28 de març del 2020

Yosa Buson (1716-1784)

秋 TARDOR



廣澤 Estany de Hirosawa

水かれて池のひづみや後の月
Mizu karete ike no hizumi ya nochi no tsuki.

Assecat d'aigua
l'estanyol és contrafet
lluna tardana.

山茶花の木間見せけり後の月
Sazanka no konoma miseken nochi no tsuki.

Les camèlies
ullades pels arbustes
lluna tardana.

日でりどし伏水の小菊もらひけり
Hideri-doshi fushimi no kogiku noraikeri.

Any de sequera
Fushimi em regala
petits crisantems.

o0o

与謝蕪村 - 113

Yosa Buson (1716-1784)

秋 TARDOR



門前の老婆子薪貪る野分かな

Monzen no roubashi takigi musaboru nowaki kana.

Davant del temple
la vella cull llenya amb avidesa
en la ventada. (53)


梺なる我蕎麥存す野分哉
Fumoto nari ware soba sonsu nowaki kana.

Al peu del turó
protegit el meu fajol
de la ventada.


客僧の二階下り來る野分哉
Kyaku sou no nikai orikuru nowaki kana.

En la ventada
del segon pis de l'hostal
baixa el monjo.
- - - - - -

53 - El segon vers té onze síl·labes.

o0o

与謝蕪村 - 112

Yosa Buson (1716-1784)

秋 TARDOR



遠近をちこちとうつきぬた哉

Ochikochi ochikochi to utsu kinuta kana.

De lluny i prop
de lluny i prop hi sento
el batanatge. (52)

鳥羽殿へ五六騎いそぐ野分哉

Toba dono e go rokki isogu nowaki kana.

Palau de Toba
uns cavalls s'hi apressen
en la ventada.
- - - - - -

52 - El primer vers té quatre síl·labes.

o0o

21 de març del 2020

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-124-


雑 / 恋百十首

Temes diversos / Cent deu poemes d'amor


心には深くしめども梅の花をらぬにほひはかひなかりけり

こころには-ふかくしめども-うめのはな-をらぬにほひは-かひなかりけり

Kokoro ni wa-fukaku shimedomo-ume no hana-oranu nioi wa-kai nakarikeri


Encara que és
ben pregona en mon cor
l'olor debades
la flor de la prunera
sense ésser collida

Poema no. 1255
Nota : "La flor de la prunera" es refereix aquí a la persona estimada.

o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-123-


雑 /入道寂然、大原に住み侍りけるに、高野よりつかはしける

Temes diversos / Jakunen vivia a Ôhara i li envií aquests poemes des de la muntanya de Kôya


山深み馴るるかせぎのけ近さに世に遠ざかる程ぞ知らるる

やまふかみ-なるるかせぎの-けじかさに-よにとほざかる-ほどぞしらるる

Yama fukami-naruru kasegi no-kejikasa ni-yo ni toozakaru-hodo zo shiraruru


Al fons del turó
El cérvol s'hi acosta
sense temença
i això em fa saber
que de lluny sóc d'aquest món!

Poema no. 1207
Nota : Jakunen (寂然) era el nom religiós de Fujiwara no Yorinari (藤原頼業, ¿-?).
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-122-


雑 /入道寂然、大原に住み侍りけるに、高野よりつかはしける

Temes diversos / Jakunen vivia a Ôhara i li envií aquests poemes des de la muntanya de Kôya.

山深かみほたきるなりときこえつつ所にぎはふ斧の音かな

やまふかみ-ほたきるなりと-きこえつつ-ところにぎはふ-をののおとかな

Yama fukami-hota kiru nari to-kikoetsutsu-tokoro nigiri wau-ono no oto kana


Al fons del turó
sento algú fent llenya
i del lloc s'alça
el so inalterable
de la destral com talla

Poema no. 1205
Nota : Jakunen (寂然) era el nom religiós de Fujiwara no Yorinari (藤原頼業, ¿-?).
o0o

14 de març del 2020

落窪物語 -70-
Ochikubo Monogatari

Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.



