堤中納言物語 -34- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 七 思はぬかたにとまりする少將 EL TINENT QUE S’ALLOTJÀ EN UN LLOC IMPREVIST (6)

　おの〳〵歸り給ふ。曉に御歌どもあれど、例の漏しにけり。男も女も、いづかたも、唯同じう、御心の中に、あいなう胸ふたがりてぞ思さるゝ。さりとて、 　「又も。」 と疎にはあらぬ御思ひと、もの珍しきにも劣らず、何方も限りなかりけるこそ、なか〳〵にうきしも苦しかりけれ。「權少將殿より。」とて御文あり。起きもあがられ給はねど、人目あやしさに、辨の君ひろげて見せ奉る。 　思はずに我が手になるゝ梓弓ふかき契りのひけばなりけり 　あはれと見いれ給ふべきにもあらねば、人め怪しくて、さりげなくてつゝみていだしつ。今一方にも、 　「少將殿より。」 とてあれば、侍從の君胸潰れて見せ奉れば、 淺からぬ契りなればぞ涙川おなじ流れに 袖濡らすらむ とあるを、何方にもおろかに仰せられむとにや。返す〴〵唯同じさまなる御心のうちとのみぞ、心苦しう、とぞ本にも侍る。 劣り優り差別(けぢめ)なく、さま〴〵深かりける御志ども、はてゆかしうこそ侍れ。猶とり〴〵なりける中にも、珍しきは猶立ち優りやありけむに、見馴れ給ふにも、年月もあはれなるかたは、いかゞ劣るべき、と本にも、「本のまゝ。」と見ゆ. Quan cadascuna de les germanes tornaren a trenc d’alba portaven poemes que com sempre hi feren cas omís. Tant els homes com les dones restaren afeixugats d’emocions, amb el mateix sentiment en llurs cors. Açò no obstant, les relacions dels dos homes amb llurs parelles no foren pas menys intenses que amb llurs noves companyies, en gaudien sens mesura i aquella intensitat els corsecava. Arribà una lletra clarament del tinent adjunt. Com la germana petita no podia llevar-se del llit, la dama Ben, per a evitar les mirades receloses de la gent del voltant, la desenrotllà i la hi mostrà. És de sorpresa Com de bé l’arc de fusta S’ha fet a la mà Ben vinclat sembla ésser Cosa pregona del fat. Com la germana petita no tenia cap intenció de llegir-la amb volença, la dama Ben posà cara de parença perquè ningú no sospités res i envià una resposta. Arribà una lletra per a l’altra germana clarament del tinent que la dama Jijû ensenyà excitada a sa mestressa. No és aquest fat De poca fondària Riu de llàgrimes Que en un mateix corrent (3) Em mulla les mànigues. Es podria dir amb açò d’aquells dos homes que llurs relacions amb cadascuna de les germanes era superficial i que allò lamentós era el mateix que sentiren ambdues germanes? Açò es diu també al llibre. Voldríem saber què passaria amb sentiments tan pregons i sens cap diferència en les preferències d’elles i elles, tot i la diversitat de sentiments de les germanes. Potser els nous amors eren més pregons. Emperò, quan una vegada tot sigui d’usança, com podria l’amor d’antany després del pas del temps esdevenir superior al nou? En el llibre també es diu que passà com s’explica al llibre. - - - - - - 3 – (409 – 28) Al·lusió a la relació que té amb cadascuna de les germanes. o 0 o

堤中納言物語 -33- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 七 思はぬかたにとまりする少將 EL TINENT QUE S’ALLOTJÀ EN UN LLOC IMPREVIST (5)

