堤中納言物語 -42- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim.. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 九 はいずみ NEGRE DE FUM (02)

見れば、あてに こゝしき人の、日ごろ物を思ひければ、少し面瘠せていとあはれげなり。うち恥ぢしらひて、例のやうに物言はで、しめりたるを、いと心苦しう思へど、然(さ)言ひつれば、言ふやう、 　「志ばかりは變らねど、親にも知らせで、斯樣に罷りそめてしかば、いとほしさに通ひはべるを、つらしと思すらむかしと思へば、何とせしわざぞと、 今なむ悔しければ、今もえかき絶ゆまじうなむ。彼處につちをらすべきを、『此處に渡せ。』となむいふを、いかゞ思す。外へや往なむと思す。何かは苦しから む。かくながら端つ方におはせよかし。忍びて忽ちに何方(いづち)かはおはせむ。」 など言へば、女、「此處に迎へむとていふなめり。これは親などあれば、此處に住まずともありなむかし。年ごろ行く方もなしとみる〳〵、斯く言ふよ。」と、「心憂し。」と思へど、つれなく答ふ。 　「さるべき事にこそ。はや渡し給へ。何方も〳〵往なむ。今までかくてつれなく、憂き世を知らぬ氣色こそ。」 といふ。いとほしきを、男、 　「など斯う宣ふらむや。今にてはあらず、唯暫しの事なり。歸りなば、又迎へ奉らむ。」 と、言ひ置きて出でぬる後、女、つかふ者とさし向ひて泣き暮す。 　「心憂きものは世なりけり。いかにせまし。おり立ちて來むには、いとかすかにて出で見えむもいと見苦し。いみじげに怪しうこそはあらめ。かの大原のいまこが家へ往かむ。かれより外に知りたる人なし。」 かくいふは、もとつかふ人なるべし。 　「それは片時(かたとき)おはしますべくも侍らざりしかども、さるべき所の出で來むまでは、まづおはせ。」 など語らひて、家の内清げに掃かせなどする。心地もいと悲しければ、泣く〳〵恥しげなる物燒かせなどする。 Quan la veié, elegant i gentil, ara quelcom demacrada pel temps que portava consirosa, en fou pesarós. Li encongia el cor veure-la tan apocada, incapaç de parlar-li com d’usança de tan torbada que era, emperò, com s’havia compromès a dir-li-ho, ho féu : - Mon esguard per tu no ha canviat, mes he començat a visitar-la d’amagat de ses pares, i he seguit fent-ho per llàstima. Quan penso com de dolorós és per a tu, em pregunto per què ho he fet, i m’ho retrec. Mes ara no sé pas com deixar-ho. Em diuen que la porti ací perquè han de “profanar la terra” (01) allà. Què et sembla? Has pensat en anar-te’n a algun lloc? Com t’adoloria d’ésser ací? Podries continuar-hi en una altra banda de la casa. On aniries si marxessis de sobte d’amagat? Ella pensà “Sembla dir-me que la rebrà ací. Si té pares, per què ha de voler viure ací? Que parli així quan sap molt bé que durant anys no he tingut enlloc on a anar! Que n’és de dolorós!” Emperò, ella contestà fredament : - Bé, es natural. Porta-la de seguida. Jo me n’aniré a qualsevol lloc. Fins ara he viscut sens cabòries ni saber res de les preocupacions d’aquest món efímer. - Per què dius açò? No sé pas quant de temps serà, mes no per molt. Quan ella se’n torni tu seràs ací altra vegada. Després que l’home hagués eixit, ella es passà tot el temps plorant amb sa serventa. - Món malaventurat! I què faré ara? Quan aquesta dona arribi ací imposada açò seria humiliant i em sentiré desgraciada, una dissort . Segurament serà un lloc miserable, mes aniré a ca la Imako, a Ôhara, llevat d’ella no conec ningú més. La Imako seria una antiga serventa. (02) - No crec que sigui un lloc on poguéssiu restar ni un moment. Tot i així, és un indret on anar ara i estar-s’hi un temps. Açò es digueren entre elles, i la pena que sentí al veure-la netejant i escombrant la casa la féu plorar i plorar impotent mentre li feia cremar ses lletres personals. - - - - - 01 – (419-27) Profanació de la terra (土犯 – Tsuchi okasu). Una de les creences importades de la Xina basades en el concepte “ying-yang”. En aquest cas es tracta del déu de la terra, guardià de la llar. Quan s’havia de fer qualsevol canvi o reparació de la casa s’havia d’estar fora del lloc i no tornar-hi fins que s’havia acabat. 02 – (420-02) Imako (いまこ). Aquesta nota és un afegitó posterior. o 0 o