徒然草 - 122 - - - Tsurezuregusa - - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -122- - - -

人の才能は、文明らかにして、聖の教へを知れるを第一とす。次には手かく事、旨とする事〔專門にする事〕はなくとも、これを習ふべし。學問に便りあらむ爲なり。次に醫術を習ふべし。身を養ひ人を助け、忠孝のつとめも、醫にあらずばあるべからず。次に弓射（い）、馬に乘る事、六藝〔支那の教養ある者の修めた六科、禮、樂、射、御、書、數〕に出せり。必ずこれを窺ふべし。文武醫の道、まことに缺けてはあるべからず。これを學ばむをば、いたづらなる人〔無駄な事をする人〕といふべからず。次に、食は人の天なり〔書經に「夫食爲2人天1。」天が人を養ふからだ〕。よく味ひをとゝのへ知れる人、大きなる徳とすべし。次に細工、よろづの要多し。この外の事ども、多能は君子のはづるところなり〔論語に「吾少也賎、故多2能鄙事1。君子多乎不レ多也。」〕。詩歌にたくみに、絲竹に妙なるは、幽玄の道、君臣これを重くすとはいへども、今の世には、これをもちて世を治むること、漸く愚かなるに似たり。金（こがね）はすぐれたれども、鐵（くろがね）の益多きに如かざるがごとし。 És primordial en la formació cultural d’una persona ésser avesat als clàssics i als ensenyaments dels savis. Després d’açò, cal aprendre la cal.ligrafia, tot i que no sigui un objectiu principal, serà d’ajut en els estudis. A continuació, s’hauria d’estudiar medecina. Els coneixements mèdics són importants per a la salut, ajudarem altres persones i complirem amb nostres obligacions de lleialtat i deures filials. Després, el tir amb arc i muntar a cavall, d’entre les sis arts (203). Açò sempre caldrà. Coneixements de lletres, arts marcials i medecina són de debò imprescindibles. Qui ho estudii serà considerat una persona seriosa. Després, els aliments que són com el cel per a l’home. Saber preparar coses saboroses és de gran avantatge. A continuació, la destresa manual és de molt profit. Assolir molts coneixements en altres temes és vergonyós per a un príncep (204). Saber de poesia i de música, arts exquisides, han estat molt reconeguts tant per governants com per vassalls, emperò, en el món d’avui açò s’ha apaivagat i sembla una estupidesa governar un país amb elles. L’or és el metall més valorat, emperò, no es pot comparar amb la munió d’usos del ferro. - - - - - - - - - - - - 203 – (206 – 06) Les sis arts eren : els ritus, la música, el tir amb arc, muntar a cavall, la cal·ligrafia i les matemàtiques. 204 – (206 – 13) Referència a les Analectes (論語) de Kongzi/Confuci (孔子, 551-479 a.e.c.). - - - o0o

徒然草 - 121 - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -121- - - -

養ひ飼ふものには馬、牛。繋ぎ苦しむるこそ痛ましけれど、なくて叶はぬ物なれば、如何はせむ。犬は守り防ぐつとめ、人にも優りたれば、必ずあるべし。されど家毎にあるものなれば、ことさらに求め飼はずともありなむ。その外の鳥獸（とりけだもの）、すべて用なきものなり。走る獸は檻にこめ、鎖をさされ、飛ぶ鳥は翼を切り、籠（こ）に入れられて、雲を戀ひ野山を思ふ愁へやむ時なし。その思ひ我が身にあたりて忍び難くば、心あらむ人これを樂しまむや。生（しゃう）を苦しめて目を喜ばしむるは、桀紂が心〔夏の桀王、殷の紂王、共に暴虐無道で有名な王〕なり。王子猷〔支那晉代の人、名は徽子、王義之の子〕が鳥を愛せし、林に樂しぶを見て逍遥の友としき。捕へ苦しめたるにあらず。凡そ珍しき鳥、怪しき獸、國に養はず〔尚書族契篇に「珍禽奇獸不レ育2于國1。」〕とこそ文にも侍るなれ。- - - El cavall i el bou són animals que podem mantenir a casa. Tot i la pena d’haver de fermar-los, emperò, no podem fer altrament, ens són de servei. Sempre s’ha d’haver un gos que és millor que una persona per a protegir i guardar la casa. Tanmateix, havent-ne un a cada casa no cal mantenir-ne cap en especial. Altres aus i animals són inútils. Quan els animals que corren els confinem en corrals i els fermem amb cadenes i a les aus que volen els hi tallem les ales i les engabiem, llurs enyorament dels núvols, camps i muntanyes són infinits. Quin gaudi pot haver una persona en tenir-los d’aquesta manera si pensem en l’insuportable dolor que ell sentiria en llurs mateixes circumstàncies. Aquell que frueix fent patir els ésser vius té el mateix cor que Chieh i Chou. (200). Ôshi Iu (201) estimava els ocells, fruia veure’ls als arbres, fer-los companys de ses passejades. No els agafava ni els feia patir. Com diuen els clàssics : - Ni aus rares ni animals exòtics no hauríem d’haver a nostres terres. (202)- - - - - - - - - 200 – (204 – 10) Llegendaris emperadors de la Xina: Chieh (桀) va ser el darrer emperador de la dinastia Xia (2070-1600 a.e.c.), i Chou (紂), el pejoratiu nom amb que és conegut el darrer emperador de la dinastia Shang (1600-1046 a.e.c.) : Di Xin (帝辛,1075-1046 a.e.c.). Ambdós eren coneguts per la seva extrema crueltat. - - - 201 – (204 – 11) Era Wang Hui-tzu (¿-?), un famós cal·lígraf xinès. - - - 202 – (204 – 13) Referència al Shujing (書經) : El llibre de la història, o Clàssic de la història. Compilació de textos atribuïda a Confuci (孔子, 551-479 aec). És un dels cinc llibres clàssics de la literatura xinesa (五經). .- - - o0o

徒然草 - 120 -.- - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -120- - - -

唐の物は、藥の外はなくとも事かくまじ。書どもは、この國に多くひろまりぬれば、書きも寫してむ。もろこし船の、たやすからぬ道に、無用のものどものみ取り積みて、所狹く渡しもて來る、いと愚かなり。遠きものを寶とせず〔尚書族契篇に「不レ寶2遠物1、則遠2人格1。」〕とも、また得がたき寶をたふとまず〔老子に「不レ貴2難レ得之貨1、使2民不1レ爲レ盜。」〕とも、書にも侍るとかや。 Llevat de medecines no té cap importància que no tinguem coses de la Xina. Hi ha molts llibres xinesos escampats per tot el país i se’n podem fer còpies. És de follia que els vaixells xinesos facin travessies tan difícils i plenes d’obstacles per a portar només càrregues de coses inútils. Crec que en els llibres clàssics és escrit : - No aprecieu les coses llunyanes (198). I també : - No valoreu els tresors fora del vostre abast. (199). . . . - - - - - - 198 – (203 – 08) Referència al Shujing (書經) : El Llibre de la història, o Clàssic de la història. Compilació de textos atribuïda a Confuci (孔子, 551-479 a.e.c.). És un dels cinc llibres clàssics de la literatura xinesa (五經). - - - 199 – (203 – 09) Referència al Daodejing (道德經), capítol no. 03 : 不尚賢，使民不爭；不貴難得之貨，使民不為盜. - - - o0o

徒然草 - 119 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -119- - - -

鎌倉の海にかつをといふ魚は、かの境には雙なきものにて、この頃もてなすものなり。それも鎌倉の年寄の申し侍りしは、「この魚おのれ等若かりし世までは、はか＼〃／しき人の前へ出づること侍らざりき。頭（かしら）は下部も食はず、切り捨て侍りしものなり。」と申しき。かやうの物も、世の末になれば、上ざままでも入りたつ〔入込む〕わざにこそ侍れ。 - - - El peix dit bonítol que es pesca al mar de Kamakura no té parió en aquestes costes i avui és molt valorat. Un ancià de Kamakura em digué : - Aquest peix, quan erem joves, no era adient per a servir a gent principal. Ni els servents es menjaven el cap, el tallaven i el llençaven. És mostra del decliu d’aquest món que un peix com aquest sigui acceptable per les classes altes. - - - o0o

徒然草 - 118 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -118- - - -

鯉のあつもの食ひたる日は、鬢そゝけずとなむ〔脂のため髪も亂れないとの義〕。膠（にかは）にもつくるものなれば、粘りたる物にこそ。鯉ばかりこそ、御前〔天子の御前〕にても切らるゝものなれば、やんごとなき魚なれ。鳥には雉さうなき〔雙び無き、第一（＊の）〕ものなり。雉松茸などは、御湯殿（おゆどの）〔料理の間〕の上にかゝりたるも苦しからず。その外は心憂きことなり。中宮〔後深草院の中宮、東二條院〕の御方の御湯殿の上のくろみ棚〔煤で黑くなつた棚〕に、鴈の見えつるを、北山入道殿〔中宮の御父、西園寺實氏〕の御覽じて、歸らせたまひて、やがて御文にて、「かやうのもの、さながらその姿にて、御棚にゐて候ひしこと、見ならはず〔見馴れず〕。さま惡しきことなり。はか＼〃／しき人〔はつきりした人、敏腕家、物のわかる人。後に同じ語がある。之は身分ある人〕のさぶらはぬ故にこそ。」など申されたりけり。 - - - El jorn que es menja sopa de carpa de riu els cabells del costat del cap no s’esbullen. Si d’aquest peix se’n fa cola és perquè és glutinós. La carpa és un peix molt valorat, l’únic per a ésser tallat davant de sa majestat. D’entre les aus res com el faisà. No hi ha cap inconvenient en guardar els faisans i els bolets al rebost de palau. Llevat d’ells res més no és adient. Una vegada, el religiós laic Kitayama (196) veié un ànec sobre una lleixa de laca negra al rebost del palau de l’emperadriu (197). Quan tornà a casa li envià prest una lletra : - Mai no havia vist un aital animal al natural sobre una lleixa. És abominable. I és degut a què no teniu, Majestat, una persona que us atengui com cal. - - - - - - - - - 196 – (200 – 09) Era Saionji Sunekane (西園寺実兼, 1249-1322). - - - 197 – (200 – 07) Era Saionji Kishi (西園寺禧子, 1303-1333), l’emperadriu Go-Kyôgoku-in (後京極院), - - - consort de l’emperador Go-Daigo (後醍醐天皇, 1288-1339) i filla de Saionji Sunekane (西園寺実兼, 1249-1322). - - - o0o