堤中納言物語 -41- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim.. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 九 はいずみ NEGRE DE FUM (01)

　下わたりに、品賤しからぬ人の子ども、叶はぬ人をにくからず思ひて、年ごろ經るほどに、親しき人の許へ往き通ひける程に、女を思ひかけて、みそかに通ひありきけり。珍しければにや、初めの人よりは志深く覺えて、人目もつゝまず通ひければ、親聞きつけて、 　「年ごろの人をもち給へれども、いかゞせむ。」 とて許して住ます。もとの人聞きつけて、 　「今はかぎりなめり。通はせてなどもよもあらせじ。」 と思ひわたる。「往くべきところもがな。つらくなり果てぬ前(さき)に離れなむ。」と思ふ。されど、さるべき所もなし。 　今の人の親などは、おし立ちて言ふやう、 　「妻(め)などもなき人の切に言ひしに婚(あは)すべきものを、かく本意にもあらでおはしそめてしこそ口惜しけれど、いふかひなければ、かくてあらせ奉るを、世の人々は、『「妻居(す)ゑ給へる人を思ふ。」と、さいふも、家に居ゑたる人こそ、やごとなく思ふにはあらめ。』などいふもやすからず。實(げ)にさる事に侍る。」 と言ひければ、男、 　「人數(ひとかず)にこそはべらねど、志ばかりは勝る人侍らじと思ふ。彼處には渡し奉らぬを、おろかに思さば、只今も渡し奉らむ、いと異樣になむ侍る。」 といへば、親、 　「さらにあらせたまへ。」 と押し立ちていへば、男、「あはれ、かれも何方(いづち)遣 らまし。」と覺えて、心の中悲しけれども、「『今のがやごとなければ、かく。』など言ひて、氣色も見む。」と思ひて、もとの人のがりいぬ。 A la part baixa de la ciutat, un home de no pas humil condició, feia anys que tenia una relació amorosa amb una dona que no anava com ell voldria, s’encaterinà amb la filla d’uns amics que sovintejava i la visitava d’amagat. Com era una nova sensació sentia per ella una consideració més pregona que no pas per sa muller. Com no tenia esguard que el veiessin quan la visitava els pares d’ella se n’assabentaren. - Fa anys que té esposa, mes com podem aturar-ho? Es digueren i ho permeteren. Sa muller ho sabé. - Açò sembla ara el final. Segurament ells o en tindran prou amb que la visiti. I s’hi capficà. - Voldria que hi hagués un lloc on anar. Haig de fer-ho abans que esdevingui insuportable. Emperò, no hi havia cap lloc on anar. Els pares de la nova dona digueren a l’home amb obligança : - Hi havia un home que no tenia esposa, n’era desitjós d’ella, i nosaltres l’hauríem d’haver maridada. Així doncs, no érem d’acord que vós comencéssiu a sovintejar-la. És lamentable, mes com ja no s’hi podia fer res ho hem permès. És amoïnador que la gent en vagi parlant : “Un home que té muller! Tot i que diu que s’estima la noia, la dona que té a casa haurà més consideració”. I realment és així! - No sóc més que la majoria de la gent, mes, ningú no li tindrà més esguard. Si penseu que és descurós per ma part perquè no l’he portada a casa, ho faré ara mateix. Açò que dieu és certament greujós. - És almenys que podeu fer per ella – digueren ells porfidiosos. “Ai las! On la podria enviar?!” Es digué tot dolençós, emperò, la dona d’ara era més important per a ell. Penà en dir-ho a sa muller i veure com s’ho prenia. Amb aquesta pensada tornà a casa. o 0 o