徒然草 – 15 Tsurezuregusa Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - - - -15- - - -

いづくにもあれ、暫し旅立ちたるこそ、目さむる心地すれ。そのわたり、こゝかしこ見ありき、田舍びたる所、山里などは、いと目馴れぬことのみぞ多かる。都へたよりもとめて文やる。「その事かの事、便宜（びんぎ）にわするな。」などいひやるこそをかしけれ。さやうの所にてこそ、萬に心づかひせらるれ。持てる調度まで、よきはよく、能ある人も、かたちよき人も、常よりはをかしとこそ見ゆれ。寺社（てらやしろ）などに忍びてこもりたるもをかし。- - - - Quan anem de viatge, sigui a on sigui, tenim la sensació de com si ens despertéssim. Mentre tot caminant miren ací i allà els paisatges del camp i els poblets de muntanya i tot ens sembla insòlit. I que n’és de divertit quan aprofitem l’avinentesa per a enviar una lletra a la capital tot dient : - Aprofiteu-ho i feu açò i allò! En llocs així, un té en compte moltes coses. Fins i tot les pertinences que un té en aquells moments, si són bones un les trobarà millor encara. Aquells que tenen talent o són xamosos ens ho semblaran més de l’habitual. És també admirable recloure’s en un temple o en un santuari. - - - - o0o ‘’

徒然草 – 14 Tsurezuregusa Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -14- - - -

和歌こそなほをかしきものなれ。あやしの賤（しづ）山がつの所作（しわざ）も、いひ出づれば面白く、恐ろしき猪も、臥猪の床〔猪は枯草を集めて寢床とする事が傳へられる〕といへばやさしくなりぬ。この頃の歌は、一ふしをかしく言ひかなへたりと見ゆるはあれど、古き歌どものやうに、いかにぞや、言葉の外に哀れにけしき覺ゆるはなし。貫之が、「絲による物ならなくに。」〔絲によるものならなくに別路の心細くもおもほゆるかな（古今集）〕といへるは、古今集の中（うち）の歌屑とかやいひ傳へたれど、今の世の人の詠みぬべきことがらとは見えず。その世の歌には、すがたことば、この類（たぐひ）のみ多し。この歌に限りて、かくいひ立てられたるも知りがたし。源氏物語には、「ものとはなしに。」〔總角の卷に前の歌をかく改めて出してある。〕とぞ書ける。新古今には、「のこる松さへ峯にさびしき。」〔冬の來て山もあらはに木の葉ふり殘る松さへ峯にさびしき。祝部成仲の歌〕といへる歌をぞいふなるは、誠に少しくだけたるすがたにもや見ゆらむ。されどこの歌も、衆議判（すぎはん）の時、よろしきよし沙汰ありて、後にもことさらに感じおほせ下されけるよし、家長〔源家長、時長の子〕が日記には書けり。歌の道のみいにしへに變らぬなどいふ事もあれど、いさや〔さあどうだかと打消す意〕、今もよみあへる、同じことば歌枕も、むかしの人のよめるは、更におなじものにあらず。やすくすなほにして、すがたも清げに、あはれも深く見ゆ、梁塵秘抄〔後白河帝の御編著、主として今樣を集めたもの〕の郢曲（えいきょく）〔當時のうたひ物の總稱〕のことばこそ、またあはれなる事はおほかめれ。むかしの人は、いかにいひ捨てたる言種（ことぐさ）も、皆いみじく聞ゆるにや。- - - - - El “waka” (28) és també magnífic. Les tasques dels més humils, com aquells que viuen a la muntanya, son esplèndides quan narrades en un “waka”, i fins i tot el salvatgí senglar esdevé gentil quan, com es diu, “...el jaç on jeu el senglar...” (29). Hi ha també avui poemes que ofereixen versos interessants, emperò, no sé perquè no s’hi troba l’emoció més enllà dels mots que té la poesia antiga. El poema de Tsurayuki (30) que comença “Tot i no essent una torçada de fils.....” que és al Kokinwakashû, se’l considera com fullaraca, emperò, cap poeta d’ara no té pas aquest estil. Els poemes d’aquell temps tenien molta semblança de forma i d’expressió. Em costa creure per què aquest poema fou tan mal considerat. En el Genji Monogatari (31) el segon vers és així “....mono to wa nashi ni....” (32). El poema que en el Shinkokinwakashû acaba amb “....inclús els pins que resten són ben entristits al cim.” també ha estat mal considerat i, certament, sembla una mica irregular.Tanmateix, quan fou presentat en un concurs fou molt ben rebut, i àdhuc després, l’emperador en fou commogut, segons ens explica Ienaga (33) en son diari. Es diu que l’estil de la poesia és un fet que no ha canviat des de l’antigor, emperò, no sé fins a quin punt és del cert. Les expressions i els temes són també els mateixos del nostre temps, tot i que la manera d’escriure ja no és pas la mateixa. Eren poemes senzills, sens afectació, de formes pures, amb una emoció pregona. En el llenguatge de les balades de Ryôjin Hishô (34) hi ha també molta emoció. Per què, doncs, les expressions més vulgars dels homes d’antany ens són totes esplèndides? - - - - - - - - - - - 28 – (37 – 01) Waka (和歌), literalment “poema japonès”, i també “Yamato uta”, on Yamato significa Japó. És el poema clàssic per excel·lència de la poesia japonesa. Té l’estructura mètrica de 5-7-5-7-7. - - - - - - 29 – (37 – 02) Referència al Yakumomishô (八雲御抄), “Tractat diví sobre els vuit núvols”. Obra de l’emperador Juntoku (順徳天皇, 1197 – 1242).- - - - - - 30 – (37 – 05) Referència al poema no. 415 del volum no. 09 del Kokinwakashû (古今和歌集). Autor : Ki no Tsurayuki (紀 貫之, 872 – 945): 糸によるものならなくにわかれ路の心ぼそくもおもほゆるかな.- - - - - - 31 – 37 – 11) Referència al Genji Monogatari (源氏物語), capítol no. 41 : Agemaki (総角), de Murasaki Shikibu (紫 式部, 973/978 – 1014/1031).- - - - - - 32 – (37 – 13) Referència al poema no. 565 del volum no. 6 del Shinkokinwakashû (新古今集) : 冬のきて山もあらはに木のはふりのこる松さへ峰にさびしき. - - - - - - Autor : Haburibe no Narishige / Narimochi (祝部成茂, 1180－1254). - - - - - - 33 – (38 – 19) Referència al diari de Minamoto no Ienaga (源家長, 1170 - 1234).- - - - - - 34 – (38 – 23) Referència a l’antologia de balades dita Ryôjin Hishô (梁塵秘抄), recull fet per l’emperador retirat Goshirakawa (後白河上皇, 1127-1193).- - - - - - o0o

徒然草 – 13 Tsurezuregusa Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. -13- - - -

ひとり燈火のもとに文をひろげて、見ぬ世の人を友とするこそ、こよなう慰むわざなれ。文は文選〔支那梁武帝の子昭明太子の編した詩文集、三十卷〕のあはれなる卷々、白氏文集〔唐白樂天の詩文集〕、老子（らうじ）のことば、南華の篇〔莊周の著はしたる書名、所謂莊子〕。この國の博士どもの書けるものも、いにしへのは、あはれなる事多かり。-- - - - - - Res no dóna més conhort que obrir un llibre sota un llum i fer amistat amb gent desconeguda d’antany. De llibres, els esplèndids volums del Wen Xuan (24), l’antologia de Hakushi (25), les paraules de Laozi (26) i els capítols de Zhuangzi (27), i també d’entre els llibres dels savis d’aquest país n’hi ha molts de l’antigor que són extraordinaris. - - - - - - - - - - - 24 – (36 – 02) Wen Xuan (文選). Una de les primeres antologies de poesia xinesa. Les obres seleccionades van ser considerades les millors des de les dinasties Qin (秦朝, 221-206 a.e.c) i Han (漢朝, 206-220 d.e.c. ) fins l’any 500 d.e.c. Es va preparar l’any 520 durant la dinastia Liang (梁朝, 502-587). El fill gran de l’emperador Wu de Liang (梁武帝, 464–549) i un grup de literats van fer-ne la compilació. - - - - 25 – (36 – 03) Referència a Hakushi Monjû (白氏文集,: L'antologia de Haku. Es tracta dels poemes de Haku Kyoi (白居易, 772-846), en la transcripció fonètica japonesa, també conegut com a Haku Rakuten (白楽天). A occident és més conegut com a Po Chü-i, en l'antiga transcripció fonètica xinesa, Bai Juyi en l'actual. Va ser el poeta preferit de la societat japonesa de l’era Heian. - - - 26 – (36 – 04) Tot i ser una figura llegendària se’l relaciona amb el segle 6 a.e.c., i contemporani de Confuci (孔子, 551 – 479). Laozi (老子) en la transcripció fonètica moderna xinesa. - - - 27 – (36 – 05) Textos de Zhuangzi (莊子, 369? – 286? a.e.c.) en l’actual transcripció fonètica xinesa. o0o

徒然草 – 12 Tsurezuregusa Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. . . . . . -12- . . . . .

同じ心ならむ人と、しめやかに物語して、をかしき事も世のはかなき事〔世間のつまらぬ些事〕も、うらなく〔腹藏なく〕いひ慰まむこそ嬉しかるべきに、さる人あるまじければ、つゆ違はざらむと〔少しでも調子の合はぬ事がないやうにと〕向ひ居たらむは、ひとりある心地やせむ。互にいはむほどのことをば、げにと聞くかひあるものから、いさゝか違ふ所もあらむ人こそ、「我は然（さ）やは思ふ。」など爭ひにくみ、「さるからさぞ〔さうだからさうだ〕。」ともうち語らはば、つれ＼〃／慰まめと思へど、げには少しかこつかたも、我とひとしからざらむ人は、大かたのよしなしごといはむ程こそあらめ、まめやかの心の友には遙かにへだたる所のありぬべきぞわびしきや。 - - - - - - Seria plaent poder conversar amb assossec i tota planor amb algú de cor semblant de coses delitoses i de les foteses del món. Emperò, sé que és molt difícil haver una aital persona, i si sóc amb algú amb el qual tinc diferent opinió i no puc mostrar mon desacord un llavors es troba molt sol. Si quan un conversa amb algú que diu que és en concordança amb allò de què es parla, mes no en alguns petits punts i un ho discuteix tot expressant-ho, és un gran consol en hores desvagades. De fet, emperò, si hi ha qualque menuda discrepància amb nós i s’acaba potser parlant de nicieses, hi ha, emperò, massa distància perquè ens sigui un amic de cor, i és, certament, mol trist! o0o