徒然草 - 41 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -41- - - -

五月（さつき）五日賀茂の競馬〔賀茂神社の境内で行はるる競馬〕を見侍りしに、車の前に雜人（ざふにん）〔下賤の輩〕たち隔てて見えざりしかば、各おりて埒〔馬場の柵〕の際によりたれど、殊に人多く立ちこみて、分け入りぬべき様もなし。かゝる折に、向ひなる楝（あふち）の木に、法師の登りて、木の股についゐて〔跪きゐて〕物見るあり。取りつきながら、いたう眠（ねぶ）りて、堕ちぬべき時に目を覺す事度々なり。これを見る人嘲りあさみて〔輕蔑し〕、「世のしれものかな。かく危（あやふ）き枝の上にて安き心ありて眠るらむよ。」といふに、わが心にふと思ひし儘に、「我等が生死（しゃうじ）の到來唯今にもやあらむ。これを忘れて物見て日を暮す、愚かなる事は猶まさりたるものをあらむ。これを忘れて物見て日を暮す、愚かなる事は猶まさりたるものを。」といひたれば、前なる人ども、「誠に然こそ候ひけれ。尤も愚かに候。」といひて、皆後を見返りて、「こゝへいらせ給へ。」とて、所をさりて呼び入れはべりにき。かほどの理、誰かは思ひよらざらむなれども、折からの思ひかけぬ心地して、胸にあたりけるにや。人、木石にあらねば、時にとりて物に感ずる事なきにあらず〔文選に「人非2木石1豈無レ感。」〕。 - - - Cap al cinquè jorn de la cinquena lluna aní a veure les curses de cavalls a Kamo. - - - Com hi havia tanta gent davant del nostre carruatge i no podíem veure res baixàrem i anàrem cap a l’estacada, emperò, amb la gernació no hi havia manera de passar. - - - Llavors veiérem un monjo enfilat dalt d’una mèlia, assegut en un forcall, tot mirant la cursa. Era agafat a les branques i, tot i així, capcinejava, i només obria els ulls quan era a punt de caure, una i altra vegada. - - - La gent que el mirava se’n burlava i deia : - - - - Quina persona més estúpida! En un lloc tan perillós i dormint tan plàcidament! - - - I llavors, de sobte, m’ocorregué : - - - - La mort se’ns pot aparèixer en qualsevol moment. Açò ho oblidem i passem el temps mirant espectacles, i encara són més estúpids! - - - Mentre ho deia, la gent del davant digué : - - - - Açò és ben cert. És veritablement estúpid. - - - Llavors es tombaren cap a nosaltres tot dient-nos : - - - - Passeu ací. - - - Ens feren passar i ens deixaren llurs llocs. - - - Hom hauria pogut tenir la mateixa pensada, emperò, en aquell moment fou inesperat i féu efecte. L’home, a diferència dels arbres i les pedres (93), en certs moments, no es pot dir que no tingui pas emocions. - - - - - - - - - 93 – (79 – 17) Referència a Hakushi Monjû (白氏文集) : L'antologia de Haku. Es tracta dels poemes de Haku Kyoi (白居易, 772-846), en la transcripció fonètica japonesa, també conegut com a Haku Rakuten (白楽天). A occident és més conegut com a Po Chü-i, en l'antiga transcripció fonètica xinesa, Bai Juyi en l'actual. Va ser el poeta preferit de la societat japonesa de l’era Heian. - - - . o0o