堤中納言物語 -30- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 七 思はぬかたにとまりする少將 EL TINENT QUE S’ALLOTJÀ EN UN LLOC IMPREVIST (2)

晝などおのづから寢過し給ふをり、見奉りたまふに、いと貴にらうたく、うち見るより心苦しきさまし給へり。何事もいと心憂く、人目稀なる御(おん)住居に、人の御心もいと頼み難く、「いつまで。」とのみ詠められ給ふに. 四五日いぶせくて積りぬるを、「思ひし事かな。」と心ぼそきに、御袖只ならぬを、「我ながらいつ習ひけるぞ。」と思ひ知られ給ふ。 　人ごゝろ秋のしるしの悲しきにかれ行く程のけしきなりけり 　「などて、習ひに馴れにし心なるらむ。」などやうにうち歎かれて、やう〳〵更け行けば、唯うたゝねに、御帳の前にうち臥し給ひにけり。少將、内より出で給ふとておはして、うち叩き給ふに、人々おどろきて、中の君起し奉りて、我が御方へ渡し聞えなどするに、やがて入り給ひて、 　「大將の君のあながちに誘ひ給ひつれば、長谷(はつせ)へ參りたりつる」 程の事など語り給ふに、ありつる御手習のあるを見給ひて、 常磐なる軒のしのぶを知らずして枯れゆく秋のけしきとや思ふ と書き添へて見せ奉り給へば、いと恥しうて御顔引き入れ給へるさま、いとらうたく子めきたり。 　かやうにて明し暮し給ふに、中の君の御乳母なりし人はうせにしが、女(むすめ)一人あるは、右大臣の少將の御(おん)乳母子の左衞門の尉といふが妻なり。類(たぐひ)なくおはするよしを語りけるを、かの左衞門の尉、少將に、 　「しか〴〵なむおはする。」 と語り聞えければ、按察の大納言の御許には心留め給はず、あくがれありき給ふ君なれば、御文などねんごろに聞えたまひけれど、つゆあるべき事とも思したらぬを. Alguna vegada quan restaven al llit fins a migjorn, ell la contemplava i li semblava tan distingida i adorable que li feia mal el cor. També ella se’n dolia de viure en un lloc gairebé sens visites i reflexionava de com d’inconstant és el cor dels homes i fins quan duraria tot allò. Passà quatre o cinc jorns emmelangida, tota desanimada pel convenciment de què passava allò que havia pensat. Per la inesperada mullena de les mànigues s’adonà d’allò que aquella situació li ensenyava. Senyals de tardor Hi ha al cor de l’home Quan tot es marceix Una trista visió Així que tot arriba. “Per què aquest costum de posar allò que tinc al cor quan practico cal·ligrafia?” Es digué consirosa per allò que acabava d’escriure i mica en mica es féu de nit. Només s’endormiscà estirada davant de l’estrada encortinada. El tinent pensà d’anar a veure-la tot eixint de palau. Ses forts trucs a la porta sobtaren la gent. Despertaren la germana petita i la portaren a sa pròpia cambra. Ell entrà tot decidit. Mentre li explicava que son pare, el general, l’havia obligat a anar en pelegrinatge a Hatsuse, veié allò que havia escrit com a exercici de cal·ligrafia. Ell hi afegí al costat : Que us oblideu De la falguera sempre Constant als ràfecs La visió que coven De la tardor que marceix? Quan ell li ho ensenyà ella en fou molt avergonyida i es tapà la cara amb tot l’encant d’una criatura. I així passaren matins i vespres. La dida de la germana petita havia traspassat. Tenia una filla única maridada amb un oficial de la Guàrdia de l’Esquerra de la Porta, fill de la dida d’un tinent, el qual pare era ministre de la Dreta. Ella li parlà a son espòs, l’oficial, de la bellesa sens parió de la noia i el qual li ho digué al tinent qui ja no s’estimava son esposa, filla de l’Inspector Gran Conseller. Aquest tinent campava per on li abellia i la festejà amb lletres afalagadores, emperò, ella no considerà en absolut aquell afer. o 0 o

堤中納言物語 -29- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 七 思はぬかたにとまりする少將 EL TINENT QUE S’ALLOTJÀ EN UN LLOC IMPREVIST (1)

