nit ni sens adonar-se'n.

o0o