御車寄せて下し奉り給ふを、いかであらぬ人とは思さむ。限りなく懷しう、なめやかなる御けはひは、いとよく通ひ給へれば、少しも思しもわかぬ程に、やう〳〵あらぬと見なし給ひぬる心惑(こゝろまどひ)ぞ、現とは覺えぬや。かの昔夢見し初めよりも、なか〳〵恐ろしう淺ましきに、やがて引き被き給ひぬ。侍從こそは、「いかにと侍る事にか。」と、 　「これはあらぬ事になむ。御車寄せ侍らむ。」 と、泣く〳〵いふを、さばかり色なる御心には許し給ひてむや。寄りて引き放ち聞ゆべきならねば、泣く〳〵几帳の後にゐたり。男君はたゞにはあらず、いかに思さるゝ事もやありけむ、いと嬉しきに、いたう泣き沈みたまふ氣色も道理ながら、いと馴れ顔に、豫(かね)てしも思ひあへたらむ事めきて、樣々聞え給ふ事もあるべし。隔てなくさへなりぬるを、女は死ぬばかりぞ、心憂く思したる。かゝる事は、例の哀れも淺からぬにや、類なくぞ思さるゝ。 　あさましき事は、今の一人の少將の君も、母上の御風よろしきさまに見え給へば、「彼所へ。」と思せど、「夜などきと尋ね給ふ事もあらむに、折節なからむも。」と思して、御車奉り給ふ。これはさき〴〵も、御文なき折もあれば、何とも宣はず。例のきよすゑ參りて、 　「御車。」 といふを、申し傳ふる人も、一所はおはしぬれば、疑ひなく思ひて、 　「かく。」 と申すに、これも「いと俄に。」とは思せど、今少し若くおはするにや、何とも思ひ至りもなくて、人々御衣(おんぞ)など著せ換へ奉りつれば、我にもあらでおはしぬ。 御(おん)車寄に、少將おはして物など宣ふに、あらぬ御けはひなれば、辨の君、 　「いと淺ましくなむ侍る。」 と申すに、君も心敏くこゝろみ給ひて、日頃も、いとにほひやかに、見まほしき御さまの、おのづから聞き給ふ折もありければ、「いかで『思ふ。』とだにも。」など、人知れず思ひ渡り給ひける事なれば、 　「何か、『あらず。』とて、疎く思すべき。」 とて、かき抱きておろし給ふに、いかゞはすべき。さりとて我さへ捨て奉るべきならねば、辨の君も下りぬ。女君唯わなゝかれて、動きだにし給はず。辨いと近うつととらへたれど、 　「何とか思さむ。今は唯然(さ)るべきに思しなせ。世に人の御爲あしき心は侍らじ。」 とて、几帳押し隔て給へれば、せむ方なくて泣き居たり。これもいとあはれ限りなくぞ覺え給ひける。 “Com ès que la persona que m’ha ajudat a baixar del carruatge quan ha arribat és algú diferent?” pensà la noia estranyada. Era extraordinàriament falaguer i gentil. Com tenia molta semblança amb l’altre no hi notà cap diferència, emperò, mica en mica, s’adonà de què era algú altre i restà espantadissa i aclaparada, allò no semblava real. Era més trasbalsador que aquella primera vegada, com un somni passat, i d’una revolada es cobrí el cap amb la roba. La mateixa Jijû exclamà : - Què vol dir tot açò? És de no creure! Deixeu-me cridar el carruatge. Emperò, tot i sa veu plorosa, per cas ho permetria un home de mena luxuriós? Com no podia acostar-se a l’home que havia pres la damisel.la amb braços Jijû es posà rere una estrada encortinada tota plorosa. L’home segurament la tenia en gran consideració des de feia temps i era molt content d’haver-la. Mentre entenia els motius de son plor desficiós la tractava amb intimitat, com si fes molt temps que s’estimessin i haguessin moltes coses a dir-se. Sentint-se completament desemparada era en aital desfici que volia morir-se. En aquestes situacions els sentiments del tinent no eren pregons d’usança i la trobà incomparable. La cosa sorprenent fou que l’altre tinent també pensà d’anar allà puix que la mare semblava haver-se restablert del refredat, emperò, considerà que la mare podia per cas cridar-lo de nit quan era absent, i decidí d’enviar-hi el carruatge. Com en altres ocasions no enviava cap lletra, ara no indicà res d’especial. Quan la persona habitual, Kiyosue, arribà allà i anuncià el carruatge l’home que l’atengué no pensà en res anormal, i avisà la germana petita, la qual es sorprengué d’ésser demanada tan de sobte. Potser perquè era una mica més jove no hi parà esment, i una vegada ses dames de companyia l’hagueren vestida marxà a contracor. Quan el tinent s’atansà al carruatge i li parlà fou evident que era la persona equivocada. - Açò és verament increïble! Exclamà la dama Ben i el tinent ho copsà immediatament. Durant molt de temps havia sentit parlar especialment de l’encant i bellesa de lo noia i desitjava l’ocasió de poder veure-la. - Us estimo tant....! (2) Ningú, emperò, sabia de son amor per ella. - Com podeu ésser tan freda només perquè sóc la persona diferent? Digué mentre la prenia en braços i la baixava del carruatge. Què s’hi podia fer? Impotent i per a no deixar sa mestressa sola la dama Ben baixà també del carruatge . La damisel.la només feia que tremolar incapaç de bellugar-se. Encara que la dama Ben era a son costat i la subjectava amb fermesa, què li podia importà a l’home? - Penseu que açò ara és cosa del fat, creieu-me, no hi ha pas malesa en mon cor. I tot dient açò agafà un paravent i el posà de manera que elles fossin separades. La dama Ben plorà d’impotència. Tan el tinent com la noia també eren commoguts. - - - - - - 2 – (408 – 09) Referència al poema no. 1573 del Gyokuyôwakashû (玉葉和歌集 – Antologia de fulles enjoiades) : わがたまを君が心にいれかへて思ふとだにもいはせてしがな. Autor : Mibu no Tadamine (壬生忠岑, anys d’act. Lit. 868 - 920). o 0 o