　昔物語などにぞ、かやうな事は聞ゆるを、いと有難きまで、あはれに淺からぬ御(おん)契りの程見えし御事を、つく〴〵と思ひ續くれば、年の積りけるほども、あはれに思ひ知られけり。 　大納言の姫君二人ものし給ひし、まことに物語に書きつけたる有樣に劣るまじく、何事につけても、生ひ出で給ひしに、故大納言も母上も、うち續き薨(かく)れ給ひにしかば、いと心細き故郷に、詠め過し給ひしかど、はか〴〵しく、御(おん)乳 母だつ人もなし。唯、常に候ふ侍從・辨などいふ若き人々のみ候へば、年に添へて人目稀にのみなりゆく故郷に、いと心細くておはせしに、右大將の御子の少 將、知るよしありて、いと切に聞えわたりたまひしかど、かやうの筋は、かけても思しよらぬ事にて、御返り事など思しかけざりしに、少納言の君とて、いとい たう色めきたる若き人、何の便りもなく、二所大殿籠りたる處へ、導き聞えてけり。もとより御志ありけることにて、姫君をかき抱きて、御帳の内へ入り給ひに けり。思しあきれたるさま、例の事なれば書かず。おしはかり給ふにしもすぎて、哀れに思さるれば、うち忍びつゝ、通ひ給ふを、父殿聞き給ひて、 　「人のほどなど、口惜しかるべきにはあらねど、何かはいと心細き所に。」 など、許しなくのたまへば、思ふ程にもおはせず。女君も暫しこそ忍び過し給ひしか、さすがにさのみはいかゞおはせむ、さるべきに思し慰めて、やう〳〵うち靡き給へるさま、いとゞらうたくあはれなり. Entre les històries de l’antigor com la que s’explica ací, n’hi ha de cert insòlites que expressen sentiments mitjançà l’inescrutable fat i que un no pot deixar de considerar sens l’emoció de tots els anys passats. Un Gran Conseller tenia dues filles que havien crescut certament en bellesa gens inferior a aquelles que es descriuen en les històries. El pare i la mare traspassaren l’un rere l’altre i llavors les noies passaren tot el temps en la desolada casa pairal sens ni una dida que les fes costat. Només amb la companyia de dues joves dites Jijû i Ben que les atenguessin habitualment i menaven una existència solitària en el vell casalot, cada vegada més allunyades de la societat. Un tinent, fill del general de la Secció Dreta de la Guàrdia Imperial, havia sabut d’elles i les havia festejat amb molt d’afany, emperò, elles no ho havien pas considerat i mai no havien fet cas de ses lletres. Una tal dama Shôganon, una noia de companyia que les atenia, era molt exaltada, i sens dir res a ningú, portà el tinent a les cambres de les dues germanes. Com des del començament ell tenia preferència per la gran la prengué en braços i la portà rere una estrada encortinada. Son esbalaïment fou el natural en aquests casos i no cal escriure res. Ell la trobà més captivadora del que s’havia afigurat, en fou commoguti continuà visitant-la molt en secret. Son pare se n’assabentà. - Considerant llur posició social no hi ha res a dir, mes per què en un lloc tan depriment? Li digué enravenat. De resultes d’açò deixà d’anar-hi tan sovint. Per un temps ella tampoc no féu per a veure’l, emperò, quan de temps continuaria allò d’aquella manera? Ella es consolà afigurant-se que allò era inevitable i cosa del fat. S’hi amollà, l’acceptà, i tot fou més entendridor. - - - - - - 1 – (402-01) Referència al poema del Shûîwakashû (拾遺和歌集卷第十五) : Autor :源景明 (Minamoto no Kageakira, ¿-?) 女のもとに罷りけるをもとのめのせいし侍りけば: 風をいたみ思はぬ方に泊する蜑の小舟もかくや侘ぶらむ . o0o

堤中納言物語 -28- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 六 貝合わせ EL CONCURS DE PETXINES

