徒然草 – 07 - Tsurezuregusa Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text.

-07- [ あだし野〔山城愛宕山の麓にある野〕の露消ゆる時なく、鳥部山〔山城愛宕郡清水寺附近の墓地〕の煙立ちさらでのみ住み果つる習ひならば、いかに物の哀れもなからむ。世は定めなきこそいみじけれ。命あるものを見るに、人ばかり久しきはなし。かげろふの夕を待ち〔淮南子に「蜉蝣朝生而夕死、而盡2其樂1。」〕、夏の蝉の春秋を知らぬもあるぞかし。つく＼〃／と一年（ひととせ）を暮らす程だにも、こよなうのどけしや。飽かず惜しとおもはば、千年（ちとせ）を過すとも、一夜の夢の心地こそせめ。住みはてぬ世に、醜きすがたを待ちえて、何かはせむ。命長ければ恥おほし〔莊子に「壽則多辱」〕。長くとも四十（よそぢ）に足らぬほどにて死なむこそ、目安かるべけれ。そのほど過ぎぬれば、かたちを愧づる心もなく、人にいでまじらはむ事を思ひ、夕（ゆふべ）の日に子孫を愛し、榮行（さかゆ）く末を見むまでの命をあらまし〔豫想する、豫期する〕、ひたすら世を貪る心のみ深く、物のあはれも知らずなり行くなむあさましき。 Si no desaparegués la rosada d’Adashino, si sempre s’alcés la fumera de la muntanya de Toribe (12) i ens acostuméssim a viure eternament, com sentiríem l’emoció de les coses? L’encant del món és precisament son incertesa. Mirem les criatures vives: cap d’elles no viu tant com l’home. L’efímera no espera la vesprada (13), la cigala d’estiu no coneixerà pas la primavera ni la tardor (14). És extraordinari viure plenament en serenor encara que només un any. Emperò, si un no en té prou així, podria viure mil anys, i amb tot, li semblaria el somni d’una sola nit. No podem viure eternament en aquest món. Així doncs, per què esperar la lletjor de nostra parença? A llarga vida més vergonya (15). Morir abans dels quaranta anys seria l’adient. Un cop passada aquesta edat un ja té vergonya de son aparença i no pensa en sortir i barrejar-se amb la gent. En el capvespre de son existència estima sa descendència (16) i desitja viure per a veure’ls esdevenir pròspers. La cobejança per a aquest món creix en son cor i deixa de copsar la bellesa de les coses (17), i n’és lamentós. - - - - - - 12 – (26 – 01) Adashino (あだし野) era el nom d’un cementiri. Toribeyama (鳥部山) és encara actualment el cementiri principal de Kyoto. La referència al fum sembla indicar que va ser també un crematori. 13 – (26 – 04) Referència a l’Enanji (淮南子 - 説林訓), un compendi d’essaigs xinesos que es van celebrar a la cort de Liu A, rei de Huainan, poc abans de l’any 139 a.e.c. Tracta sobre conceptes taoistes, confucionistes i legalistes. En xinès és “Huainanzi”. 14 – (26 – 05) Referència a un text de Zhuangzi (莊子, 369-286 a.e.c. ): 逍遙遊. Chuang-tzu en l’antiga transcripció fonètica. 15 – (26 – 07) Referència a un text de Zhuangzi (莊子, 369-286 a.e.c. ): 天地. Chuang-tzu en l’antiga transcripció fonètica. 16 – (26 - 08 ) Referència a Hakushi Monjû (白氏文集) : L'antologia de Haku. Es tracta dels poemes de Haku Kyoi (白居易, 772-846), també conegut com a Haku Rakuten (白楽天). A occident és més conegut com a Po Chü-i, en l'antiga transcripció fonètica xinesa, Bai Juyi en l'actual. Va ser el poeta preferit de la societat de l’era Heian. Hi ha una frase semblant en els escrits de Genshin ((源信 , 942-1017), també conegut com a Eshin Sozu. Va ser un dels erudits més influents de l'escola Tendai (secta budista). 17 – (26 - 09) Referència al capítol no. 03 (栂尾上人物語ノ事) del Shasekishū (沙石集), també llegit Sasekishū, : Recull de sorra i pedres. Obra en cinc volums amb paràboles budistes escrita per Mujū Dōkyō (無住道曉, 1227 - 1312) cap a l’any 1283. o0o