 暮れぬれば、車二つして渡りたまひぬ。四の君、いとうれしと思ひて、日ごろのありさま語り、むすめは、このごろのほどに、いと大きに、をかしうさうぞきて居れば、まづかき撫でて、いと愛しとおぼゆ。「これを、いかにして率てくだらましと思ひなむ乱れはべる。まろが子と知られむ、恥づかしきこと」と言へば、北の方「左の大殿の上は、しかじか宣ひける。いとよきことなり。まろが着たる物、かの殿より賜はる」と言へば、「かくいみじく宣ひ思しける人を、などて、昔おろかに思ひ聞えけむ。まろが上をなむ、なかなか親たちにまさりて。殿の御ごきをなむ一具賜へる。人々の装束、几帳、屏風よりはじめて、ただ思しやれ。これ、かくしたまはざらましかば、ここの御達も、いかが見ましとなむ、うれしき」と言へば、北の方「いやいや継子の徳をなむ見る。さ知りたまへれ。このあんなる子ども、ゆめゆめ憎みたまふな。おのが子どもよりも、愛しうしたまへ。おのれは、昔憎mざらましかば、しばしにても恥を見、痛き目は見ざらまし」と宣へば、四の君「まことに、ことわり」と言ふ。
 母北の方見るに、帥は、いとものものしく、」ありさまもうよければ、「さ言へども、やむごとなき人のしたまへることは、こよあかりけり」と喜ぶ。
 かくて、いといそがし。今参りども、日にニ三人参りぬ。いと花やかなり。少将、これを見るにも、左の大殿をいみじう思ふ。播磨の守は、国にて、え知らざりければ、人をなむやりける。「左の大殿の北の方、この君ひ、かうかうのことしいでたまへり。この月のニ十八日になむ船に乗りたまふ。その国に着きたまはむ、あるじ設けたまへ」と言ひたれば、守喜び思ふこと限りなし。一つ腹のわれだに婿取りせむとは思ひ寄らざりつるを、この君は、なほわれらを助けたまはむとて仏神のしたまふ、と思ふ。国の守りののしりて、人々着くべき設けしたまふ。この守、母にも似で、よくなつきける。
 左の大殿より渡りし御達「今は帰りなむ」と申したれば、「京におはせむ限りは、仕うまつり果てよ。また、くだらむと思はむ人は、参りみせよ」と言はせたまへれば、「これもいといと苦しきことはあるまじかめれど、しばしのほども見るに、わが君に似たてまつるべくあらざめり、はじめより見たてまつりそめてくだりなむは、いかがせむ、同じほどの殿にだに御心よからむ方にこそ仕うまつらめ、いはむや、さらにこよなや、よろづのこと、浄土の心ちあするわが殿をうち捨ててまからむこそ、物ぐるほしけれ」と下仕まで思ひて、ひとりも、くだらず。大人三十人、童四人、下仕四人なむ、率てくだる数に定めたりつる。
 日の近うなるままひ、はらからたち皆渡り集まりたまひて、今は別れ惜しみ、あはれなることを宣ふ。人々参り集まりて、「さうぞき花めきたるを見れば、大殿にうち次ぎたてまつりては、この君ぞ、さいはひおはしましける」と言へば、「これも誰がしたてまつる。その御さいはひのゆかりぞかし」と口々に言ひあへり。



Aquell vespre s'hi traslladaren amb dos carruatges.

La quarta dama, tota contenta, explicà a sa mare tots els esdeveniments d'aquells jorns. Ara que veia la nena la trobà més crescuda i preciosa, i l'acaronà amb molta tendresa.

– M'enguniejo de pensar com m'ho faré per a emportar-la amb mi. Em fa vergonya de dir al Sochi que és ma filla.