疾く歸りて、 　「いかでこれを勝たせばや。」 と思へど、晝は出づべき方もなければ、すゞろに能く暮見して、夕霧に立ち隱れて紛れ出でてぞ、えならぬ洲濱の三まがりなるを、空竅(うつぼ)に作りて、いみじき小箱をすゑて、いろ〳〵の貝をいみじく多く入れて、上には白銀・こがねの蛤、虚貝(うつせがひ)などを隙なく蒔かせて、手はいと小さくて、 　しら浪に心を寄せて立ちよらばかひなきならぬ心寄せなむ とて、ひき結びつけて、例の隨身に持たせて、まだ曉に、門のわたりを佇めば、昨日の子しも走る。うれしくて、 　「かうとばかり聞えねよ。」 とて、懷よりをかしき小箱を取らせて、 　「誰がともなくてさし置かせて來給へよ。さて今日のあり樣を見せ給へよ。さらば又々も。」 と言へば、いみじく喜びて、 　「唯ありし戸口、そこはまして今日は人もやあらじ。」 とて入りぬ。洲濱、南の高欄に置かせてはひりぬ。やをら見通したまへば、唯同じ程なる若き人ども、二十人ばかりに裝束(さうぞ)きて、格子あげそゝくめり。この洲濱を見つけて、 　「あやしく。誰がしたるぞ、〳〵。」 といへば、 　「さるべき人こそなけれ。おもひ得つ。この昨日の佛のし給へるなめり。あはれにおはしけるかな。」 と、喜び騷ぐさまの、いと物狂ほしければ、いとをかしくて見て歸り給へりとや。 “Si pogués tornar-me'n immediatament i fer alguna cosa perquè guanyés!” pensà el tinent, emperò, no hi havia manera d'eixir a ple migjorn, amagat per la boirina del vespre ja s'escapoliria. Prengué una plata on hi havia un paisatge exquisidament ben fet que representava un litoral amb tres cales. En un clot a la sorra hi ficà una preciosa caixeta que omplí amb un munt d'esplèndides petxines assortides i damunt hi escampà tot de cloves de cloïsses i caragoles de mar. Amb lletra menuda féu un poema que lligà a la plata : Si us confieu i en les blanques ones oferiu el cor que sigui amb l'ajuda només de les petxines. Encara era de matinada i mentre voltava per l'entrada principal amb son escorta habitual, la nena que havia conegut el jorn abans corria per allà i en fou molt content. – Té, no t'he enganyat! I del vestit tragué una preciosa caixeta que li’n donà. – Porta aquesta plata dintre i dona-ho a alguna dama de companyia sens que ningú no sàpiga de qui és. Deixa'm veure què passa avui. Si m'ajudes n'hi haurà més, força més. I era tan contenta que només pogué dir ; – La mateixa porta on vau ésser ahir. Avui no hi ha tanta gent. I anà cap a dintre. El tinent féu posar la plata a un racó que donava al sud i es ficà al seu lloc. Aguaità en silenci i veié només unes vint noietes de la mateixa edat que s'afanyaven abillades de manera formal en aparença alçant els reixats. – Qui ha fet açò? Qui ho ha fet? - digueren sorpreses. – Ningú no ho ha pogut fer. Ara hi caic! Sembla cosa del Buda d'ahir. S'ha compadit de nosaltres! I eren tan excitades que ballaren com si s'haguessin trastornat, i ell ho esguardà ben entretingut. o0o

堤中納言物語 -27- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 六 貝合わせ EL CONCURS DE PETXINES

