堤中納言物語 -39- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra anònima. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 八 はなだの女御 LES DAMES DE LES FLORS (5)

　「まめやかに見し人とも思したらぬ御なげきどもかな。見も知らぬ、ふるめかしうもてなし給ふものかな。」 とて、 　百かさね濡れ馴れにたる袖なれど今宵やまさり濡(ひ)ぢて歸らむ とて出づる氣色なり。「例のいかになまめかしう、やさしき氣色ならむ。いらへやせまし。」と思へど、「あぢきなし、一所に。」とぞ思ひける。 　この女たちの親、賤しからぬ人なれど、いかに思ふにか、宮仕へに出したてて、殿ばら・宮ばら・女御達の御許に、一人づゝ參らせたるなりけり。同じ兄弟(はらから)ともいはせで、他人(ことびと)の子になしつゝぞありける。この殿ばらの女御たちは、皆挑ませ給ふ御中に、同じ兄弟の別れて候ふぞ怪しきや。皆思して候ふは知らせ給はぬにやあらむ。好色(すきもの)ばらの、御有樣ども聞き、「嬉し。」と思ひ至らぬ處なければ、此の人どもも知らぬにしもあらず。 　かの女郎花の御方と言ひし人は、聲ばかりを聞きし、志深く思ひし人なり。 　瞿麥の御人といひし人は、睦しくもありしを、いかなるにか、 「『見つ。』ともいふな。」 など誓はせて、又も見ずなりにし。 　刈萱の御人は、いみじく氣色だちて、物言ふ答へをのみして、辛うじてとらへつべき折は、いみじく賺(すか)し謀る折のみあれば、「いみじくねぶたし。」と思ふなりけり。 　菊の御人は、言ひなどはせしかど、殊に眞帆にはあらで、 　「誰、そまやまを。」 とばかり仄かに言ひて、膝行(ゐざり)いりしけはひなむいみじかりし。 花薄の人は、思ふ人も又ありしかば、いみじくつゝみて、唯夢の樣なりし宿世(すぐせ)の程もあはれに覺ゆ。 - És de plànyer que verament no creieu que no ens hem vist abans. No m’hi havia trobat mai. Quina manera tan antiquada de comportar-se! Ja avesat sóc A haver les mànigues Molles de cents d’anys Tornaré aquest vespre Més mullades encara? I féu senyal d’anar-se’n. “Serà encantador com sempre, amb sa distingida parença. Potser hauríem d’haver contestat” pensà una de les noies, mes s’ho repensà, “Seria debades”. Els pares d’aquestes noies no eren pas d’humil condició, emperò, per una raó o altra, les enviaren a la cort., cadascuna d’elles al servei de les filles dels nobles i dels prínceps. No havien de dir a ningú que eran germanes sinó filles d’algú altre. Tota aquella competència entres les filles de la noblesa era ben estranya a les germanes. Servint cadascuna per separat en aquelles cases totes eren ben considerades, potser pel fet de no saber res d’elles. Al galantejador plagué molt de saber llurs situació, i com anava arreu aquelles cases no li eren pas desconegudes. Per aquella que havia anomenat sa dama “patrínia”, tot i només haver sentit sa veu, li tenia bona volença. Amb aquella que havia dit “clavellina” a sa dama ja hi tenia intimitat, i, per alguna raó, la féu prometre “no dir res de què ens hem vist” (10), i no tornà a veure-la més. Aquella de la dama ·cortedèria” era molt presumptuosa, tot allò que feia era contestar les lletres que ell li enviava, i quan creia que havia arribat finalment l’ocasió d’haver-la, ella només ho aprofitava per a embrollar-lo, la qual cosa l’enutjava moltíssim. Amb aquella de la dama “crisantem” es parlaven, emperò ella no era especialment interessada, i poc després de murmurejà “Qui sou vós als turons arbrats?” féu per a tornar a sa cambra, la qual cosa ell trobà molt reeixida.Com la de la dama “eulàlies florides” tenia un amador, ho tingué molt amagat, això doncs, passà com un somni, i allò l’entristí tot pensant que allò era cosa del fat. - - - - - o 0 o