YAMATO MONOGATARI (大和物語) 144
　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百四十四】

この在次君さい中将のあつまにいきたりけるけにやあらんこのこともゝ人のくにかよひをなん時々しける心あるものにてひとの国のあはれにこゝろほそき所々にてはうたよみてかきつけなとなんしけるをふさのむまやといふ所は海辺になむ有けるそれによみてかきつけたりける
わたつ海と人やみるらんあふことの涙をふさになきつめつれは
又みのわの里といふむまやにて
いつはとはわかねとたえて秋のよそ身のわひしさはしりまさりける
とよみてかきつけたりけるかくて人のくにゝありき／＼てかひのくにゝいたりてすみけるほとにやまひしてしぬとてよみたりける
かりそめの行かひちとそ思ひしを今はかきりのかとてなりけり
となんよみてしにけりこのさいしきみのひと所にくしてしりたりける人三河の国よりのほるとてこのむまやともにやとりて此歌ともを見て手はみしりたりけれはみつけていとあはれとおもひけり

Degut potser al fet que el comandant Zai anà a terres de l'est, aquest Zaiji-gimi sovintejà també amb els altres fills diferents contrades de temps en temps. Com persona sensible que era composava i anotava poemes sobre les emocions sentides en les diferents contrades. A la vora de la mar en un lloc dit “La posta d'Ifusa” composà i anotà :

---La gent pensarà que la infinita mar són les llàgrimes que a Ifusa ploro perquè no la puc veure.

Una altra vegada a una posta dita “El poble de Minowa” :

---Tot i que sempre la tristor és en mon cor és a Minowa en les nits de la tardor quan més punyent la sento. (263)

Això composà i anotà.

Voltà així per les contrades i arribat a la de Kai s'hi instal·là. Allà emmalaltí i a punt de morir composà :

---Tot i jo pensant en un viatge fugaç pels camins de Kai ara al llindar final a prop de la partença. (264)

Composà i morí.

Una persona que havia conegut aquest Zaiji-gimi per haver anat amb ell des de la contrada de Mikawa a la capital féu nit a aquesta posta i veié els poemes, en reconegué l'escriptura i en fou molt commogut.

- - - - - -

263 – Aquest poema té moltes semblances amb el no. 189, llibre 4, Kokinwakashû (古今和歌集).
264 – Poema no. 862, llibre 16, Kokinwakashû (古今和歌集), amb l'autoria d'Ariwara no Shigeharu (在原滋春, ?-?).

o0o