このありつる童、 　「東の御方渡らせ給ふ。それ隱させ給へ。」 と言へば、塗り籠めたるところに、皆取り置きつれば、つれなくて居たるに、初めの君よりは、少しおとなびてやと見ゆる人、山吹・紅梅・薄朽葉、あはひよからず著くだみて、髪いと美しげにて、長(たけ)に少し足らぬなるべし。こよなく後れたりと見ゆ。 　「若君の持ておはしつらむは、など見えぬ。『かねて覓めなどはすまじ。』と、たゆめたまふにすかされ奉りて、萬はつゆこそ覓め侍らずなりにけれど、いと悔しく、少しさりぬべからむものは、分け取らせ給へ。」 など言ふさま、いみじうしたり顔なるに、にくくなりて、「いかで此方(こなた)を勝たせてしがな。」と、そゞろに思ひなりぬ。 　この君、 　「こゝにも外(ほか)までは覓め侍らぬものを。我が君は何をかは。」 と答(いら)へて、居たるさま、うつくしう、うち見まはして渡りぬ。このありつるやうなる童、三四人ばかりつれて、 　「我が母の常に讀みたまひし觀音經、わが御前(おまへ)負けさせ奉り給ふな。」 と、唯この居たる戸のもとにしも向きて、念じあへる顔をかしけれど、「ありつる童や言ひ出でむ。」と思ひ居たるに、立ち走りてあなたに往ぬ。いとほそき聲にて、 　かひなしとなに歎くらむしら浪も君がかたには心寄せてむ といひたるを、さすがに耳疾く聞きつけて、 　「今かたへに聞き給ひつや。」 　「これは、誰がいふにぞ。」 　「觀音の出で給ひたるなり。」 　「嬉しのわざや。姫君の御前に聞えむ。」 と言ひて、然(さ)言ひがてら、恐ろしくやありけむ、連れて走り入りぬ。 　「ようなき事を言ひて、このわたりをや見顯はさむ。」 と、胸つぶれてさすがに思ひ居たれど、唯いと慌しく、 　「かう〳〵念じつれば、佛の宣ひつる。」 と語れば、「いと嬉し。」と思ひたる聲にて、 　「實かはとよ。恐ろしきまでこそ覺ゆれ。」 とて、頬杖つきやみて打ち赤みたるまみ、いみじく美しげなり。 　「いかにぞ、この組入(くみいれ)の上よりふと物の落ちたらば、實の佛の御(おん)功徳とこそは思はめ。」 など言ひあへるは、をかし。 La nena coneguda del tinent digué : – Ve la mestressa de la banda de llevant, amagueu açò! Una vegada posat tot en un recambró, com si res no hagués passat, entrà una persona que semblava una mica més gran que la primera dama, amb una pila de colors mal conjuminats, groc, vermell pruna i verd pàl·lid, i una cabellera preciosa, gairebé tan llarga com alta era. D'ambdues ella era molt inferior. – Per què no puc veure allò que el jove senyor ha portat? M'heu enganyat i m'ha fet deixar de cercar-ne completament tot dient que no calia, i ara no en tinc gens! És vexant . Estaria bé que en compartíssiu algunes amb mi - digué tota complaent. El tinent ho trobà cruel i pensà, sens adonar-se, que ii agradaria fer el que fos perquè ella guanyés. – Què voleu dir damisel·la? Ningú de nosaltres no n'ha cercat en lloc contestà des d'on seia encantadora. L'altra mirà al voltant i es retirà. Tres o quatre nenes semblants a aquella que havia portat allà el tinent s'aplegaren. – Per l'Escriptura Kannon (3) que la mare sempre llegia, que la nostra mestressa no perdi! Com eren davant de la porta on ell s'amagava, el tinent trobà llurs rostres encisadors mentre pregaven totes juntes, mes pensà que la nena que coneixia podria haver-l'ho delatat, llavors la nena s'alçà i eixí. Ell recità amb veu molt baixa : En va ton neguit per no haver petxines? Les blanques ones les duran a ta platja amb l'amor que et tenen. Després de tot elles ho sentiren. – Heu sentit una veu ara mateix allà? – Qui podria ésser? – Kannon ha vingut! Fet benaurat! Diguem-ho a la damisel·la. Espantades potser d'allò que parlaven corregueren cap a dintre. “Ha estat malaguanyat parlar, ara em podrien trobar.” pensà alterat, emperò, tot i ésser amoïnat elles només parlaren molt excitades d'allò que havia passat. Ho explicaren a la damisel·la que contestà amb un to de veu de molta complaença : – Espero que sigui cert! Només de pensar-ho fa estremir! Quan alçà el rostre d'entre ses mans veure-li les senyals vermelles que hi tenia era una visió captivadora. – Què en penseu, eh? Si del sostre caigués per atzar alguna cosa, creuríem que és una mostra de la bondat del Buda veritable. I així parlaren de manera encantadora. - - - - - - 03 – (400 – 10) Kannon (観音). Deïtat budista, Bodhisattva, molt venerada com a deessa de la compassió, El nom significa “Aquella que escolta els plors del món”. o0o