堤中納言物語 -25- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 六 貝合わせ EL CONCURS DE PETXINES
「何わざするならむ。」と床しくて、人目見はかりて、やをらはひりて、いみじく繁き薄の中に立てるに、八九ばかりになる女子のいとをかしげなる、 薄色の袙・紅梅などみだれ著たる、小き貝を瑠璃の壺に入れて、あなたより走る樣の慌しげなるを、「をかし。」と見給ふに、直衣の袖を見て、 「こゝに人こそあれ。」 と、何心もなく言ふに、侘しくなりて、 「あなかま。聞ゆべき事ありて、いと忍びて參り來たる人ぞ。そと寄り給へ。」 と言へば、 「明日(あす)の事思ひ侍るに、今より暇なくて、そゝき侍(はんべ)るぞ。」 と囀りかけて、往ぬべく見ゆめり。をかしければ、 「何事のさ忙がしくは思さるゝぞ。麿をだに思さむとあらば、いみじうをかしき事も加へてむかし。」 と言へば、名殘なく立ち止りて、 「この姫君と上との御方の姫君と、貝合せせさせ給はむとて、月頃いみじく集めさせ給ふに、あなたの御方は大輔の君、侍從の君と貝合せせさせ給はむ とて、いみじく覓めさせ給ふなり。まろが御前は、唯若君一所にて、いみじく理なく覺ゆれば、只今も姉君の御許に人遣らむとて、罷りなむ。」 と言へば、 「その姫君たちのうちとけ給ひたらむ、格子の間(はざま)などにて見せたまへ。」 といへば、 「人に語り給はば、母もこそ宣へ。」 とおづれば、 「物狂ほし。まろは更に物言はぬ人ぞよ。唯人に勝たせ奉らむ、勝たせ奉らじは、心ぞよ。いかなるにか。ひと物扶持。」 と宣へば、萬もおぼえで、 「さらば歸り給ふなよ。隱れ作りてすゑ奉らむ。人の起きぬさきに。いざ給へ。」 とて、西の妻戸に屏風押し疊み寄せたる所に居(す)ゑ置くを、ひろ〴〵漸うなり行くを、 「をさなき子を頼みて、見つけられたらば、よしなかるべきわざぞかし。」 など、思ひ〳〵、間より覗けば....... – Què estaran fent? - digué bocabadat. – I aprofitant un moment a la quieta, quan ningú no mirava, s'esmunyí dintre. Es plaçà en unes exuberants mates d'eulàlies quan veié una adorable nena d'uns vuit o nou anys. Abillada descurosa amb un vestit de color vermell pruna sobre una camisola de color violat clar corria atrafegada des d'un altre lloc portava una gerra de lapislàtzuli plena de petxinetes. Tot veient una màniga del tinent digué càndidament : – Hi ha algú allà! – Calla! - digué eñ tinent molest – He vingut en secret per a dir una cosa a una persona . Apropa't ací. – Sóc amoïnada per l'afer de demà. Ara mateix no tinc temps, estic nerviosa! – Digué tot a corre-cuita i féu per a anar-se'n. – Per què ets tan atrafegada? Si només em fessis confiança, sóc en disposició de fer bons favors – digué ell divertit. Ella s'aturà de cop. - La damisel·la i la dama, filla de la mestressa de la casa, preparen un concurs de petxines i han estat durant molt de temps recollint-ne amb deler. La senyora, amb la dama Tayû i la dama Jijû, ha dit que en vol per al concurs. Ma senyora només compta amb el jove senyor i pensa que és un embolic, mes no se'n pot defugir, i ha dit d'enviar algú ara mateix a ca sa germana gran, i allà me n'hi vaig. - Deixa'm mirar des d'un reixat o qualsevol altre lloc i veure què fan quan són en lleure. - Si es diu a algú també s'hauria de dir a ma mare – digué canviant de lloc. - Ximpleta! Jo no sóc d'aquells que van explicant històries! Segons com em senti puc fer que es guanyi o es perdi. Què et sembla? Porta-m'hi ben a prop. I ella ho oblidà tot. – En aquest cas, no marxeu, trobaré un lloc on amagar-vos. Veniu abans que es llevin. El posà en un lloc on hi havia uns paravents plegats repenjats a una paret de la porta central del costat de ponent. – Açò no va com hauria d'anar.. M'he posat en mans d'una criatura. Si em descobreixen faré un paper ben galdós!. Pensà mentre esguardava per una escletxa. o0o22 de gener del 2022
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada