徒然草 - 38 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350).- - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -38- - - -
名利に使はれて靜かなる暇なく、一生を苦しむるこそ愚かなれ。財(たから)多ければ身を守るにまどし。害を買ひ煩ひを招く媒(なかだち)なり。身の後には金(こがね)をして北斗を支ふとも〔北斗は北斗星、白氏文集に「身後推レ金柱2北斗1、不レ如生前一樽酒。」〕、人の爲にぞ煩はるべき。愚かなる人の目を喜ばしむる樂しび、又あぢきなし。大きなる車、肥えたる馬、金玉の飾りも、心あらむ人はうたて愚かなりとぞ見るべき。金は山にすて、玉は淵になぐべし〔文選に「捐2金於山1、沈2珠於淵1。」又莊子に「藏2金於山1、藏2珠於淵1。」〕。利に惑ふは、すぐれて愚かなる人なり。埋もれぬ名をながき世に殘さむこそあらまほしかるべけれ。位高くやんごとなきをしも、勝れたる人とやはいふべき。愚かに拙き人も、家に生れ時にあへば、高き位にのぼり、驕りを極むるもあり。いみじかりし賢人聖人、みづから卑しき位にをり、時に遇はずして止みぬる、また多し。偏に高き官位(つかさくらゐ)を望むも、次におろかなり。智惠と心とこそ、世に勝れたる譽も殘さまほしきを、つら\/思へば、譽(ほまれ)を愛するは人の聞きを喜ぶなり。譽むる人、毀る人、共に世に留まらず、傳へ聞かむ人また\/速かに去るべし。誰をか恥ぢ、誰にか知られむことを願はむ。譽はまた毀(そしり)のもとなり。身の後の名殘りて更に益なし。これを願ふも次に愚かなり。たゞし強ひて智をもとめ、賢をねがふ人の爲にいはば、智惠出でては僞(いつはり)あり〔老子の「智惠出有2大僞1。」〕、才能は煩惱の増長せるなり。傳へて聞き、學びて知るは、まことの智にあらず。いかなるをか智といふべき。可不可は一條なり〔善惡は唯一つの義、莊子齊物論〕。いかなるをか善といふ。まことの人は、智もなく徳もなく、功もなく名もなし。誰か知り誰か傳へむ。これ徳をかくし愚を守るにあらず、もとより賢愚得失のさかひに居らざればなり。まよひの心をもちて名利の要を求むるに、かくの如し。萬事はみな非なり。いふに足らず、願ふに足らず。- - - És follia patir una vida sens repòs, acuitat per fama i honors. Quanta més riquesa tinguem més ens haurem de protegir. Convida a l’aflicció (83) i és mitjancer de problemes. Encara que al morir deixéssim tants diners que arribéssim fins a l’estrella polar (84) seria un maldecap per als hereus. Allò que plau als ulls dels folls és malaguanyat. Els grans carruatges, els cavalls grassos i els ornaments enjoiats són als ulls de la gent assenyada vanitat. S’hauria de llençar l’or a la muntanya i les joies a l’abisme (85). El foll més gran és aquell que és encegat pel desig dels guanys. Deixar un bon nom que perduri en el temps és desitjable (86), emperò, podem dir que aquell que ha assolit alts càrrecs i honors, és per cas superior? Hi ha folls i ineptes que nascuts en grans famílies i afavorits per les circumstàncies i pels temps assoleixen posicions enlairades i viuen en fast. També hi ha molta gent sabia i virtuosa (87) que han escollit una vida humil i no han estat benaurats. Escarrassar-se per a aconseguir grans càrrecs i honors és la segona classe de follia. - - - Hom voldria deixar en aquest món una anomenada de saviesa i virtut, emperò, si hi reflexionéssim, allò que un estima és sentir el plaer de l’afalac. Tant aquells que ens afalaguen o ens blasmen no viuran per sempre. Aquells que n’han sentit a parlar també se n’hauran d’anar aviat. Qui ens farà sentir vergonya? Per què desitgem ésser reconeguts? A més, l’afalac porta el blasme, no té cap vàlua deixar un bon nom després de nosaltres. Qui açò desitja és el següent en follia. - - - Tanmateix, a aquells que cerquen endebades el coneixement i la saviesa jo els diria que el saber porta a l’engany (88) i el talent a la cobejança. - - - El veritable coneixement no és allò que sentim o sabem per l’estudi. Què és, doncs, açò que anomenem coneixement? Bo i dolent és la mateixa cosa (89). Podem dir que quelcom és bo? L’home ver no té coneixements, ni virtut, ni mereixements, ni tampoc fama (90). Qui es coneix? Qui en parlarà d’ell? No és que amagui sa virtut i ni que es faci l’estúpid, és que, bàsicament, no hi ha diferència entre la saviesa i l’estupidesa, entre el guany i la pèrdua. Aquell que amb el cor confús cerca fama i honors serà com esmentat. Tot és negació. Endebades parlar-ne, endebades desitjar-ne. (91) - - - - - - - - - 83 - (72 - 03) Referència al Wen Xuan (文選), capítol no. 03. Una de les primeres antologies de poesia xinesa. Les obres seleccionades van ser considerades les millors des de les dinasties Qin (秦朝, 221-206 a.e.c) i Han (漢朝, 206-220 d.e.c. ) fins l’any 500 d.e.c. Es va preparar l’any 520 durant la dinastia Liang (梁朝, 502-587). El fill gran de l’emperador Wu de Liang (梁武帝, 464–549) i un grup de literats van fer-ne la compilació. - - - 84 – (72 - 04) Referència a Hakushi Monjû (白氏文集) : L'antologia de Haku. Es tracta dels poemes de Haku Kyoi (白居易, 772-846), en la transcripció fonètica japonesa, també conegut com a Haku Rakuten (白楽天). A occident és més conegut com a Po Chü-i, en l'antiga transcripció fonètica xinesa, Bai Juyi en l'actual. Va ser el poeta preferit de la societat japonesa de l’era Heian. - - - 85 – (72 - 07) Vegeu nota no. 83. Capítol no. 01. - - - 86 – (72 - 08) Vegeu nota no. 84. - - - 87 – (73 – 11) Vegeu nota no. 83. Capítol no. 22. - - - 88 – (73 – 20) Referència a Laozi (老子). Personatge més llegendari que històric, es creu que va viure al segle IV a.e.c. Se li atribueix l’autoria del Daodejing (道德經). - - - 89 – (73 – 24) Referència a Zhuangzi (莊子,segle IV a.e.c.). - - - 90 – (73 – 25) Vegeu nota no. 88. - - - 91 – (74 – 29) Referència a l’antologia Shinsen Rôeishû, obra compilada per Fujiwara no Mototoshi (藤原 基俊, 1060–1142). - - - o0o22 d’abril del 2023
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada