堤中納言物語 -40- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 八 はなだの女御 LES DAMES DE LES FLORS (6)

　 蓮の御人は、いみじくしたのめて、 　「さらば。」 と契りしに、騷しきことのありしかば、引き放ちて入りにしを、「いみじ。」と思ひながら許してき。 　紫苑の御人は、いみじく語らひて、今にむつましかるべし。 　朝顔の人は、若うにほひやかに愛敬づきて、常に遊び敵にてはあれど、名殘なくこそ。 　桔梗(ききやう)は常に恨むれば、 　「さわがぬ水ぞ。」と言ひたりしかば、 　「澄まぬに見ゆる。」 と言ひし、にくからず。 　何れも知らぬは少くぞありける。其の中にも、女郎花のいみじくをかしく、ほのかなりし末ぞ、今に、「いかで唯よそにて語らはむ。」と思ふに、「心 憎く。今一度ゆかしき香を、いかならむ。」と思ふも、定めたる心なくぞありくなる。至らぬ里人などは、いともて離れて言ふ人をば、いとをかしく言ひ語ら ひ、兄弟といひ、いみじくて語らへば、暫しこそあれ。顔容貌のみに、などかくはある。物言ひたるありさまなども。この人には、かゝる、いとなかり。宮仕へ 人、さならぬ人の女なども謀らるゝあり。 内裏にも參らず徒然なるに、かの聞きし事をぞ、「その女御の宮とて、のどかには。かの君こそ容貌をかしかなれ。」など、心に思ふこと・歌など書き つゝ、手習にしたりけるを、又人の取りに書きうつしたれば、怪しくもあるかな。これら作りたる樣も覺えず、よしなき物のさまを、虚言にもあらず。世の中に虚(そら)物 語多かれば、實としもや思はざらむ。これ思ふこそ妬けれ。多くはかたち・しつらひなども、この人の言ひ、心がけたるなめり。誰ならむ、この人を知らばや。 殿上には、只今これをぞ、「怪しく、をかし。」と言はれ給ふなる。かの女たちは、此處にはしそくおほくして、かく一人づゝ參りつゝ、心々に任せて逢ひて、 斯くをかしく殿の事言ひ出でたるこそをかしけれ。それもこのわたりいと近くぞあなるも、知り給へる人あらば、「その人。」と書きつけ給ふべし。 Aquella de la dama “lotus” li féu tota la confiança i vot d’amor, llavors hi hagué un problema i es separà d’ell per a tornar a dintre. Ell pensà que era de doldre, emperò, la deixà anar. Aquella de la dama ”àster” esdevingué plenament son amant i segurament són encara íntims. La de la dama “glòria del matí”, jove, radiant i encisadora, era sempre una bona companyia de jocs, mes després no deixava cap recordança. La de la dama “campaneta” era sempre greujosa i quan ella li digué : - “Aigües encalmades” (11) Ella respongué : - Què es veu quan no són clares” (12) I que ell trobà abellidores. Coneixia gairebé totes noies! D’entre elles, la de la “patrínia” la trobava molt plaent, amb aquella veueta, i pensà ara que li agradaria parlar amb ella encara que només fos com un conegut, i anava amunt i avall sens cap altra cosa al cap que com podria tornar a veure sa preciosa parença. Les noies que no tenien experiència vivien a casa i les havien avisat de mantenir-se ben allunyades d’ell. Les abellia de la manera més afalagadora, i amb algunes de les germanes que durant un temps s’hi resistien ho féu tan bé que acabaren cedint. No era per cas un home tan atractiu que feia goig de mirar? I moltes foren així enganyades. Noies que servien a la cort i les filles d’altra gent que no hi eren de servei foren enganyades. Tampoc no hi vaig a palau, i en lleure escric sobre les coses que sento dir. Les residències de les consorts imperials són tranquil·les. Les noies que hi serveixen són certament unes belleses! Amb aquests pensaments al cap escriví açò com un exercici de cal·ligrafia. Algú m’ho agafà i en féu una còpia, i és preocupant. Totes aquestes coses no tenen parença d’haver estat inventades, semblaran desassenyades, emperò, no són falsedat. Com hi ha moltes coses inventades en el món, segurament no creieu pas que açò sigui veritable. És certament decebedor que penseu així! Molt parlar de parences i ornaments sembla tot el propòsit d’aquesta persona. Qui serà? Tant de bo ho sàpigues! Ara a la cort només es parla d’açò com quelcom singular i excitant. Aquelles noies tenen molta família. Cadascuna anà al servei de la cort per separat i es reuneixen a casa quan els hi plau, i una vegada allà certament expliquen totes les coses excitants que hi passen. Sembla que llur casa és molt a prop d’aquest veïnat. Si algú sap qui és aquesta persona hauria d’escriure una nota..... - - - - - - 11 – (416 – 03) Referència a un poema del Shinchokuzenwakashû, volum no. set, poemes de celebració (新勅撰和歌集卷第七 賀歌), escrit per a un concurs de poesia l’any 999 per Fujiwara no Nagayoshi (藤原長能, 802-856 / 長徳五年左大臣の家の歌合に) : 君が世の千年の松の深みどりさわがぬ水に影はみえつゝ. 12 – (416 – 94) Referència a un poema del Shûiwakashû, volum no.19, poemes amorosos (拾遺和歌集卷第十九 雜戀) : よと共に雨降る宿の庭たづみすまぬに影はみゆる物かは. o 0 o