Llavors la Kita no Kata li explicà la pensada que havia tingut Ochikubo.

– Crec que està molt bé. La roba que porto i la de la nena són regals d'ella.
– Que n'és de generosa! I pensar com l'havíem tractada abans.....Amb mi es comporta com una mare. Em regalà una vaixella, roba per al servei, cortines, paravents i moltes altres coses. Sens tot açò què haurien pensat les dames que son ací de mi? Soc tan contenta!
– Ara me n'he adonat de les virtuts dels fillastres. Que ho sàpigues. No desatenguis els fills del Sochi. Tingueu cura més que no pas els teus propis. Si jo no l'hagués maltractada abans no hauria patit totes aquelles humiliacions.

La quarta dama hi fou d'acord.

La Kita no Kata veié que el Sochi era persona seriosa i es sentí molt agraïda al ministre de l'Esquerra per tot allò que havia fet per a ells.

Hom era molt atrafegat amb els aparells del viatge que era imminent. Se'ls afegiren dues o tres donzelles més, ben xamoses. Veient tot açò el Shôshô es sentí molt agraït al ministre. Com el governador de Harima no en sabia res d'aquell afer el Shôshô li ho comunicà explicant-li allò que la Kita no Kata del ministre de l'Esquerra havia fet per a llur germana, la quarta dama.

– Embarcaran el vint-i-vuit d'aquesta lluna i faran parada a ta província. Atén-los com cal.

El governador fou content. Tot i ésser sa pròpia germana ell no s'havia amoïnat gens en cercar-li un espòs. Per la manera d'ajudar-los imaginà que el ministre era un déu o Buda. Féu grans aparells per a rebre'ls. Tot el contrari de sa mare era persona bonhomiosa.

Les donzelles que s'havien traslladat de la residència del ministre a la del Sochi demanaren de tornar, emperò, se les digué de romandre allà mentre hi fes estada la quarta dama, i si qualque volia traslladar-se amb ella ho podia fer.

– No és que hi estiguem malament, i encara que fa poc que hi som, el Sochi i la quarta dama no poden comparar-se als nostres amos de Sanjô. Si haguéssim estat des del principi allà ara hauríem de marxar amb ells. Encara que fossin del mateix rang, nosaltres preferiríem ésser a Sanjô. No cal dir que perquè són molt bons. Amb tot, seria insensatesa deixar llur servei, un paradís, per a anar a Tsukushi. Ni el més humil dels servidors no hi voldria anar.

Es decidí que trenta serventes, quatre donzelletes i quatre servidors els acompanyarien a Tsukushi.

El jorn de partença era a tocar i tots els germans de la quarta dama s'aplegaren per a la separació. Quan veieren totes les donzelles que hi havia allà, esplèndidament abillades, digueren que després de la Kita no Kata del ministre de l'Esquerra la quarta dama era la més venturosa.

– I a qui és degut açò? Sa bona ventura està lligada a la felicitat de la Kita no Kata del ministre.

o0o



7 de març del 2020

おらが春 -01-
LA MEVA PRIMAVERA

小林 一茶
Kobayashi Issa (1763-1828)