堤中納言物語 -32- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 七 思はぬかたにとまりする少將 EL TINENT QUE S’ALLOTJÀ EN UN LLOC IMPREVIST (4)

權少將は、大將殿のうへの御風の氣おはするに託(ことつ)けて、例の泊り給へるに、いと物騒しく、客人(まらうど)など多くおはする程なれば、いと忍びて御車奉り給ふに、左衞門の尉も候はねば、時々もかやうの事に、いとつきづきしき侍(さぶらひ)もさゝめきて、御車に奉り給ふ。「大將殿のうへ、例ならず物し給ふ程にて、いたく紛るれば、御文もなき」由宣ふ。夜いたく更けて、彼處に詣でて、 　「少將殿より。」 とて、 　「忍びて聞えむ。」 といふに、人々皆寢にけるに、姫君の御方の侍從の君に、「少將殿より。」とて、御車奉り給へるよしを言ひければ、ねぼけにける心地に、 　「いづれぞ。」 と尋ぬる事もなし。「例も參る事なれば。」と思ひて、「かう〳〵。」と君に聞ゆれば、 　「文などもなし。『風にや。例ならぬ。』など言へ。」 と宣へば、 　「御使此方(こち)。」 と言はせて、妻戸を開けたれば、寄り來るに、 　「御文なども侍らぬは、いかなる事にか。」 又、 　「『御(おん)風の氣(け)の物し給ふ。』とて。」 といふに、 　「『大將殿のうへ、御風の氣のむづかしくおはして、人騷しく侍る程なれば、此の由を申せ。前々(さき〴〵)の御使に參り侍る人も候はぬ程にて。』など、返す〴〵仰せられつるに、空しく歸り參りては、必ず責(さいな)まれ侍りなむず。」 といへば、參りて、しか〴〵と聞えて進め奉れど、例の人のまゝなる御心にて、薄色のなよゝかなるが、いと染(し)み深う懷しき程なるを、いとゞ心苦しげにしませて乘り給ひぬ。侍從ぞまゐりぬる。 Una vegada, quan el tinent adjunt era a la mansió del comandant, on s’hi estava d’usança, amb l’excusa d’un refredat de l’esposa del comandant, hi havia molt d’enrenou i el lloc era ple de visitants, aranjà d’enviar son carruatge per a sa trobada d’amagat. Com l’oficial de la Guàrdia de la Porta de l’Esquerra no era de servei, parlà amb veu baixa amb un dels servidors que s’havia mostrat molt adient en aquests afers algunes vegades i l’envià amb el carruatge amb el missatge de què degut al terrible enrenou per la malaltia de l’esposa del comandant no hi hauria lletra. El carruatge arribà quan era molt fosc. Anuncià que venia de part del tinent i que allò que havia de dir era confidencial. Hom era al llit i li ho comunicaren a la dama Jijû que era a la cambra de la germana gran. - Ha vingut algú de part del tinent. I quan sabé que havia enviat un carruatge era tan adormida que no preguntà de quin tinent es tractava pensant que l’havia enviat per a sa mestressa com d’usança, li ho digué. - No hi ha cap lletra. Digueu doncs que sóc refredada i que no em trobo gens bé. La germana gran contestà. La dama Jijû féu cridar al missatger. Obrí una porta lateral i l’home s’hi acostà. - No hi ha cap lletra. De què es tracta? La damisel.la diu que és refredada. - La raó és que l’esposa del comandant té un refredat molt fort i hi ha molt desori amb tant gent. La persona que portava aquests afers fins ara és absent. Mon amo ha insistit molt, i si torno tot sol me’n farà retret. La dama Jijû tornà a la cambra de la damisel.la i li ho explicà tot, i l’aconsellà d’anar-hi. Consentint-hi, com sempre, féu agençar un vestit de color violeta pàl·lid amb una intensa fragància, molt més encisadora que mai i pujà al carruatge. La mateixa Jijû hi anà. o 0 o

堤中納言物語 -31- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 七 思はぬかたにとまりする少將 EL TINENT QUE S’ALLOTJÀ EN UN LLOC IMPREVIST (3)

姫君も聞き給ひて、 　「思ひの外にあは〳〵しき身の有樣をだに、心憂く思ふ事にて侍れば、實(まこと)に強き縁(よすが)おはする人を。」 など宣ふも哀れなり。さるは幾程のこのかみにもおはせず、姫君は、二十に一つなどや餘りたまふらむ。中の君は、今三つばかりや劣り給ふらむ。いとた のもしげなき御さまどもなり。左衞門、あながちに責めければ、太秦に籠り給へる折を、いとよく告げ聞えてければ、例のつゝましき御さまなれば、ゆゑもなく 入り給ひにけり。姉君も聞き給ひて、 　「『我が身こそあらめ、いかでこの君をだに、人々しうもてなし聞えむ。』と思へるを、さま〴〵にさすらふも、世の人聞き思ふらむ事も心憂く、亡きかげにもいかに見給ふらむ。」 と、はづかしう契り口惜しう思さるれど、今はいふかひなき事なれば、いかゞはせむにて見給ふ。これもいとおろかならず思さるれど、按察の大納言、聞き給はむ所をぞ、父殿いと急に諫め給へば、今一方よりはいと待遠に見え給ふ。この右大臣殿の少將は、右大臣の北の方の御兄(おんせうと)に ものし給へば、少將たちもいと親しくおはする。互にこのしのび人も知りたまへり。右大臣の少將をば、權少將とぞ聞ゆる。按察の大納言の御許に、此の三年ば かりおはしたりしかども、心留め給はず、世と共にあくがれ給ふ。この忍び給ふ御事をも、「大將殿におはする。」など思はせ給へり。いづれもいとをかしき御 振舞も、あながち制し聞え給へば、いといたく忍びて、大將殿へ迎へ給ふをりもあるを、いとゞかる〴〵しうつゝましき心地のし給へど、 　「今は宣はむ事を違へむもあいなき事なり。あるまじき所へおはするにてもなし。」 など、さかしだち進め奉る人々多かれば、我にもあらず時々おはする折もありけり。 La germana gran se n’assabentà. - És increïble la manca de cura que he tingut amb tu, i em sento molt malament. Què seria de tu amb un home que té uns lligams tan forts? Li digué commoguda. I açò d’algú que només tenia uns pocs anys més que ella mateixa! La gran tindria uns vint-i-un anys i la petita tres anys menys. No tenien ningú que vetllés per elles. L’oficial apressà amb insistència el tinent, i quan es presentà l’ocasió en què la germana gran anà a Izumasa de retir espiritual li ho féu saber en detall. El tinent que no tenia cap mena de mesura no trobà cap raó per a no ficar-se a la casa, La germana gran se n’assabentà també. Al marge de ses pròpies circumstàncies, ella havia esperat en arranjar per a sa germana quelcom de qualitat, emperò, ara ambdues eren a la deriva. Desolada del que pensaria la gent quan se sabés i avergonyida també del que pensarien els esperits dels pares, es planyia del fat que les menava; ara, emperò, no s’hi podia fer res, només mirar com podria ajudar-la. El tinent n’era molt d’enamorat, emperò, son pare el reprengué amb la temença que l’Inspector Gran Conseller se n’assabentés, així doncs, allà trigaren més temps a veure’l. Com aquest tinent, fill del ministre de la Dreta, era el germà gran de l’esposa del comandant, entre els dos tinents hi havia una gran amistat i cadascun sabia de les relacions secretes de l’altre. El fill del ministre era conegut com el tinent adjunt. Tot i que era maridat amb la filla de l’Inspector Gran Consellers des de feia tres anys, ja no li tenia amor i anava sempre darrere d’algú. Sobre sa relació secreta féu semblar que visitava sa pròpia germana a la mansió del comandant. Encara que el comportament dels dos tinents era molt correcte eren molt controlats per llurs pares, alguna vegada rebien les germanes a la mateixa mansió del comandant molt d’amagat. Elles, emperò, tenien llurs dubtes puix que era molt imprudent. Molta gent de llur entorn aconsellava amb to entenedor que ara, malauradament, no es podia trencar el compromís, que no era pas un lloc improcedent i alguna vegada elles hi anaren a contracor. o 0 o