徒然草 - 74 - - - Tsurezuregusa Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text. - - - -74-

蟻の如くに集りて、東西にいそぎ南北に走る。貴（たか）きあり、賎しきあり、老いたるあり、若きあり、行く所あり、歸る家あり、夕にいねて朝に起く。營む所何事ぞや。生を貪り利を求めてやむ時なし。身を養ひて何事をか待つ、期（ご）するところ〔必ず來るもの〕たゞ老（おい）と死とにあり。その來る事速かにして、念々の間〔一刹那一刹那とすぎゆく間〕に留まらず。これを待つ間、何の樂しみかあらむ。惑へるものはこれを恐れず。名利に溺れて、先途〔到著點、死して行く先〕の近きことを顧みねばなり。愚かなる人はまたこれをかなしぶ。常住〔永久不變〕ならむことを思ひて、變化（へんげ）の理を知らねばなり。 Com formigues van plegats, acuitant-se est i oest, corrent sud i nord, els poderosos i els humils. N’hi ha de vells i n’hi ha de joves. Hi ha llocs on anar i llars on tornar. Dormen de nit i es lleven de matí. Què és tanta activitat? Sens aturall llur cobejança per a una llarga vida i profits. Què espereu procurant tant per la vostra salut? Allò que ens espera és només la vellesa i la mort que s’atansa de pressa i sens ni aturar-se un instant. Quin gaudi haurem mentre esperem? Aquells que són seduïts pels afers del món no ho temen pas. Aquell que té dèria de fama i fortuna no s’adona que la fi és propera. El neci també açò l’angoixa delerós de la vida eterna, ignorant la llei immutable del canvi. - - - o0o