昔たんごの國普甲寺といふ所に、深く淨土を願ふ上人ありけり。としの始は世間祝ひ事してざゞめけば、我もせん迚、大卅日の夜、ひとりつかふ小法師に 手紙したゝめ渡して、翌の曉にしか%\せよと、きといひをしへて、本堂へとまりにやりぬ。小法師は元日の旦、いまだ偶々は小闇きに、初烏の聲とおなじくが ばと起て、教へのごとく表門を丁々と敲けば、内よりいづこよりと問ふ時、西方彌陀佛より年始の使僧に候と答ふるよりはやく、上人裸足にておどり出て、門の 扉を左右へさつと開て、小法師を上坐に稱して、きのふの手紙をとりて、うや/\しくいたゞきて讀でいはく、其世界は衆苦充滿に候間はやく吾國に來たるべ し、聖衆出むかひしてまち入候とよみ終りて、おゝ/\と泣れけるとかや。此上人みづから工み拵へたる悲しみに、みづからなげきつゝ、初春の淨衣を絞りて、 したゝる泪を見て祝ふとは、物に狂ふさまながら、俗人に對して無情を演るを禮とすると聞からに、佛門においては、いはひの骨張なるべけれ。それとはいさゝ か替りて、おのれらは俗塵に埋れて世渡る境界ながら、鶴龜にたぐへての祝盡しも、厄拂ひの口上めきてそら%\しく思ふからに、から風の吹けばとぶ屑家は、 くづ屋のあるべきやうに、門松立てず、煤はかず、雪の山路の曲り形りに、ことしの春もあなた任せになんむかへける
目出度さもちう位也おらが春 一茶
こぞの五月生れたる娘に一人前の雜煮膳を居へて
這へ笑へ二ツになるぞけさからは
文政二年正月一日
とし男つとむべき僕といふものもあらざれば
名代にわか水浴る烏かな 一茶
水江春色
すつぽんも時や作らん春の月 ゝ
山の月花 盗をてらし給ふ ゝ
善光寺堂前
灰猫のやうな柳もお花哉 ゝ
さくら/\と唄はれし老木哉 ゝ
櫻へと見えて櫻へと見えてじん/\端折哉 ゝ
初午
花の世を無官の狐鳴にけり ゝ
かくれ家や猫にもすへる二日灸 ゝ
葎からあんな胡蝶の生れけり ゝ
上野遠望
白壁の誹れながらかすみけり ゝ
苗代は菴のかざりに青みけり ゝ
花の陰あかの他人はなかりけり ゝ
二月十五日
小うるさい花が咲とて寐釋迦かな ゝ
み佛や寐ておはしても花と錢 ゝ
猫の子や秤にかゝりつゝじやれる 一茶
玉川
さらし布霞の足しに添(に)けり ゝ



Fa molt de temps (1), a la contrada de Tango, en el temple de Fukôji, hi havia un monjo virtuós que anhelava la Terra Pura (2).
En tot l'enrenou de les celebracions de l'any nou el monjo es digué que ell també volia participar-hi d'una manera o altra, i al vespre del darrer jorn de l'any escriví una lletra que donà a un jove bonze perquè la lliurés. Li digué tot allò que havia de fer a l'alba i el bonze passà la nit al santuari principal. A trenc d'alba quan encara tot era fosc, amb el crit del primer corb de l'any, es llevà prest, i com se l'havia instruït picà a la porta d'entrada. De dintre estant se li preguntà d'on era vingut, i tant punt contestà que portava un missatge d'any nou de part del Buda de la Terra Pura un monjo descalç aparegué d'un salt i ràpidament obrí de bat a bat. Pregà al bonze d'asseure's al lloc d'honor i prengué la lletra de la vetlla. La llegí amb tot el respecte. La lletra deia :
“En aquest món a vessar de sofrença jo us convido a venir d'immediat a la meva contrada. La gernació de sants que us espera us acollirà.”
Es diu que quan acabà de llegir es desfeu en llàgrimes. Aquell monjo virtuós, amb la tristor que ell mateix s'havia fet sentir, s'assecà les llàgrimes que mullaven son vestit blanc de celebració d'any nou. Féu una celebració tot mirant ses pròpies llàgrimes. Podia semblar una bogeria, mes com es diu que els monjos han d'ensenyar als humans la incertesa de la vida puix que açò és la tasca suprema del budisme. essent jo quelcom diferent, colgat en els afers terrenals i confinat en aquesta existència buida crec les expressions per a celebrar els rituals de grues i tortugues (3) que es fan per a foragitar la malastrugança, com correspon a una cabana de drapaire com la meva que el cerç d'hivern s'emportarà, no he dreçat cap pi a l'entrada ni he llevat el sutge i la neu s'apila fent revolts. Aquesta primavera em poso a la vostra disposició amb mes salutacions :
La felicitat
jo la sento com sempre
ma primavera.

Damunt de la tauleta uns pastissets d'arròs bullits en un brou de verdures per a ma filla nascuda la cinquena lluna de l'any passat :
Gateges i caus
tu que ja tens dos anyets
des d'aquest matí.

Primer jorn de cap d'any de l'era Bunsei (4) sens cap servent per a l'any nou :
Representant-me
en la primera aigua (5)
es banya el corb.

Colors de primavera vora un llac :
I la tortuga
lluna de primavera
també diu l'hora.

Dalt la muntanya
la lluna enllumena
el lladre de flors.

Davant del temple de Zenkôji :
Com un gat cendrós
sembla la vimetera
i també les flors.

Cirerer cirerer
és això que canta
l'arbre envellit? (6)

Les flors del cirer
s'afanyen per a veure
vestits retrossats

Primer jorn del “Matsu Uma” (7) :
Al món de les flors
la guineu sense afanys
ella udola.

En el meu recés
i amb el gat segon jorn
cremem la moxa. (8)

Heura de terra
i quina papallona
de tu és nata!

Vistes d'Ueno :
Són ben ofeses
les parets blanquinoses
per la boirina. (9)

Els planters d'arròs
per ornar ma cabana
estan verdejant.

Flors de cirerer
ningú no és pas estrany
allà dessota.

Un xic molestat
per la florida de flors
s'adorm el Buda.

Buda venerat
fins i tot endormiscat
reps flors i diners.

A les balances
s'hi ha ficat el gatet
tot enjogassat.

El riu Tama :
Fa companyia
als vestits emblanquinats
la bromallada.
- - - - -
1 – Referència a una narració del Konjaku Monogatari Shû (今昔物語集) : Recull de contes del passat, capítol no. 15. Obra anònima escrita a l'època Heian (平安時代), anys 794-1115. Sembla, però, que Issa es va inspirar en una història del capítol no. 9 del Shasekishû (沙石集) : Sorra i còdols. Obra escrita per Mujû Dôkyô (無住道曉, 1227-1312), un monjo japonès, l'any 1283.

2 - 淨土 (Jôdo): la Terra Pura. En el budisme Mahaiana significa el regne celestial o residència pura dels bodhisattves.

3 - 鶴 (Tsuru) i 龜 (Kame) : Una antiga expressió japonesa que simbolitza la joventut (Tsuru) i la vellesa / la llarga vida (Kame).

4 -文政 (Bunsei) : període que correspon als anys 1818-1830.

5 -若水 (wakamizu) significa "aigua jove". Es refereix a la primera aigua que es treu del pou a l'hora del "Tigre" (tora no koku 寅の刻), de les quatre a les sis del matí el primer dia de l'any nou. Es creia que l'aigua donava salut i benestar a qui la bevia, i que tornava la joventut a la gent, d'aquí la seva etimologia.

6- Aquí la mètrica dels versos és: 6-6-5.

7 -初午 (Hatsu uma): primer dia del festival del cavall. Festa tradicional japonesa d'una antigor de quatre-cents seixanta anys per demanar bona salut pels humans, pels animals domèstics i les collites. Els cavalls eren ornats amb robes de colors, flors i molts picarols al coll. Es celebra el mes de febrer. Està basat en una llegenda en la qual la deïtat Inari, protectora de grans i cereals, especialment d'arròs, va baixar del cel al cim de la muntanya d'Inari aportant feina i riquesa en general.

8 – Era costum el dia dos de la segona lluna (calendari lunar) cremar fulles d'artemisa polvoritzades sobre punts del cos, segons l'acupuntura tradicional, per prevenir malalties.

9 – En aquell temps les parets emblanquinades representaven prosperitat.

o0o